Eleccions legislatives franceses de 1839

Les eleccions legislatives franceses de 1839 van tenir lloc el 2 i 6 de març de 1839, després de la dissolució de la cambra sortint pel rei Lluís Felip I. Va seguir a la renúncia del president de govern Louis-Mathieu Molé, fortament atacat dins de la majoria parlamentària orléanista. A través d'ell es considerava com a causa l'excessiu intervencionisme de Lluís Felip en la conducció dels assumptes de govern. El rei oferí el càrrec al mariscal Soult, però no va ser capaç de formar una sòlida majoria parlamentària al seu voltant. És per això que es va pronunciar la dissolució de la Cambra. L'oposició republicana va ser acompanyada aquest cop per certs individus orleanistes influents (Adolphe Thiers, François Guizot) que acusen els ministres de deixar intervenir al rei.

Eleccions legislatives franceses de 1839
459 escons de Cambra de Diputats
2 i 6 de març de 1839
Partit majoritari Partit minoritari
Dupin, André.jpg Thiersyoung.jpg
Cap de llista André Dupin Adolphe Thiers
Candidatura Divers gauche Orleanistes
Circumscripció Nièvre Boques del Roine
Escons aconseguits 240 199
Vots 105,265 87,352
Percentatge 52.3% 43.4%
French National Assembly 1839.svg
Composició de la Cambra de Diputats
‹ 1837 França 1842 ›

Mode d'escrutiniModifica

Conforme a la Carta de 1830, els diputats foren elegits per escrutini majoritari uninominal a una volta a cadascuna de les 459 circumscripcions definides per le redistribució de 1831. El sufragi era censatari, i el cos electoral tenia 201.271 inscrits.

ResultatsModifica

Partit Líder Vots % Escons
  Oposició André Dupin (Tiers Parti)
François Arago (Republicans moderats)
105,265 52.3% 240
  Ministerials Adolphe Thiers (Centre-esquerra)
François Guizot (Partit de la Resistència)
87,352 43.4% 199
  Legitimistes Pierre-Antoine Berryer 8,655 4.3% 20
Total 201,271[1] 100% 459

Lluís Felip I no va assolir una majoria absoluta i va dissoldre la legislatura el 16 de juny de 1842.

ReferènciesModifica

  1. «Roi et President». Arxivat de l'original el 2007-10-19. [Consulta: 19 octubre 2018].

BibliografiaModifica

  • Bernard Gaudillère. Atlas historique des circonscriptions électorales françaises. Genève: Librairie Droz, 1995 (Hautes Études médiévales et modernes). ISBN 2600000658. .
  • Achille de Vaulabelle, Histoire des deux Restaurations, Paris, Garnier, 1874.ISBN 2-26201-901-0.