Eleccions legislatives moldaves de 2001
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les eleccions legislatives moldaves de 2001 se celebraren el 25 de febrer de 2001 per a renovar els 101 diputats del Parlament de Moldàvia. El partit més votat fou el Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia, que va obtenir majoria absoluta i Vasile Tarlev fou nomenat primer ministre de Moldàvia.
| Eleccions legislatives moldaves de 2001 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 101 escons al Parlament de Moldàvia | ||||
| 25 de febrer de 2001 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
|
|
| ||
| Cap de llista | Vladimir Voronin | Dumitru Braghiş | Iurie Roşca | |
| Candidatura | PCRM | BE-DB | PPCD | |
| Líder des de | 1994 | 2001 | 1994 | |
| Escons anteriors | 40 | 0 | 0 | |
| Escons aconseguits | 71 | 19 | 11 | |
| Variació escons | +31 | +19 | +11 | |
| Vots | 794.808 | 212.071 | 130.810 | |
| Percentatge | 50,07% | 13,36% | 8,24% | |
Primer ministre de Moldàvia en funcions | ||||
‹ 1998  2005 ›
| ||||
Antecedents
modificaL'Aliança per a la Democràcia i les Reformes, el primer govern de coalició en la història de Moldàvia es va formar com a resultat de negociacions complexes després de les eleccions legislatives moldaves de 1998, format per la Convenció Democràtica de Moldàvia (26 diputats), pel Moviment per una Moldàvia Pròspera i Democràtica (24 diputats), i el Partit de les Forces Democràtiques (11 diputats).
L'activitat del segon govern d'Ion Ciubuc (22 de maig de 1998- 1 de febrer de 1999), del govern interí de Serafim Urechean (5-17 de febrer de 1999), i del govern d'Ion Sturza[1] (19 de febrer-9 de novembre 1999) es van caracteritzar per la inestabilitat política crònica, el que va impedir un programa de reformes coherent. El Front Popular Democristià va votar amb el Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia la destitució del govern de Sturza el 9 de novembre de 1999.[2] Els desacords que van aparèixer dins de l'Aliança per la Democràcia i les Reformes van causar un cert grau de descontentament amb la distribució d'escons, i això va conduir a la seva desintegració.
Resultats
modifica| Partits i coalicions | Vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM) | 794,808 | 50.07 | 71 | |
| Bloc Electoral Alianţa Braghiş (BEAB) | 212,071 | 13.36 | 19 | |
| Partit Popular Democristià (PPCD) | 130,810 | 8.24 | 11 | |
| Partit pel Renaixement i la Reconstitució (PRC) | 91,894 | 5.79 | — | |
| Partit Democràtic de Moldàvia | 79,757 | 5.02 | — | |
| Partit Nacional Liberal (PNL) | 44,548 | 2.81 | — | |
| Partit Socialdemòcrata de Moldàvia (PSDM) | 39,247 | 2.47 | — | |
| Independents i altres | 194,122 | 12.23 | — | |
| Total (participació 67,52%) | 1.587.257 | 100% | 101 | |
| Font: alegeri.md[Enllaç no actiu] | ||||
Enllaços externs
modifica
| Eleccions legislatives moldaves | 
| |
|---|---|---|
| 1990 · 1994 · 1998 · 2001 · 2005 · 2009 (abril) · 2009 (juliol) · 2010 · 2014 | ||
- ↑ «Moldova» (en anglès). 1999 Country Reports on Human Rights Practices. Department of State. [Consulta: 20 març 2025].
- ↑ «45. Moldova (1991-present)» (en anglès). Government, Public Service, and International Studies. University of Central Arkansas. [Consulta: 20 març 2025].