Viquipèdia

Eleccions presidencials de Guinea Bissau de 2012

Les eleccions presidencials de Guinea Bissau de 2012 van tenir lloc a Guinea Bissau el 18 de març de 2012 després de la mort del President Malam Bacai Sanhá el 9 de gener. es va establir que tindria lloc una segona volta el 29 d'abril després d'haver estat posposada una setmana com va anunciar el cap de la comissió electoral Desejado Lima da Costa.[1][2] Tanmateix, després del cop militar, els principals candidats van ser detinguts i l'elecció va ser cancel·lada. Aleshores l portaveu de la junta va anunciar plans per celebrar noves eleccions en dos anys, tot i la condemna.[3] Les eleccions generals finalment tindrien lloc l'abril de 2014.

Eleccions presidencials de Guinea Bissau de 2012
 ← 2009 Modifica el valor a WikidataGuinea Bissau Modifica el valor a Wikidata 2014
2014 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data18 març 2012 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials i eleccions cancel·lades Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirPresident de Guinea Bissau Modifica el valor a Wikidata
Participació
Primera volta Modifica el valor a Wikidata
Electorat593.765 Modifica el valor a Wikidata
326.399
   54.97٪
Punt percentual 1.95
Nombre de vots vàlids316.107    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
Carlos Gomes Júnior  — Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd
1
154.797   48.97٪
 
Kumba Ialá  — Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd
1
73.842   23.36٪
 Punt percentual 4.54
 

Antecedents modifica

Després de la mort de Malam Bacai Sanhá el 9 de gener de 2012 es van programar eleccions presidencials que se celebraran en uns 90 dies, d'acord amb la constitució.[4]

Cap president en la història de Guinea Bissau independent ha completat el seu període de govern: tres presidents han estat expulsats, un fou assassinat, i un altre va morir en el càrrec.[5]

Campanya modifica

El Primer Ministre Carlos Gomes Júnior va dimitir el 10 de febrer per optar a la presidència.[6] Es presentaren un total de nou candidats a les eleccions,[7] cinc dels quals ja havien participat en les eleccions prèvies de 2009. Els escrits de la campanya eren en gran part reciclats. Carlos Gomes Júnior i Kumba Ialá ern els principals candidats a les eleccions.[8]

El suport de Ialá es basava principalment en els balantes. Gomes Júnior havia indicat que volia reformar les forces armades, amb les que tenia una relació tensa.[8]

La campanya per a la segona volta s'havia d'iniciar el 13 d'abril i finalitzaria el 27 d'abril.[2]

Incidents modifica

El portaveu de la UNIOGBIS Vladimir Monteiro va dir: "Les eleccions es va dur a terme d'una manera molt pacífica. Al matí la participació va ser relativament feble, però durant tot el dia, els líders de l'òrgan electoral animaren la gent a anar a votar, i sembla que la gent van escoltar i van anar a votar perquè la participació, finalment, va augmentar". També va afegir que la comissió electoral té mandat de la Constitució de presentar el resultat dins dels 10 dies següents a l'elecció.[9] No obstant això, els mateixos temors nocturns vinculats a la violència militar s'incrementaren amb assassinat de l'excap de la intel·ligència militar, el coronel Samba Diallo, just abans de la mitjanit en un bar de la capital nacional Bissau. The Guardian va informar de testimonis dient que els soldats havien disparat contra ell i després portaren el seu cos lluny, possiblement a un hospital.[10]

Resultats modifica

Cap candidat va ser capaç d'aconseguir una majoria del 50% en la primera ronda. Els dos principals candidats, Carlos Gomes Júnior i Kumba Ialá estaven a punt per enfrontar-se en una segona volta electoral que s'havia de fer el 22 d'abril.

Cinc dels candidats de la primera ronda es van queixar que l'escrutini havia estat fraudulent tot i que els observadors internacionals independents no n'indicaren pas res.[11]

Candidat Partit Primera volta Segona volta
Vots % Vots %
Carlos Gomes Júnior Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd 154,797 48.97
Mohamed Ialá Embaló Partit de Renovació Social 73,842 23.36
Manuel Serifo Nhamadjo Independent 49,767 15.74
Henrique Pereira Rosa Independent 17,070 5.40
Baciro Djá Independent 10,298 3.26
Vicente Fernandes Aliança Democràtica 4,396 1.39
Aregado Mantenque Té Partit dels Treballadors 3,300 1.04
Serifo Baldé Partit Socialista de la Salvació Democràtica Guineana – Partit Jove 1,463 0.46
Luís Nancassa Independent 1,174 0.37
Nuls/blancs 10,292 – –
Total 326,399 100
Vots registrats/participació 593,765 55.0
Font: African Elections Database

Conseqüències modifica

Malgrat una campanya pacífica, hi va haver temors de possible violència o d'un cop d'Estat si l'exèrcit no estava d'acord amb el guanyador. El Secretari General de l'ONU Ban Ki-moon va convocar a unes eleccions "pacífiques, ordenades i transparents".[5] Els líders de l'oposició, encapçalats per Ialá, cridaren a boicotejar la segona ronda perquè consideraren les eleccions fraudulentes,[12]amb Ialá demanant que es fes un nou registre de votants i va amenaçar la campanya.[13][14]

El Director General de la Policia Judicial Joao Biague va anunciar que l'excap d'intel·ligència, Samba Diallo, va ser assassinat poc després que es tanquessin les urnes.[15] El 12 d'abril elements dins de l'exèrcit faccionalitzat van organitzar un cop d'Estat, el que porta a la detenció pel Comandament Militar dels candidats de la segona volta, entre d'altres, i demana un govern d'unitat nacional.

Referències modifica

  1. ↑ «Africa Review – Guinea Bissau presidential run off vote delayed to 29 April». Africareview.com. Arxivat de l'original el 21 de març 2020. [Consulta: 15 abril 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 «AFP: Guinea-Bissau second round vote delayed to 29 April». Google. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2012. [Consulta: 15 abril 2012].
  3. ↑ «Bissau government to review Angola Bauxite deal, calls it unfair». Reuters, 23-08-2012 [Consulta: 9 d’agost 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 9 agost 2016].
  4. ↑ «AFP: Guinea-Bissau leader Malam Bacai Sanha dies in Paris». Google, 09-01-2012. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2012. [Consulta: 15 abril 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 Location Settings. «Guinea-Bissau wraps up poll campaign». News24, 16-03-2012. Arxivat de l'original el 22 de gener 2013. [Consulta: 15 abril 2012].
  6. ↑ UN Mission Pleased With Peaceful Election in Guinea Bissau VOA News, 17 March 2012
  7. ↑ Elections in Guinea Bissau African Elections Database
  8. ↑ 8,0 8,1 «Guinea-Bissau counts presidential poll votes – Africa». Al Jazeera English. [Consulta: 15 abril 2012].
  9. ↑ Peter Clottey. «UN Mission Pleased With Peaceful Election in Guinea Bissau». Voanews.com, 18-03-2012. [Consulta: 15 abril 2012].
  10. ↑ Afua Hirsch, west Africa correspondent, and agencies «Guinea-Bissau votes to elect president but military overthrow feared | World news». The Guardian [Londres], 18-03-2012 [Consulta: 15 abril 2012].
  11. ↑ «BBC News – Guinea-Bissau set for presidential run-off». BBC, 21-03-2012 [Consulta: 15 abril 2012].
  12. ↑ Guinea-Bissau candidate says won't do vote runoff Associated Press, 22 March 2012
  13. ↑ «BBC News – Kumba Yala boycotts Guinea-Bissau presidential run-off». BBC, 23-03-2012 [Consulta: 15 abril 2012].
  14. ↑ «Guinea-Bissau: Soldiers arrest Prime Minister in apparent coup bid». GlobalPost. [Consulta: 15 abril 2012].
  15. ↑ «Guinea-Bissau poll marred by killing». M.news24.com, 20-03-2012. [Consulta: 15 abril 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_de_Guinea_Bissau_de_2012&oldid=32466203»