Viquipèdia

Eleccions presidencials de Guinea Equatorial de 2016

Les eleccions presidencials de Guinea Equatorial de 2016 es van celebrar el 24 d'abril de 2016 a Guinea Equatorial.[1]Hi va resultar reelegit el president Teodoro Obiang,[2] encara que la legitimitat dels comicis va ser qüestionada seriosament, i foren considerades com a frau electoral per molts.[3] Les eleccions van ser convocades per Obiang l'11 de març.[4]

Eleccions presidencials de Guinea Equatorial de 2016
 ← 2009 Modifica el valor a WikidataGuinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata 2022 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data24 abril 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions presidencials Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident de Guinea Equatorial Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat325.548 Modifica el valor a Wikidata
301.797
   92.7٪
Punt percentual 0.65
Nombre de vots vàlids289.933    Nombre de vots en blanc 4.832   Nombre de vots nuls 7.032
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Teodoro Obiang Nguema  — Partit Democràtic de Guinea EquatorialElegit
271.177   93.53٪
 Punt percentual 2.23
 
Avelino Mocache (en) Tradueix  — Unió de Centre Dreta
4.556   1.57٪
 
Buenaventura Monsuy  — Social Democratic Coalition Party (en) Tradueix
4.417   1.52٪
 Punt percentual 1.35
 

Candidats modifica

El principal candidat va ser l'actual president Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, competint pel seu primer període després del referèndum constitucional de 2011, després del qual es va limitar el mandat presidencial a un màxim de dos períodes de set anys.[5] Es va presentar com a candidat del Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE), sent recolzat a més per la Convenció Liberal Democràtica (CLD), la Convergència Social Democràtica i Popular (CSDP), l'Aliança Demòcrata Progressista (ADP), la Unió Popular (UP), la Unió Democràtica Nacional (UDENA), el Partit Liberal (PL), el Partit Social Demòcrata (PSD), el Partit Socialista de Guinea Equatorial (PSGE) i la Unió Democràtica Social (UDS).[6][7] Obiang anuncià la seva candidatura per primer cop el 10 de novembre de 2015 en una convenció del PDGE.[8]

El principal partit de l'oposició, la Convergència per a la Democràcia Social (CPDS), va boicotejar les eleccions, igual que una part important de l'oposició,[9] acusant-les de ser irregulars,[10] il·legals[11] (en haver estat convocades abans d'hora, ja que estaven previstes per a octubre),[12][5][13] i fraudulentes.[14] La CPDS també va acusar Obiang de "no tenir la més mínima voluntat d'organitzar eleccions creïbles".[15] El Front d'Oposició Democràtic, una coalició de partits dissidents, també va boicotejar l'elecció citant que aquesta seria anticonstitucional i que Obiang guanyaria amb una gran puntuació com a "resultat de frau".[9] Després de la publicació dels resultats, la CPDS va qualificar als comicis com un "enèsim assalt al poder" d'Obiang.[16]

Els candidats d'oposició que si van participar van ser principalment personalitats noves amb poc reconeixement polític, representant a forces extraparlamentàries. També va haver-hi tres candidats independents.[17]

La llista completa de candidats va ser:[18]

Els candidats d'oposició i independents van rebre en el seu conjunt 914.000 euros per finançar les seves campanyes, menteixis que el PDGE en va rebre 152.000.[19] El candidat Buenaventura Mesuy del PCSD va denunciar al Govern per disminuir la subvenció en comparació de les eleccions presidencials anteriors,[19] i va declarar que les eleccions serien un "frau monumental".[20]

Candidatura fallida de Gabriel Nsé Obiang modifica

La Junta Electoral Nacional de Guinea Equatorial (JEN) va descartar la candidatura de l'opositor Gabriel Nsé Obiang Obono, del partit Ciutadans per la Innovació (CI). Si bé la raó oficial va ser que el candidat no tenia arrelament al país els últims cinc anys,[21][22][23] la seva formació va denunciar que el règim d'Obiang buscava deixar fora la seva candidatura sota la falsa acusació de planejar un cop d'estat,[12] i que la seu del partit havia estat envoltada de militars armats[12] hores abans de la proclamació oficial de les candidatures.[24] El ministre de l'Interior Clemente Engonga Nguema Onguene (president de la JEN) i el primer ministre Vicente Ehate Tomi desmentiren que el govern hagués realitzat aquestes acusacions,[12] encara que la Junta Electoral va acusar a CI de perpetrar actes violents.[25]

Arran de l'atac de l'exèrcit, sis persones van resultar ferides[26][27] i, segons els afectats, també diverses van resultar detingudes i mortes,[26] incloent al cap de campanya que va resultar ferit.[28] Nsé Obiang declarà que l'objectiu dels militars era eliminar-lo.[26][29][30] Per acabar amb l'assetjament, el partit va sol·licitar l'ajuda de governs i institucions internacionals.[31] Finalment, el 5 de maig, després de dues setmanes de setge, els militars van abandonar el cèrcol que envoltava la seu de partit.[32] En total, s'hi trobaven tancats uns 200 militants i simpatitzants,[33][34] i en l'assalt hi van participar prop de 300 efectius de l'Exèrcit.[35]

Ciutadans per la Innovació va demanar als seus militants i simpatitzants abstenir-se en protesta per l'exclusió del seu candidat,[36] la qual va ser qualificada per la formació com una exclusió política, ja que segons ells la Junta Electoral Nacional volia "costés el que costés evitar la concurrència" de Nse Obiang.[37]

Nse Obiang va denunciar que el setge es va reprendre després de les eleccions i que els militars continuaven amb l'objectiu de matar-lo.[38]

Observació modifica

L'elecció va ser supervisada per 40 observadors de la Unió Africana, liderats per l'expresident de Benín Yayi Boni[39][40] i procedents de diversos països, així com de l'Institut Panafricà d'Assistència Electoral (IPAE)[41] Altres organismes que hi participaren foren l'ONG Liga de Electores,[42] la Comissió d'Observadors de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP)[43] la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central (CEEAC),[44] i l'Institut de l'Estratègia per la Democràcia dels Estats Units.[13][45][46] Aquests organismes, al contrari de la majoria de la comunitat internacional, van emetre comentaris positius sobre els comicis,[47][43][48] declarant que van ser lliures i transparents.[5][49][50][51] Les eleccions també van ser observades per Abdoulaye Bathily, enviat especial per a Àfrica Central del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.[52]

Yayi Boni va felicitar públicament la població del país per la seva participació en els comicis.[53]

Denúncies modifica

Tres dies després de l'anunci de la data de les eleccions, Human Rights Watch va denunciar que el Centre d'Estudis i Iniciatives per al Desenvolupament de Guinea Equatorial (una de les poques associacions civils independents) havia rebut l'ordre de tancar. D'acord amb EG Justice, un membre de la Unió de Centredreta va ser detingut i copejat per les autoritats durant la campanya. Reporters de la cadena Africa24 també van ser detinguts a la seva entrada al país durant cinc hores abans de ser alliberats.[54]

Resultats modifica

Els resultats foren:

Candidat Partit Vots %
Teodoro Obiang Nguema Mbasogo Partit Democràtic de Guinea Equatorial 278.360 93.7
Avelino Mocache Mehenga Unió de Centredreta 4.598 1.5
Buenaventura Monsuy Asumu Partit de la Coalició Socialdemòcrata 4.436 1.5
Benedicto Obiang Mangue Independent 2.812 0.9
Carmelo Mba Bakale Acció Popular de Guinea Equatorial 2.434 0.8
Agustín Masoko Abegue Independent 2.434 0.8
Tomas Mba Monabang Independent 2.162 0.7
Vots vàlids 297.236 100
Vots nuls 7.066 –
Vots en blanc 4.854 –
Total 309.156
Habitants inscrits/participació 332.576 93.0
Font: Ministeri d'Informació, Cultura i Turisme Arxivat 2016-07-11 a Wayback Machine., PDF Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine.

Conseqüències modifica

Amb la victòria obtinguda, Teodoro Obiang va ser reelegit per a un nou mandat de set anys, que finalitzarà en 2023.[5][49][55] El 2 de maig va tenir lloc la seva proclamació com a President de la República pel Tribunal Constitucional.[56] Aquest mateix dia, es va dur a terme una festa per celebrar els resultats, on hi van participar Obiang i militants del PDGE.[57] El 20 de maig va tenir lloc una cerimònia d'investidura.[58][59][60][61]

Reaccions modifica

Obiang va rebre les felicitacions del seu rival electoral Benedicto Obiang Mangue,[62] així com les del president de Camerun Paul Biya,[63] les del president de la Xina Xi Jinping,[64] les del president de l'Assemblea Suprema del Poble de Corea del Nord Kim Yong-nam,[65] les del rei del Marroc Mohammed VI,[66] les de l'activista pels drets civils Jesse Jackson,[67] les del Rei dels zulus de Sud-àfrica Goodwill Zwelithini kaBhekuzulu,[67] les del president de República Centreafricana Faustin Archange Touadera,[68] i les d'una delegació estatunidenca encapçalada per l'ex-senadora Carol Moseley Braun.[69] Per altra banda, Obiang va ser felicitat per l'Acadèmia Equatoguineana de la Llengua Espanyola.[70]

D'altra banda, la Unió Europea va declarar que les eleccions havien estat "una oportunitat perduda per democratitzar el país".[71] D'altra banda, el candidat Avelino Mocache Mehenga va rebutjar els informes emesos per la Unió Africana.[72]

Referències modifica

  1. ↑ ECUATORIAL, GUINEA. «La pareja presidencial ejerce su derecho al voto - Página Oficial del Gobierno de la República de Guinea Ecuatorial». Arxivat de l'original el 2016-10-18. [Consulta: 24 abril 2016].
  2. ↑ «Equatorial Guinea's President Obiang wins re-election» (en anglès). Reuters, 28-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  3. ↑ «Teodoro Obiang obtiene más del 98% de los votos en las elecciones». El Mundo, 25-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  4. ↑ «Obiang, anuncia oficialmente la celebración de elecciones el 24 de abril». Agència EFE, 11-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Teodoro Obiang afianza su victoria y la UA atestigua el voto secreto». , 25-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-04-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-28. [Consulta: 1r octubre 2016].
  6. ↑ «Obiang presentó su candidatura a las presidenciales». Agència EFE, 23-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  7. ↑ «9 partidos opositores apoyan la candidatura de Obiang a las presidenciales». Terra, 21-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  8. ↑ «Guinée équatoriale : Obiang Nguema candidat à sa succession pour la présidentielle de 2016» (en francès). , 11-11-2015 [Consulta: 29 abril 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Equatorial Guinea's iron fisted leader set for re election». Arxivat de l'original el 2017-11-11. [Consulta: 1r octubre 2016].
  10. ↑ «Obiang busca perpetuarse al mando de Guinea Ecuatorial por siete años más». ABC, 23-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  11. ↑ «Opositora CPDS anuncia su no concurrencia a las elecciones presidenciales». Terra, 20-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Partido opositor teme quedarse fuera de elecciones en Guinea Ecuatorial». Terra, 30-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Teodoro Obiang es reelecto presidente de Guinea Ecuatorial». Deutsche Welle [Consulta: 28 abril 2016].
  14. ↑ «Obiang gana con un 99,2% de los votos en los comicios para perpetuar su dictadura en Guinea Ecuatorial». ABC, 25-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  15. ↑ «Campaña para elecciones de Guinea arranca mañana con Obiang como favorito». Terra, 07-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  16. ↑ «CPDS tilda las últimas elecciones de "enésimo asalto al poder" de Obiang». Terra, 29-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  17. ↑ «Equatorial Guinea election: Incumbent expected to win».
  18. ↑ «Siete candidatos concurrirán a elecciones presidenciales en Guinea Ecuatorial». Terra, 06-04-2016 [Consulta: 7 maig 2016].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Candidatos de la oposición a las elecciones se reparten más de 914.000 euros». Terra, 07-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  20. ↑ «Líder opositor cree que habrá "fraude monumental" en las elecciones guineanas». Terra, 07-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  21. ↑ «Junta Electoral rechaza la candidatura de un notable adversario de Obiang». , 31-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-15. [Consulta: 1r octubre 2016].
  22. ↑ «Elections likely to endorse authoritarian regime in Equatorial Guinea» (en anglès). Deutsche Welle, 22-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  23. ↑ «Junta Electoral rechaza la candidatura de un notable adversario de Obiang». Terra, 31-03-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  24. ↑ «Partido opositor de Guinea Ecuatorial denuncia asedio a su sede en Malabo». Terra, 30-03-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  25. ↑ «Nacional La Junta Electoral Central condena los actos violentos perpetrados por CI». , 23-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016]. Arxivat 2016-09-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 1r octubre 2016].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 «Al menos tres heridos en un ataque del Ejército de Guinea Ecuatorial a la sede opositora». El Mundo, 22-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  27. ↑ «El zaragozano que quiso oponerse a Obiang y hoy permanece aislado en Guinea». , 18-05-2016 [Consulta: 20 maig 2016].
  28. ↑ «Teodoro Obiang gana las elecciones en Guinea con casi el 100% de los votos». El País, 25-04-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  29. ↑ «Líder del partido opositor en Guinea Ecuatorial afirma que teme por su vida». Terra, 22-04-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  30. ↑ «EG Justice condena los ataques contra la oposición ecuatoguineana y exige unas elecciones "libres y justas"». La Vanguardia, 23-04-2016 [Consulta: 23 maig 2016].
  31. ↑ «El partido opositor en Guinea Ecuatorial pide apoyos para que cese el asedio a su sede». eldiario.es, 03-05-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  32. ↑ «Fuerzas militares abandonan el cerco a la sede de partido opositor en Malabo». Terra, 05-05-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  33. ↑ «Militares de Guinea Ecuatorial rodean la sede de un partido opositor». El País, 22-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  34. ↑ «Guinea Ecuatorial celebra elecciones con la oposición cercada por el Ejército». , 24-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  35. ↑ «El Ejército rodea la sede de formación opositora en el cierre de campaña». Terra, 22-04-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  36. ↑ «Partido opositor C.I. pide no ir a votar en elecciones de Guinea el domingo». Terra, 19-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  37. ↑ «Partido opositor recurre su exclusión "política" de elecciones en Guinea». , 04-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 1r octubre 2016].
  38. ↑ «Un zaragozano líder opositor en Guinea, retenido por el régimen». , 17 magg 2016 [Consulta: 17 maig 2016].
  39. ↑ «El Primer Ministro recibe al Jefe de los Observadores de la UA». , 28-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  40. ↑ «Benin's ex-president Boni Yayi to head AU mission in Equatorial Guinea» (en anglès). Africanews, 13-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  41. ↑ «Obiang gana las elecciones en Guinea Ecuatorial con el 93,7% de los votos, según los resultados definitivos». Público, 28-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016].
  42. ↑ «Rueda de prensa de la Liga de Electores». , 26-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  43. ↑ 43,0 43,1 «El presidente de la Cámara de Comercio recibe a la Comisión de Observadores de la CPLP». , 27-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  44. ↑ «El Presidente de la Corte Suprema de Justicia recibe a los observadores de la CEEAC». , 28-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  45. ↑ «Observadores de EEUU presenciarán las presidenciales de Guinea Ecuatorial». Terra, 29-03-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  46. ↑ «Lleva 37 años en el poder y gana la reelección con 98% de votos». , 26-04-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
  47. ↑ «El IPAE presenta un informe positivo sobre las Elecciones Presidenciales». , 27-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  48. ↑ «La Misión de la CEEAC califica de libres y transparentes las Elecciones Presidenciales». , 27-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Teodoro Obiang afianza su victoria y la UA atestigua el voto secreto». Terra, 25-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  50. ↑ «UA dice que voto secreto quedó garantizado en elecciones guineoecuatorianas». Terra, 25-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  51. ↑ «Elecciones en Guinea Ecuatorial de forma ordenada y pacífica». , 27-04-2016 [Consulta: 11 maig 2016].
  52. ↑ «El Presidente recibe al Enviado Especial de Naciones Unidas para África Central». , 27-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  53. ↑ «Felicitaciones de Thomas Boni Yayi por la participación electoral el 24 de abril». , 28-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-06-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-01. [Consulta: 1r octubre 2016].
  54. ↑ «Equatorial Guinea’s Dictator To Win Election In Landslide Following Crackdown On Media And Civil Society» (en anglès). , 26-04-2016 [Consulta: 3 maig 2016].
  55. ↑ «Obiang, reelegido presidente de Guinea Ecuatorial». , 28-04-2016 [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-04-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-29. [Consulta: 1r octubre 2016].
  56. ↑ «El Tribunal Constitucional proclama Presidente de la República a S. E. Obiang Nguema Mbasogo». , 03-05-2016 [Consulta: 3 maig 2016]. Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 1r octubre 2016].
  57. ↑ «Fiesta por la victoria electoral del candidato del PDGE». , 03-05-2016 [Consulta: 3 maig 2016]. Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-03. [Consulta: 1r octubre 2016].
  58. ↑ «Preparativos para la ceremonia de investidura presidencial». , 17-05-2016 [Consulta: 17 maig 2016]. Arxivat 2016-06-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-11. [Consulta: 1r octubre 2016].
  59. ↑ «Ceremonia de investidura del Presidente de la República». , 20-05-2016 [Consulta: 20 maig 2016]. Arxivat 2016-08-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-08-14. [Consulta: 1r octubre 2016].
  60. ↑ «S. E. Obiang Nguema Mbasogo investido Presidente de la República». , 20-05-2016 [Consulta: 20 maig 2016]. Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 1r octubre 2016].
  61. ↑ "Obiang sworn in as Equatorial Guinea's president", Xinhua, 21 de maig de 2016.
  62. ↑ «Benedicto Obiang Mangue da su enhorabuena al Jefe de Estado». , 04-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  63. ↑ «Nuevas felicitaciones al Presidente de la República». , 07-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  64. ↑ «Mensaje de felicitación de Xi Jinping para el Presidente Obiang». , 06-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  65. ↑ «[ttp://www.guineaecuatorialpress.com/noticia.php?id=7762 Presidencia Felicitaciones para S. E. Obiang Nguema Mbasogo desde la República Popular Democrática de Corea]». , 06-05-2012 [Consulta: 9 maig 2016].
  66. ↑ «El Rey de Marruecos da su enhorabuena al Presidente». , 06-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  67. ↑ 67,0 67,1 «El Presidente recibe a Jesse Jackson y al Rey de los zulúes de Sudáfrica». , 04-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  68. ↑ «El Presidente de Centroáfrica felicita a S. E. Obiang Nguema Mbasogo por su victoria electoral». , 11-05-2016 [Consulta: 11 maig 2016]. Arxivat 2016-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-09. [Consulta: 1r octubre 2016].
  69. ↑ «Una delegación de Estados Unidos da su enhorabuena al reelegido Presidente de la República». , 05-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016]. Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-04. [Consulta: 1r octubre 2016].
  70. ↑ «La Academia Ecuatoguineana de la Lengua Española da la enhorabuena al Jefe de Estado por su victoria en las urnas». , 20-05-2016 [Consulta: 20 maig 2016]. Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 1r octubre 2016].
  71. ↑ «La UE dice que las elecciones que ganó Obiang han sido "una oportunidad perdida para democratizar el país"». La Vanguardia, 03-05-2016 [Consulta: 9 maig 2016].
  72. ↑ «Rueda de prensa de Avelino Mocache (UCD)». [Consulta: 15 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_de_Guinea_Equatorial_de_2016&oldid=32820256»