Viquipèdia

Eleccions presidencials ucraïneses de 2019

Les eleccions presidencials es varen dur a terme a Ucraïna el 31 de març de 2019.[1] Com que cap candidat no va obtenir la majoria absoluta dels vots, es va celebrar una segona volta entre els dos candidats més votats, Volodímir Zelenski i Petrò Poroixenko, el 21 d'abril de 2019.[2]Zelenski va guanyar la segona ronda amb prop del 73% dels vots.[3][4][5][6]

Eleccions presidencials ucraïneses de 2019Eleccions presidencials ucraïneses de 2019
Data31 març 2019, Primera volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2019
21 abril 2019, Segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2019 Modifica el valor a Wikidata
TipusUkrainian presidential election (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident d'Ucraïna. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Primera volta Modifica el valor a Wikidata
Electorat30.056.127 Modifica el valor a Wikidata
18.893.864
   62.86٪
Nombre de vots vàlids18.670.917    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Segona volta Modifica el valor a Wikidata
Electorat30.056.127 Modifica el valor a Wikidata
18.491.837
   61.52٪
Nombre de vots vàlids18.064.676    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
Volodímir Zelenski  — Servidor del Poble
1
5.714.034   30.6٪
2
13.541.528   74.96٪
Petrò Poroixenko  — No adscrit
1
3.014.609   16.15٪
2
4.522.320   25.03٪
Iúlia Timoixenko  — Unió Panucraïnesa "Pàtria"
1
2.532.452   13.56٪
 
Iuri Boiko  — Labour Ukraine (en) Tradueix
1
2.206.216   11.82٪
 
Anatoli Hritsenko  — Posició Civil
1
1.306.450   7٪
 
Ihor Smeshko (en) Tradueix  — Strength and Honor (en) Tradueix
1
1.141.332   6.11٪
 
Oleh Liaskò  — Radical Party of Oleh Liashko (en) Tradueix
1
1.036.003   5.55٪
 
Oleksandr Vilkul (en) Tradueix  — Bloc d'Oposició
1
784.274   4.2٪
 
 ← 2014 Modifica el valor a WikidataUcraïna Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 

Es presentaren un total de 39 candidats a les eleccions.[7][8] Al final del període d'inscripció el 9 de febrer de 2019, hi havia registrats oficialment un total de 44 candidats a les eleccions.[9]El 7 de març, cinc candidats es van retirar de la carrera presidencial. El 7 de març va ser l'últim dia en què els candidats van poder retirar els seus noms de la votació.[10]Un dels candidats es va retirar de la cursa electoral el 16 de març.[11]

Un total de 34,544,993 persones tenien dret a vot a les eleccions.[12] Aproximadament el 12% dels votants elegibles no pogueren participar en aquestes eleccions a causa de l'annexió de Crimea el març del 2014 i l'ocupació de parts de l'óblast de Donetsk i l'óblast de Luhansk per part dels separatistes (des d'abril de 2014)[13][2]

Un total de 2.344 observadors internacionals de 17 països i 19 organitzacions foren registrats oficialment per controlar les eleccions.[14][15]Un nombre rècord de 139 organitzacions no governamentals d'Ucraïna es van registrar com a observadors.[16]

Candidats modifica

Hi hagué un total de 39 candidats a les eleccions.[8] Al final del període d'inscripció el 9 de febrer de 2019,[2]la Comissió Electoral Central (CEC) havia registrat 44 candidats per a les eleccions,[9][17]cinc dels quals es retiraren.[18][19][20] Fou el nombre més alt de candidats (39) que mai havia participat en les eleccions presidencials d'Ucraïna (el 2004 n'hi hagué 24).[21] En total, 92 persones van presentar documents a la CEC per participar en les eleccions.[9]

El CEC es va negar a registrar 47 persones, la majoria a causa d'incomplir el deure de dipositar 2,5 milions de hrívnies (aprox. 81,600 euros).[22]

Requisits per als candidats modifica

Segons la llei ucraïnesa vigent, un candidat a la presidència ha de ser un ciutadà d'Ucraïna que tingui almenys 35 anys, ha de saber parlar la llengua (estatal) ucraïnesa i ha d'haver viscut a Ucraïna els darrers deu anys abans del dia de les eleccions.[2] Els candidats podien ser nominats per un partit polític o per autonominació.[2] Els candidats també van haver de presentar una declaració d'ingressos de l'any anterior a l'any electoral.[2]Aquest document va ser examinat posteriorment per l'Agència Nacional per a la Prevenció de la Corrupció, que posteriorment va publicar els resultats de l'auditoria.[2] Les candidatures es van poder presentar des del 31 de desembre de 2018 fins al 4 de febrer de 2019.[2]El final del període d'inscripció va ser el 9 de febrer de 2019.[2]Després que un candidat potencial facilités la documentació requerida a la Comissió Electoral Central (CEC), aquest organisme tenia cinc dies per registrar el candidat o per negar-s'hi.[23]

Els candidats van haver de pagar un dipòsit de nominació de 2,5 milions de hrívnies (aprox. 81,600 euros); només els dos candidats que passessin a la segona ronda de votacions podrien recuperar aquest dipòsit (els altres dipòsits serien transferits al pressupost estatal).[2]

Els candidats podien retirar la seva candidatura fins a 23 dies abans de les eleccions.[2]Aquest dia va ser el 7 de març, ja que el 8 de març la CEC va aprovar la llista final de candidats a la presidència.[10]

Candidats registrats modifica

Nom Partit Ocupació Notes Data registrada per la CEC
Íhor Xevtxenko Independent Ex ministre d'Ecologia i Recursos Naturals i cap de l'organització solidària Ucraïna Exitosa Xevtxenko va declarar la seva intenció de concórrer a les eleccions el 13 de novembre de 2018, però també va declarar que no participaria en les eleccions si apareixia un nou candidat que "complís millor els requisits"[24] Va presentar els documents a la CEC per a la seva inscripció com a candidat a la presidència el 31 de desembre de 2018 (que també era el primer dia de la campanya electoral)[25] 4 de gener[26]
Serhí Kaplín Partit Socialdemòcrata Diputat a la Rada Suprema i líder del Partit Socialdemòcrata L'octubre del 2017, Kaplín ja havia manifestat la seva intenció de prendre part a les eleccions com a líder del Partit Socialista d'Ucraïna.[27]Però el president legal d'aquest partit era Ilià Kiva.[28]Va presentar documents al CEC per a la seva inscripció com a candidat a la presidència el 3 de gener del 2019.[29] 8 de gener[30]
Vitali Skòtsik Independent Professor a la Universitat Nacional de Ciències de la Vida i del Medi Ambient d'Ucraïna Skòtisik va presentar documents a la CEC el 3 de gener de 2019 per a la seva inscripció com a candidat del Partit Agrari a la presidència d'Ucraïna.[31] Tanmateix, l'endemà el Partit Agrari va declarar que havia estat expulsat del partit el setembre anterior per «accions que perjudic[av]en l'autoritat i desacredit[av]en l'òrgan de govern del partit i el partit en el seu conjunt».[32] 8 de gener[30]
Valentín Nalivàitxenko Spravedlívist Excap del Servei de Seguretat d'Ucraïna, exdiputat a la Rada Suprema, president de Spravedlívist Nominat pel seu partit el 3 de gener del 2019.[33] 8 de gener[30]
Vitali Kuprí Independent Diputat a la Rada Suprema 15 de gener[34]
Anatoli Hritsenko Posició Cívica Exministre de Defensa (2005–2007), líder de Posició Cívica Posició Cívica va nominar Hritsenko com a candidat l'11 de gener.[35]La seva candidatura comptava amb el suport del Partit Europeu d'Ucraïna, de Mikola Tomenko, Iehor Fírsov i Víktor Txumak.[36] Andrí Sadoví i Dmitro Gnap van retirar les seves candidatures en un intent de donar suport a Hritsenko. El 5 de març, Hritsenko va dir que estava en converses amb altres cinc candidats (Smeixko, Koixulinski, Dobrodòmov, Bezsmertni i Krivenko) per unir forces a les eleccions.[37] 15 de gener[34]
Hennadi Balaixov 5.10 Home de negocis i exdiputat a la Rada Suprema (1998–2002) El 21 de maig de 2018, Balashov va publicar un vídeo al seu lloc web oficial titulat "Vols que Balaixov es presenti per a President?" en què demanava a la gent si eren "capaços de recaptar diners" per a la seva campanya, però no deia si participaria a les eleccions[38] El 19 de setembre de 2018 va anunciar clarament la seva intenció de concórrer-hi en nom del seu partit 5.10.[39] 18 de gener[40]
Olha Bohomòlets Independent Diputada a la Rada Suprema Candidata a les eleccions presidencials ucraïneses de 2014. 18 de gener[40]
Oleksandr Xevtxenko UKROP Diputat a la Rada Suprema Fundador del complex turístic Bukovel. 21 de gener
Roman Nassírov Independent Excap del Servei Fiscal Estatal d'Ucraïna[41] 22 de gener
Iuri Boiko Independent Diputat a la Rada Suprema i exministre d'Energia i Indústria del Carbó d'Ucraïna[42] Candidat per l'aliança Plataforma d'Oposició - Per la vida.[42]La seva nominació fou anunciada el 17 de novembre. Atès que Plataforma d'Oposició - Per la vida encara no estava registrada com a partit al gener del 2019, no va poder nominar-lo com a candidat presidencial.[43] 22 de gener[44]
Iúlia Timoixenko Pàtria Diputada a la Rada Suprema i exprimera ministra d'Ucraïna (2005; 2007–2010) L'octubre del 2017, Timoixenko va anunciar la seva intenció de participar.[45] El 20 de juny de 2018 va declarar oficialment que participaria en les eleccions.[46] El 16 de març, el candidat Serhí Taruta va prometre que el seu equip de campanya donaria suport a Timoixenko, però el seu nom no es va retirar de les paperetes de vot.[11] Va ser avalada pel Partit Camperol d'Ucraïna.[47] 25 de gener[48]
Oleh Liaixkò Partit Radical d'Oleh Liaixkò Diputat a la Rada Suprema[49][50] 25 de gener[48]
Oleksandr Vílkul Bloc de l'Oposició Diputat a la Rada Suprema i exprimer viceprimer ministre d'Ucraïna. Nominat pel Bloc de l'Oposició – Partit pel Desenvolupament i la Pau (el recentment rebatejat Partit Industrial d'Ucraïna) el 20 de gener de 2019.[51] Vílkul ja havia estat nominat pel seu partit Bloc de l'Oposició el 17 de desembre de 2018.[52]Però un tribunal ucraïnès va dictaminar tres dies abans (en resposta a una demanda presentada pel també diputat de la Rada Suprema del Bloc de l'Oposició Serhí Larin) que el congrés del Bloc pel qual Vikul havia de ser nomenat no podia "reorganitzar el partit per cap mitjà".[53] El 18 de desembre de 2018, el lloc web del Bloc va afirmar que, per tant, totes les decisions preses al congrés no eren vàlides.[54] 25 de gener[48]
Arkadi Kornatski Independent Diputat a la Rada Suprema 25 de gener[48]
Oleksandr Moroz Independent President de la Verkhovna Rada (parlament) d'Ucraïna dos cops: juliol de 2006 a setembre de 2007, i anteriorment en 1994–1998, ex-líder del Partit Socialista d'Ucraïna

Va declarar la seva candidatura l '11 de desembre de 2018.[55]

25 de gener [48]
Ilià Kiva Partit Socialista d'Ucraïna President del Partit Socialista d'Ucraïna Kiva va ser nominat pel seu partit el 3 de novembre de 2018[56][28]En el moment de la nominació era també assessor del ministre de l'Interior, Arsèn Avàkov.[57] 25 de gener[48]
Ruslan Koixulinski Unió Panucraïnesa "Llibertat" Cap adjunt de la Unió Panucraïnesa "Llibertat" El 14 d'octubre del 2018, Oleh Tiahnibok, Cpresident del partit Unió Panucraïnesa "Llibertat", va anunciar que no es presentaria a la presidència i que el partit havia decidit nomenar Koixulinski com a candidat de les forces polítiques nacionalistes.[58] El 19 de novembre de 2018, els militants dels partits polítics nacionalistes ucraïnesos Organització dels nacionalistes ucraïnesos, Congrés dels Nacionalistes Ucraïnesos, Pravi Sèktor i C14 van aprovar la candidatura de Koixulinski.[59] 28 de gener[60]
Oleksandr Daniliuk Independent Exassessor del ministeri de Defensa[41]i cap del Centre de Reforma del Ministeri de Defensa. 28 de gener[61]
Serhí Taruta Osnova Diputat a la Rada Suprema i exgovernador de l'óblast de Donetsk (2014), líder d'Osnova Taruta fou nominat per Osnova el 22 de setembre del 2018.[62][63] Es va retirar de la cursa presidencial el 16 de març per donar suport a Iúlia Timoixenko: emperò, el seu nom va aparèixer encara a les butlletes de votació.[11] 29 de gener[64]
Volodímir Zelenski Servidor del Poble Showman, guionista, actor i director artístic de Kvartal 95 Va anunciar la seva candidatura a la televisió en directe el 31 de desembre de 2018.[65] 30 de gener[66]
Íhor Smeixkò Independent Excap del Servei de Seguretat d'Ucraïna (2003–2005) Va anunciar la seva intenció de concórrer el 13 de gener del 2019.. 30 de gener[66][67]
Inna Bohoslovska Independent Exdiputada a la Rada Suprema[68] 30 de gener[66][67]
Mikola Hàber Independent Exdiputat a la Rada Suprema[69] 1 de febrer[70]
Iuri Derevianko Vòlia Diputat a la Rada Suprema[71] Nominat pel partit Vòlia el 27 de gener.[72] 1 de febrer[70]
Roman Bezsmertni Independent Exviceprimer ministre d'Ucraïna i exdiputat a la Rada Suprema Va declarar la seva candidatura el 31 de maig del 2018.[73] 4 de febrer[74]
Víktor Bòndar Renaixença Exdiputat a la Rada Suprema i president del partit Renaixença Va presentar els documents a la CEC el 31 de gener.[75] 4 de febrer[76]
Víktor Krivenko Moviment Popular d'Ucraïna Diputat a la Rada Suprema Krivenko va ser triat candidat pel Moviment Popular d'Ucraïna el 10 de gener del 2019.[77][78] 5 de febrer[79]
Ruslan Rihovànov Independent Cap interí del port pesquer de Sevastòpol 5 de febrer[79]
Serhí Nossenko Independent Consultor d'inversions 5 de febrer[79]
Vassil Juravlov Estabilitat Líder d'Estabilitat 6 de gener[80]
Andrí Nòvak Patriot President del Comitè d'Economistes d'Ucraïna[81] Nominat pel partit "Patriot" el 24 de gener del 2019.[82] 6 de febrer[80]
Iuri Timoixenko Independent Diputat la Rada Suprema Iúlia Timoixenko va demanar l'anul·lació del registre de Iuri Timoixenko perquè comparteixen el mateix cognom i inicials, la qual cosa podria confondre els votants.[83][84] El 6 de març, dos individus van ser arrestats per intentar subornar Timoixenko perquè es retirés de les eleccions.[85] 6 de febrer[80]
Petrò Poroixenko Independent President sortint d'Ucraïna, home de negocis.[86] Al juliol de 2018, el cap adjunt del bloc parlamentari de Poroixenko va anunciar que s'havia format un equip de campanya electoral per a Poroixenko i que era molt probable que participés en les eleccions.[87] Poroixenko va anunciar la seva participació a les eleccions el 29 de gener del 2019.[88] Serhí Krivonos va retirar la seva candidatura en favor de Poroixenko.[89] 7 de febrer[90]
Iuri Karmazin Independent Exdiputat a la Rada Suprema 7 de febrer[91]
Iúlia Litvinenko Independent Periodista, presentadora de televisió 7 de febrer.[91]
Oleksandr Vasxenko Independent President de l'ONG Poder del Poble 7 de febrer[91]
Volodímir Petrov Independent Periodista, figura pública i analista polític ucraïnès.[92][93][94] Candidat a les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2012. En el moment de la inscripció, Petrov es trobava sota arrest domiciliari i estava sent investigat per suposat assetjament d'una estudiant.[95] 7 de febrer[96]
Oleksandr Soloviov Força Intel·ligent Líder del partit Força Intel·ligent La CEC inicialment es va negar a registrar-lo el 2 de febrer perquè un punt del seu programa electoral es va interpretar com "impedir la integritat territorial d'Ucraïna.[97] Després de fer correccions al seu manifest, va tornar a presentar els documents i va ser registrat. 8 de febrer[98]

Candidats que es retiraren modifica

  • Andrí Sadoví: alcalde de Lviv; el seu partit Autoajuda va anunciar el 3 d'octubre de 2018 que Sadoví era el seu candidat a les eleccions.[99] El 8 de gener, la CEC va registrar Sadoví com a candidat.[30]Al febrer, Sadovyi va parlar de retirar la seva candidatura a favor de donar suport a Anatoli Hritsenko com a candidat unit de "forces democràtiques i anticorrupció"[100]Va prendre la decisió de retirar-se l'1 de març i després va declarar el seu suport a Hritsenko.[101]
  • Dmitro Gnap: periodista;[102]Gnap va ser nomenat pel partit Poder del Poble el 20 de gener,[103] i es va convertir en candidat registrat el 8 de febrer.[98] Es va retirar de les eleccions el 2 de març, també a favor d'Anatoli Hritsenko.[19][104]

Registre denegat modifica

La CEC va rebutjar 47 sol·licituds (sobretot per la manca de pagament del dipòsit de 2,5 milions de hrívnies (aproximadament 85.000 euros) dels possibles candidats,[22] incloent:

  • Petrò Simonenko: líder del Partit Comunista d'Ucraïna. El seu nomenament va ser anunciat en el congrés del partit l'1 de desembre de 2018.[107]Legalment, el Partit Comunista d'Ucraïna no està prohibit, però el Ministeri de Justícia no li va permetre de participar en les eleccions.[108]La CEC es va negar a registrar-lo com a candidat el 2 de febrer perquè l'estatut, el nom i el simbolisme del Partit Comunista d'Ucraïna no complien les lleis de descomunització del 2015.[22][109]
  • Nadia Sàvtxenko: Diputada a la Rada Suprema i Heroïna d'Ucraïna.[110] Sàvtxenko fou nominada pel seu partit el 26 de gener del 2019.[111] El 7 de febrer el seu intent de convertir-se en candidata fou rebutjat per la CEC perquè no va poder pagar el dipòsit i el seu partit no va signar el document quant a la seva candidatura.[112]

Candidats rebutjats modifica

  • Andrí Biletski: diputat a la Rada Suprema i líder del partit polític Cos nacional; nominat pel seu partit el 20 de novembre de 2018.[113]Biletski va dir més tard que no tenia intenció de participar en la "farsa" d'una elecció presidencial.[114]
  • Vàdim Rabinòvitx: diputat a la Rada Suprema i home de negocis.[49]El 15 de novembre de 2018 Rabinòvitx va anunciar que no participaria en les eleccions presidencials; però que aniria a dalt de la llista del seu partit Plataforma d'oposició: per la vida a les següents eleccions parlamentàries ucraïneses de 2019.[115]
  • Oleh Tiahnibok: president del partit Unió Panucraïnesa "Llibertat". El 14 d'octubre de 2018, va anunciar que no es presentaria a la presidència i que el partit havia decidit nomenar Koixulinski com a candidat de les forces polítiques nacionalistes d'Ucraïna.[58]
  • Mihail Teresxenko va renunciar com a alcalde de Hlúkhiv l'1 d'octubre de 2018 per convertir-se en candidat.[116] No obstant això, durant els 30 dies de novembre i desembre que hi va haver llei marcial en algunes zones d'Ucraïna, va reprendre el seu càrrec com a alcalde i el 3 de gener de 2019 va declarar el seu suport al candidat Andrí Sadoví durant un congrés del partit de Sadoví Autoajuda.[117]
  • Sviatoslav Vakartxuk, vocalista de la banda de rock Okean Elzy. A finals de gener del 2019, Vakartxuk va publicar un vídeo en el qual va anunciar que no es presentaria a la presidència.[118] Vakartxuk va dir que no donaria suport a cap dels candidats.[119][120]egons una enquesta del grup sociològic "RATING" a principis de març del 2019, al 64% dels electors no els hauria agradat veure Vakartxuk entre els candidats a la presidència.[121] El 27 de març de 2019, Vakarchuk va publicar un vídeo a la seva pàgina de Facebook demanant als ucraïnesos que pensessin seriosament en la votació i no votar "per riure"; Això va ser rebut per una resposta de l'equip de campanya del candidat a la presidència, Volodímir Zelenski, al qual semblaven adreçar-se els comentaris de Vakartxuk.[122]
  • Mikhaïlo Dobkin: Diputat a la Rada Suprema, antic alcalde de Khàrkiv i governador de la província de Khàrkiv.[123][124]

Resultats modifica

 
Resultats de la primera volta per districte electoral:
 Volodímir Zelenski
 Petrò Poroixenko
 Iúlia Timoixenko
 Iuri Boiko
 No s'hi van celebrar eleccions a causa de la guerra al Donbàs o l'annexió per Rússia

Amb una participació electoral del 62,8%, al voltant de 18,9 milions de persones van votar a la primera volta de les eleccions el 31 de març.[125] Volodímir Zelenski, del partit Servidor del Poble, i el president sortint, Petrò Poroixenko, van passar a la segona volta de les eleccions del 21 d'abril.[126] En la primera ronda, Zelenski va aconseguir el 30% dels vots en comparació al 16% de Poroixenko.[127][128]

 
Resultats de la segona volta per districte electoral:
 Volodímir Zelenski
 Petrò Poroixenko
 No s'hi van celebrar eleccions a causa de la guerra al Donbàs o l'annexió per Rússia

Les enquestes a la sortida dels col·legis electorals durant la segona ronda de votacions van predir que Zelenski guanyaria amb més del 70% dels vots.[129]Amb només el 3% dels vots escrutats, la CEC va confirmar resultats preliminars similars.[130]Poroshenko va aprovar els resultats de les eleccions en un discurs poc després de tancar les enquestes i de la publicació dels sondejos a peu d'urna.[130][131] Va escriure a Twitter: "Vam aconseguir assegurar eleccions lliures, justes, democràtiques i competitives ... acceptaré la voluntat del poble ucraïnès".[132]

 
Resultat de la segona ronda per nombre total de votants

Segons la CCA, els resultats preliminars amb prop del 99,27% dels vots escrutats, indiquen que Zelenski va rebre al voltant del 73,19% dels vots al 24,48% del president sortint.[129]

Candidat Partit Primera volta Segona volta
Vots % Vots %
Volodímir Zelenski Servidor del Poble 5,714,034 30.24 13,541,528 73.22
Petrò Poroixenko Independent 3,014,609 15.95 4,522,320 24.45
Iúlia Timoixenko Pàtria 2,532,452 13.40
Iuri Boiko Independent 2,206,216 11.67
Anatoli Hritsenko Posició Cívica 1,306,450 6.91
Íhor Smeixko Independent 1,141,332 6.04
Oleh Liaixkò Partit Radical d'Oleh Liaixkò 1,036,003 5.48
Oleksandr Vílkul Bloc de l'Oposició 784,274 4.15
Ruslan Koixulinski Unió Panucraïnesa "Llibertat" 307,244 1.62
Iuri Timoixenko Independent 117,693 0.62
Oleksandr Xevtxenko UKROP 109,078 0.57
Valentín Nalivàitxenko Spravedlívist 43,239 0.22
Olha Bohomòlets Independent 33,966 0.17
Hennadi Balaixov 5.10 32,872 0.17
Roman Bezsmertni Independent 27,182 0.14
Víktor Bòndar Renaixença 22,564 0.11
Iúlia Litvinenko Independent 20,014 0.10
Iuri Derevianko Vòlia 19,542 0.10
Serhí Taruta Osnova 18,918 0.10
Íhor Xevtxenko Independent 18,667 0.09
Inna Bohoslovska Independent 18,482 0.09
Iuri Karmazin Independent 15,965 0.08
Volodímir Petrov Independent 15,587 0.08
Vitali Skòtsik Independent 15,118 0.08
Serhí Kaplín Partit Socialdemòcrata 14,532 0.07
Oleksandr Moroz Partit Socialista d'Ucraïna 13,139 0.06
Víktor Krivenko Moviment Popular d'Ucraïna 9,243 0.04
Vassil Juravlov Estabilitat 8,453 0.04
Ilià Kiva Partit Socialista d'Ucraïna 5,869 0.03
Andrí Nòvak Patriot 5,587 0.02
Oleksandr Vasxenko Independent 5,503 0.02
Mikola Hàber Independent 5,433 0.02
Oleksandr Soloviov Força Intel·ligent 5,331 0.02
Ruslan Rihovànov Independent 5,230 0.02
Oleksandr Daniliuk Independent 4,648 0.02
Vitali Kuprí Independent 4,508 0.02
Arkadi Kornatski Independent 4,494 0.02
Serhí Nossenko Independent 3,114 0.01
Roman Nassírov Independent 2,579 0.01
Vots invàlids / en blanc 222 947 1.18 427,161 2.31
Total 18,893,864 100 18,491,837 100
Votants registrats/participació 30,056,127 62.86 62.07
Font: Comissió Electoral Central Primera volta Arxivat 2019-04-23 a Wayback Machine. Segona volta

Reacccions modifica

Es diu que Poroixenko va arriba a tuitar que "un nou president ucraïnès sense experiència ... podria tornar ràpidament a l'òrbita d'influència de Rússia".[133]Alguns dels crítics de Zelenski[134] han expressat la seva preocupació per la seva estreta vinculació amb l'oligarca multimilionari Íhor Kolomoiski,[135]i dubten si Zelenski serà capaç de fer front als influents oligarques del país i al president rus Vladímir Putin.[133]

Diversos països de la Unió Europea van expressar les seves felicitacions i desitjos de continuar col·laborant en el futur. El secretari del Foreign Office britànic, Jeremy Hunt, va dir que Zelenski "serà veritablement el servent del poble". Andrzej Duda, president de Polònia, Donald Tusk, president del Consell Europeu i Jens Stoltenberg, Secretari General de l'OTAN, van expressar sentiments similars.[136] El viceministre d'Afers Exteriors de Rússia, Grigori Karassin, va afirmar que "el nou lideratge ara ha de comprendre i fer realitat les esperances dels seus electors", tant en la política nacional com en l'exterior.[133] Maria Zakhàrova, la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia va dir que esperava que la victòria de Zelenski ajudés Ucraïna a unir-se com a nació no per la força, sinó sobre la base d'una nova agenda comuna.[137] El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va felicitar Zelenski i va donar les gràcies als canadencs entre els observadors que van supervisar les eleccions.[138] El president dels Estats Units, Donald Trump, va trucar al president electe per felicitar-lo i "al poble ucraïnès per una elecció pacífica [i] democràtica".[139]

Tusk i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, van publicar una carta de felicitació conjunta. Els líders de la Unió Europea (UE) van declarar que confiaven que la victòria de Zelenski acceleraria l'aplicació de la resta de parts de l'Acord d'Associació UE-Ucraïna, inclosa la zona de lliure comerç aprofundida i completa.[140]

Referències modifica

  1. ↑ «Ukraine's parliament sets presidential vote date for March 31» (en anglès). UNIAN, 26-11-2018. [Consulta: 27 març 2019].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 (ucraïnès) ЦВК оприлюднила календарний план президентських виборів, Ukraïnska Pravda (21 de desembre 2018)
    (ucraïnès) Вибори президента України 2019: цифри, дати і кандидати, Ukraïnska Pravda (14 de novembre 2018)
  3. ↑ «Comedian Volodymyr Zelenskiy has won 73% of the vote in Ukraine's election, an exit poll suggests» (en anglès). The Independent, 21-04-2019. [Consulta: 22 abril 2019].
  4. ↑ Karmanau, Yuras. «Comedian who plays president on TV headed for landslide victory in Ukraine's presidential election» (en anglès). chicagotribune.com. [Consulta: 22 abril 2019].
  5. ↑ «Zelenski, d'actor còmic a president d'Ucraïna». Ara, 22-04-2019. [Consulta: 15 maig 2019].
  6. ↑ «El còmic Zelenski, nou president d'Ucraïna amb una aclaparadora victòria». CCMA, 21-04-2019. [Consulta: 15 maig 2019].
  7. ↑ Ukraine election: Will comic outsider beat 38 others? per BBC
  8. ↑ 8,0 8,1 (anglès) Thirty-nine candidates to run for president in Ukraine - CEC, Interfax-Ucraïna (8 de març 2019)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «CEC registers 44 candidates in Ukraine's presidential election» (en anglès). Ukrinform. [Consulta: 8 febrer 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 (ucraïnès) Ще один кандидат знявся на користь Гриценка, Ukraïnska Pravda (7 de març 2019)
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Taruta announces support for Tymoshenko at presidential elections» (en anglès). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 16 març 2019].
  12. ↑ «Стало известно, сколько граждан смогут проголосовать на президентских выборах в Украине» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 15 febrer 2019].
  13. ↑ D'Anieri, Paul «Gerrymandering Ukraine? Electoral Consequences of Occupation» (en anglès). Sage Journals, 09-08-2016.
  14. ↑ «CEC: Registration of foreign observers for Ukraine's presidential elections over» (en anglès). UNIAN. [Consulta: 26 març 2019].
  15. ↑ «На виборах президента України буде 2344 міжнародних спостерігачі, їх реєстрацію завершено» (en ucraïnès). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 29 març 2019].
  16. ↑ (ucraïnès) ЦВК: На виборах президента буде безпрецедентна кількість спостерігачів, Ukraïnska Pravda (19 de març 2019)
  17. ↑ «Кандидати на пост Президента України». Arxivat de l'original el 2019-02-07.
  18. ↑ «Sadovyi withdraws from presidential race in favor of Hrytsenko» (en anglès). UNIAN. [Consulta: 1r març 2019].
  19. ↑ 19,0 19,1 (ucraïnès) Гнап також знімається з виборів на користь Гриценка, Ukraïnska Pravda (1 de març 2019)
  20. ↑ (ucraïnès) андидат в президенты Украины Кривонос заявил, что снимает свою кандидатуру в пользу Порошенко
  21. ↑ «На выборах президента Украины окончательно будет 39 кандидатов» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 16 març 2019].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 (anglès) The CEC refused to register nearly fifty presidential candidates, Ukraïnska Pravda (8 de febrer 2019)
  23. ↑ (ucraïnès) Богомолець офіційно подалася в президенти, Ukraïnska Pravda (16 de gener 2019)
  24. ↑ (anglès) Ex-Minister of Ecology Shevchenko intends to participate in presidential elections, Interfax-Ucraïna (13 de novembre 2018)
  25. ↑ (ucraïnès) ЦВК зареєструвався перший кандидат у президенти[Enllaç no actiu], Ukraïnska Pravda (28 de maig 2018)
  26. ↑ (ucraïnès) ЦВК зареєструвала першого кандидата в президенти per Ukraïnska Pravda (3 de gener 2019)
  27. ↑ (anglès) Kaplin elected Socialist Party leader, to run for president, Interfax-Ucraïna (2 d'octubre 2017)
  28. ↑ 28,0 28,1 (ucraïnès) The Socialists held a congress and sent Kivu to the presidency per Ukraïnska Pravda (3 November 2018)
  29. ↑ (ucraïnès) The MP from the BPP began registering as a presidential candidate by Ukraïnska Pravda (3 January 2019)
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 (ucraïnès) The CEC has registered 4 more presidential candidates by Ukraïnska Pravda (8 January 2019)
  31. ↑ (ucraïnès) Скоцик зібрався у президенти як самовисуванець, а не як голова Аграрної партії per Ukraïnska Pravda (3 de gener 2019)
  32. ↑ (ucraïnès) В Аграрній партії спростовують, що Скоцик подався у президенти як лідер їхньої політсили per Ukraïnska Pravda (4 de gener 2019)
  33. ↑ (ucraïnès) Наливайченко йде у президенти per Ukraïnska Pravda (3 de gener 2019)
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 (ucraïnès) ЦВК зареєструвала Гриценка, Мураєва і Купрія кандидатами в президенти, Ukraïnska Pravda (15 de gener 2019)
  35. ↑ (ucraïnès) Гриценка офіційно висунули кандидатом у президенти, Ukraïnska Pravda (11 de gener 2019)
  36. ↑ (ucraïnès) Кандидат у президенти Гриценко пообіцяв обрубувати руки, Ukraïnska Pravda (11 de gener 2019)
  37. ↑ «Гриценко заявил о переговорах об объединении еще с пятью кандидатами в президенты» (en rus). [Consulta: 5 març 2019].
  38. ↑ Балашов, Геннадий. «Пойдёт ли Балашов в Президенты?» (en rus). Геннадий Балашов. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 agost 2018].
  39. ↑ Балашов, Геннадий. «Геннадий Балашов примет участие в выборах Президента-2019» (en rus). Геннадий Балашов. Arxivat de l'original el 2018-10-14. [Consulta: 14 octubre 2018].
  40. ↑ 40,0 40,1 (ucraïnès) ЦВК зареєструвала ще 2 кандидатів в президенти, Ukraïnska Pravda (18 de gener 2019)
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 «Meet Ukraine's Presidential Candidates» (en anglès).
  42. ↑ 42,0 42,1 (ucraïnès) Об'єднання Бойка-Рабіновича визначилося з кандидатом у президенти, Ukraïnska Pravda (17 de novembre 2018)
  43. ↑ (ucraïnès) Бойко почав реєстрацію кандидатом у президенти, Ukraïnska Pravda (17 de novembre 2018)
  44. ↑ «Юрий Бойко стал 13-м кандидатом в президенты Украины» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 22 gener 2019].
  45. ↑ «Tymoshenko says to run for Ukraine president» (en anglès). UNIAN. [Consulta: 8 agost 2018].
  46. ↑ (anglès) Tymoshenko says she will run for president in 2019, Interfax-Ucraïna (20 de juny 2018)
  47. ↑ «Єдина дбає про село, – Селянська партія підтримала Юлію Тимошенко» (en ucraïnès). 24tv.ua, 20-03-2019.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 48,4 48,5 48,6 «Commission registers 6 new candidates» (en anglès). 112.international. [Consulta: 26 gener 2019].
  49. ↑ 49,0 49,1 (anglès) Vassíliev, Iegor (21 de novembre 2017). One and a half years before the election: Is Ukraine dreaming of Belarus?. New Eastern Europe. Consultat el 4 de març 2018.
  50. ↑ «Суд закрив справу Ляшка. Він хоче перемогти на президентських виборах» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda. [Consulta: 8 agost 2018].
  51. ↑ (ucraïnès) Вибори президента: Ківу, Вілкула та Гнапа висунули, Korrespondent.net (20 de gener 2019)
    (ucraïnès) Кива і Вілкул здалися до Центрвиборчкому, Ukraïnska Pravda (22 de gener 2019)
  52. ↑ (anglès) Oleksandr Vilkul to be nominated as candidate for president, Kyiv Post (17 de desembre 2018)
  53. ↑ (ucraïnès) Розкол "Опоблоку": суд наклав обмеження на партію перед з’їздом, Ukraïnska Pravda (14 de desembre 2018)
  54. ↑ «В партии "Оппозиционный блок" заявили, что Вилкул не сможет выдвинуться от нее в президенты» (en rus). [Consulta: 20 desembre 2018].
  55. ↑ «Moroz says he will run again for Ukraine's president». Kyiv Post, 12-12-2018. [Consulta: 10 gener 2019].
  56. ↑ Socialists put forward Kiva for presidential elections, Interfax-Ucraïna (5 de novembre 2018)
  57. ↑ «Битва за Банкову: Хто вже заявив про участь у наступних виборах президента України» (en ucraïnès). Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 agost 2018].
  58. ↑ 58,0 58,1 (en ucraïnès) Ukraïnska Pravda [Consulta: 15 octubre 2018].
  59. ↑ (ucraïnès) Націоналісти визначились з кандидатом у президенти, Ukraïnska Pravda (19 de novembre 2018)
  60. ↑ «Про реєстрацію кандидата на пост Президента України Кошулинського Руслана Володимировичана чергових виборах Президента України 31 березня 2019 року». Arxivat de l'original el 2019-02-07. [Consulta: 31 març 2019].
  61. ↑ «Про реєстрацію кандидата на пост Президента України Данилюка Олександра Володимировича на чергових виборах Президента України 31 березня 2019 року». Arxivat de l'original el 2019-02-07. [Consulta: 31 març 2019].
  62. ↑ (ucraïnès) Партія Тарути відправила його у президенти, Ukraïnska Pravda (22 de setembre 2018)
  63. ↑ «Тарута предлагает компромисс и идет в президенты» (en rus). Апостроф. [Consulta: 10 gener 2019].
  64. ↑ «Тарута стал 23-м кандидатом в президенты Украины» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 29 gener 2019].
  65. ↑ (anglès) Clown show: Stand-up comic enters Ukrainian presidential race... and could win, RT News (2 de gener 2018)
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 «CEC registers Zelensky, Smeshko, Bohoslovka, thus raising number of presidential contenders in Ukraine to 26» (en anglès). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 30 gener 2019].
  67. ↑ 67,0 67,1 «ЦИК зарегистрировал еще двух кандидатов на пост президента» (en rus). РБК-Украина. [Consulta: 30 gener 2019].
  68. ↑ Russian Policy. «Богословская идёт в Президенты Украины. 112 канал. 28 июня 2017 г.» (en rus), 28-06-2017. [Consulta: 8 agost 2018].
  69. ↑ «Соловьев и Габер подали в ЦИК документы для регистрации кандидатами в президенты» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 30 gener 2019].
  70. ↑ 70,0 70,1 «Кандидатов на пост президента Украины стало 28» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 1r febrer 2019].
  71. ↑ «Соратник Саакашвілі заявив про свої президентські амбіції» (en ucraïnès). zik.ua. Arxivat de l'original el 2018-08-25. [Consulta: 8 agost 2018].
  72. ↑ «Партия "Воля" выдвинула нардепа Деревянко в президенты» (en rus).
  73. ↑ Bezsmertnyy says to run for president, LB.ua (31 de maig 2018)
  74. ↑ «CEC registers 30 presidential candidates» (en anglès). ukrinform.net. [Consulta: 4 febrer 2019].
  75. ↑ «Виктор Бондарь подал документы в ЦИК для регистрации кандидатом в президенты» (en rus).
  76. ↑ «CEC registers 30 presidential candidates» (en anglès). Ukrinform. [Consulta: 4 febrer 2019].
  77. ↑ (ucraïnès) Партія "Народний рух України" висунула свого кандидата в президенти, Ukraïnska Pravda (10 de gener 2019)
  78. ↑ (ucraïnès) Смешко розповів, де візьме гроші на вибори і назвав головних конкурентів, Ukraïnska Pravda (13 de gener 2019)
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 «ЦИК зарегистрировала "руховца" Кривенко, первого замкомандующего Сил спецопераций ВСУ Кривоноса и еще двух самовыдвиженцев» (en rus). Интерфакс-Украина. [Consulta: 5 febrer 2019].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 «Кандидатов в президенты уже 37 - зарегистрированы Юрий Тимошенко, Новак и Журавлев» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 7 febrer 2019].
  81. ↑ «Andriy Novak - UNIAN». UNIAN. [Consulta: 29 gener 2019].
  82. ↑ «Patriot party nominates its candidate for presidency in Ukraine» (en anglès). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 29 gener 2019].
  83. ↑ «44 candidates are running for president of Ukraine: two are called Y.V. Tymoshenko». euronews.com. [Consulta: 1r març 2019].
  84. ↑ «Tymoshenko v Tymoshenko: Funny business at the polls» (en anglès). BBC, 24-02-2019. [Consulta: 7 març 2019].
  85. ↑ «Кандидату в президенты Юрию Тимошенко предлагали 5 миллионов гривень за отказ баллотироваться - Луценко (фото)» (en rus). unian.net. [Consulta: 7 març 2019].
  86. ↑ Poroshenko to decide on balloting for second presidential term, depending on success of next 6 months, Interfax-Ucraïna (25 de gener 2018)
  87. ↑ «Порошенко собирается баллотироваться в президенты в 2019 году — Березенко» (en rus). delo.ua. [Consulta: 28 novembre 2018].
  88. ↑ «Poroshenko will run for president in 2019» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2019].
  89. ↑ 89,0 89,1 «Кандидат в президенты Украины Кривонос заявил, что снимает свою кандидатуру в пользу Порошенко» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 7 març 2019].
  90. ↑ «ЦИК зарегистрировала Порошенко кандидатом в президенты» (en rus). unian.net. [Consulta: 7 febrer 2019].
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 «ЦИК зарегистрировала Порошенко, а также Кармазина, Литвиненко и Ващенко кандидатами в президенты» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 7 febrer 2019].
  92. ↑ «Владимир Петров».
  93. ↑ «В президенты идет политтехнолог Владимир Петров: "называть конченных конченными" | НОВОСТИ СОБЫТИЯ ЛЮДИ». Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 31 març 2019].
  94. ↑ «Люмпен Шоу».
  95. ↑ «Фігурант справи про секс-скандал став 42-им кандидатом у президенти» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda. [Consulta: 8 febrer 2019].
  96. ↑ «ЦИК зарегистрировала 42-го кандидата в президенты Украины - самовыдвиженца Петрова» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 8 febrer 2019].
  97. ↑ «В "Разумной силе" назвали отказ в регистрации Соловьева на пост президента провокацией» (en rus). Апостроф. [Consulta: 4 febrer 2019].
  98. ↑ 98,0 98,1 «Гнап и Соловьев стали последними кандидатами в президенты Украины» (en rus). [Consulta: 8 febrer 2019].
  99. ↑ Lviv mayor to run for president, LB.ua (3 d'octubre de 2018)
  100. ↑ «Садовый о возможной поддержке Гриценко: мы как никогда близки, чтобы дать Украине шанс на перезагрузку, но всему свое время» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 1r març 2019].
  101. ↑ «Sadovyi withdraws from presidential race in favor of Hrytsenko» (en anglès). unian.info. [Consulta: 1r març 2019].
  102. ↑ Ukraine's investigative journalist Gnap quits job, to run for president, UNIAN (26 de juny 2018)
  103. ↑ «Партия "Сила людей" выдвинула своего кандидата в президенты» (en rus). [Consulta: 30 gener 2019].
  104. ↑ «Партия "Сила людей" решила отозвать своего кандидата в президенты Украины» (en rus). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 2 març 2019].
  105. ↑ (ucraïnès) Мураєв балотуватиметься у президенти, Ukraïnska Pravda (10 de gener 2019)
  106. ↑ 106,0 106,1 «Мураєв знявся з виборів на користь Вілкула» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda. [Consulta: 7 març 2019].
  107. ↑ UA «Симоненко идет в Президенты: одобрена предвыборная программа кандидата». Голос [Consulta: 2 desembre 2018].
  108. ↑ Is Communist Party banned in Ukraine?, 112 Ucraïna (25 de juliol 2018)
  109. ↑ «Вождя украинских коммунистов не допустили до президентских выборов» (en rus). Украина.ру, 02-02-2019. [Consulta: 2 febrer 2019].
  110. ↑ Savchenko intends to run for president of Ukraine, Kyiv Post (27 de juliol 2017)
  111. ↑ «Надежду Савченко выдвинули кандидатом в президенты от ее партии». РБК. [Consulta: 26 gener 2019].
  112. ↑ «ЦИК отказала Н.Савченко и В.Олейнику в регистрации кандидатами на выборах президента» (en ucraïnès). Interfax-Ucraïna. [Consulta: 14 maig 2019].
  113. ↑ No unity among Ukraine nationalists ahead of elections, UNIAN (20 de novembre 2018)
  114. ↑ «Biletsky has no intention to participate in presidential elections, will lead National Corps to parliament». Interfax-Ucraïna.
  115. ↑ For Life Party's leader Rabinovich not to run for president of Ukraine, Interfax-Ucraïna (15 de novembre 2018)
  116. ↑ Hlukhiv mayor steps down to run for president, LB.ua (1 d'octubre 2018)
  117. ↑ (ucraïnès) Терещенко підтримав кандидатуру Садового у президенти per Ukraïnska Pravda (3 de gener 2019)
  118. ↑ «Ukrainian rock star Vakarchuk not to run for president in 2019 (Video)» (en anglès). unian.info. [Consulta: 29 gener 2019].
  119. ↑ «Musician Vakarchuk says he doesn't plan to back any Ukrainian presidential candidate». Interfax-Ucraïna. [Consulta: 24 març 2019].
  120. ↑ «Гриценко вважає, що Вакарчук має публічно висловити свою позицію на цих виборах». Interfax-Ucraïna. [Consulta: 24 març 2019].
  121. ↑ (ucraïnès) 20% українців хотіли б, щоб Вакарчук пішов у президенти, Ukraïnska Pravda (11 de març 2019)
  122. ↑ «Шутки закончились: у Зеленского ответили на призыв Вакарчука «голосовать не по приколу»» (en rus). [Consulta: 27 març 2019].
  123. ↑ «Добкин идет в президенты» (en rus). Ria Novosti Ucraïna, 20-12-2017 [Consulta: 8 agost 2018].
  124. ↑ НАШ.МАКСІ-ТВ. «Добкин: Наш парламент- это сборище по интересам, которое завело Украину в тупик. НАШ 27.12.18» (en rus). YouTube. [Consulta: 30 gener 2019].
  125. ↑ «Final Ukraine Results Give Zelenskiy 30 Percent Of Presidential Vote» (en anglès). RadioFreeEurope/RadioLiberty. [Consulta: 21 abril 2019].
  126. ↑ Hodge, Nathan; Rappard, Anna-Maja; Guy, Jack. «Comedian Volodymyr Zelensky takes big lead in Ukraine elections». CNN, 01-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  127. ↑ Fox, Kara; Said-Moorhouse, Lauren. «Ukrainians head to the polls for presidential elections». CNN, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  128. ↑ «El còmic Volodimir Zelenski guanya la primera volta de les presidencials a Ucraïna». El Nacional, 01-04-2019. [Consulta: 15 maig 2019].
  129. ↑ 129,0 129,1 «Comedian wins Ukrainian presidency» (en anglès). BBC News, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  130. ↑ 130,0 130,1 «Zelenskiy Claims Victory, Poroshenko Concedes After Ukraine Presidential Vote» (en anglès). RadioFreeEurope/RadioLiberty.
  131. ↑ Troianovski, Anton. «Comedian Volodymyr Zelensky unseats incumbent in Ukraine’s presidential election, exit poll shows». The Washington Post, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  132. ↑ «LIVE UPDATES: 36% of ballots counted; Zelenskiy heads to landslide victory as Poroshenko concedes | KyivPost - Ukraine's Global Voice». Kyiv Post, 21-04-2019. [Consulta: 21 abril 2019].
  133. ↑ 133,0 133,1 133,2 «Ukraine election: Comedian Zelensky wins presidency by landslide». BBC, 22-04-2019. [Consulta: 22 abril 2019].
  134. ↑ «Kolomoyskyi's return to Zelensky's Ukraine». RT News. [Consulta: 21 abril 2019].
  135. ↑ «El resultat de les eleccions presidencials a Ucraïna prova que el país segueix sense sortir-se’n». conversesacatalunya.cat, 26-04-2019. [Consulta: 15 maig 2019].
  136. ↑ «US & Europe react to Poroshenko’s defeat by comedian Zelensky in Ukraine» (en anglès). RT International. [Consulta: 22 abril 2019].
  137. ↑ «US & Europe react to Poroshenko’s defeat by comedian Zelensky in Ukraine». RT News. [Consulta: 21 abril 2019].
  138. ↑ «Canada greets Ukraine's President-elect» (en anglès). UNIAN. [Consulta: 22 abril 2019].
  139. ↑ «Trump calls Zelensky to congratulate on electoral victory» (en anglès). UNIAN, 22-04-2019. [Consulta: 22 abril 2019].
  140. ↑ «Joint letter of President Tusk and President Juncker to Volodymyr Zelensky, President-elect of Ukraine» (en anglès). Consell Europeu, 22-04-2019.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_ucraïneses_de_2019&oldid=32536916»