Elektra (Strauss)
Elektra és una òpera en un acte de Richard Strauss, sobre un llibret en alemany d'Hugo von Hofmannsthal, adaptat d'un drama seu de 1903. Aquesta va ser la primera de les nombroses col·laboracions entre el músic i el llibretista. Va ser estrenada a la Königliches Opernhaus de Dresden el 25 de gener de 1909, i roman com una de les òperes del repertori estàndard.[1][2][3][4][5][6]
![]() Electra i Orestes | |
Forma musical | òpera ![]() |
---|---|
Compositor | Richard Strauss |
Llibretista | Hugo von Hofmannsthal |
Lletra de | Hugo von Hofmannsthal ![]() |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Alemany |
Basat en | Electra de Sòfocles (Hugo von Hofmannsthal ![]() |
Data de publicació | segle XX ![]() |
Gènere | tragèdia ![]() |
Parts | 1 |
Personatges | A young servant (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Instrumentació | 1 piccolo, 3 flautes (tercera flauta doblada amb un segon piccolo), 3 oboès (el tercer doblat a corn anglès), 1 Heckelphone, 1 clarinet en mi bemoll, 4 clarinets en si bemoll i la, 2 corns di basseto, 1 clarinet baix, 3 fagots, 1 contrafagot, 8 trompes (trompes 5-8 doblades a 2 trompes tenor si bemoll i 2 tubes wagnerianes baix en fa), 6 trompetes, 1 trompeta baix, 2 trombons tenor, 1 trombó baix, 1 trombó contrabaix, 1 tuba contrabaix, 6-8 timbals (hi calen 2 instrumentistes), glockenspiel, triangle, pandereta, caixa, plats, castanyoles, bombo, tam-tam, celesta (ad libitum), 2 arpes, i un heterodox grup d'instruments de corda amb violins agrupats en 4 seccions, la darrera doblada amb la primera secció de les violes, violes en tres seccions, violoncels en 2 seccions i contrabaixos. |
Estrena | |
Estrena | 25 de gener de 1909 |
Escenari | Königliches Opernhaus, Dresden, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 15 de febrer de 1949 (estrena a Espanya)
|

ArgumentModifica
- Lloc de l'acció: El pati interior del palau reial de Micenes, a Grècia
- Època: Després de la Guerra de Troia
Acte IModifica
Elektra sap que Agamèmnon, el seu pare i rei de Micenes, en tornar de la guerra de Troia, va ser assassinat conjuntament per la seva pròpia esposa, la seva mare Clitemnestra, i Egist, el seu amant. Amb tal motiu, Elektra es nega a viure en comú amb els assassins; completament aïllada, porta una existència salvatge i és objecte de les burles de servents i criades. Abriga una sola idea: venjança pel pare sacrificat. Així espera amb afany el dia en què torni el seu germà Orestes, a qui ella va fer fugir de casa, un nen encara, per salvar-lo i poder realitzar l'obra expiatòria. S'extasia davant l'evocació d'aquesta hora, mentre que Crisòtemis, la seva jove germana virginal, desitja abandonar, al costat de l'home estimat, el castell de la mare, on ambdues filles estan retingudes. No pot viure com Elektra, que ha sacrificat al sentiment de venjança la seva bellesa i la seva joventut; i embolicada en parracs com un animal salvatge, camina com un follet per la casa, com una acusació vivent.
Però Elektra es manté intransigent, rebutjant a la desconsolada germana. El seguici de la reina Clitemnestra, que es dirigeix al temple, s'acosta; la mare ha tingut somnis terribles i vol congraciar-se amb els Déus mitjançant cruents sacrificis. Amb hipocresia, Elektra s'aproxima a la dona turmentada pel pressentiment de la mort, simulant voler tranquil·litzar el seu ànim. Li pot indicar el sacrifici necessari per aplacar la ira dels Déus, haurà de caure una dona, una dona... Estremida, Clitemnestra comprèn les paraules de la seva filla; sap que Elektra només viu per desitjar la seva mort, així com la d'Egist. Però de la casa venen algunes serventes que comuniquen a Clitemnestra, en veu baixa, una notícia. De la seva cara desapareix la por dibuixant una expressió de triomf maligne; exclama: «Llums!»; i en un transport d'alegria entra precipitadament a la casa, deixant sola la seva filla en la foscor.
Altres compositorsModifica
- Johann Christian Friedrich Hæffner, també va compondre una òpera amb el mateix nom.
ReferènciesModifica
- ↑ Gilliam, Bryan. Richard Strauss's Elektra. Oxford: Clarendon Press, 1996. ISBN 0-19-816602-8.
- ↑ «Presentació al Liceu». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 6 novembre 2016].
- ↑ Barceló Sitjes, Joan Manel. «Ressenya de l'òpera». Amics de l'Òpera de Girona. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ González Mira, Pedro. «Resum de l'òpera» (en castellà). forumclasico. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ Massagué, Rosa. «Elektra, en la freda foscor». El Periódico. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ Puffett, Derrick. Richard Strauss: Elektra. Cambridge: Cambridge University Press, 1990 (Cambridge Opera Handbooks). ISBN 0-521-35173-1.
Vegeu tambéModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elektra |