Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Eleuteri I».

Eleuteri d'Il·líria, anomenat de vegades Liberal, i la seva mare Àntia (Roma, s. II - 121 o ca. 130) foren dos màrtirs cristians. Són venerats com a sants a tota la cristiandat.

Infotaula de personasants Eleuteri i Àntia, o
Liberal i Àntia
Eleuterus of Illyria (Menologion of Basil).jpg
Miniatura del Menologi de Basili II, s. IX, amb el sant sortint del forn
Biografia
Naixement Eleutherius ("lliure), Liberalis, Anthia
ca. 100-110 (Eleuteri), final del s. I (Àntia)
Roma (segons una tradició, Messina, Sicília)
Mort ca. 121-130
Roma
Lloc d'enterrament San Francesco alla Pigna (Roma), Catedral de Rieti 
màrtirs
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Esglésies ortodoxes orientals, anglicanisme
Canonització Antiga
Pelegrinatge Rieti, Messina
Festivitat 18 d'abril (catòlics), 15 de desembre (orient)
Esdeveniment significatiu Bisbe d'Il·líria
Iconografia Els dos junts, com a màrtirs; ell com a bisbe o sortint d'un forn encès
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Roma, Eleuteri perdé el seu pare (potser un cònsol anomenat Eugeni, segons una font grega del segle V) quan era nen, i la seva mare, Àntia, el portà a Anicet I perquè l'eduqués. Això ha provocat confusions amb el sant papa Eleuteri I, que havia estat diaca d'Anicet.

La tradició diu que fou elegit bisbe de Messina i d'Il·líria (que ocupava territoris de les actuals Croàcia, Sèrbia i Albània) amb poc més de vint anys, i que visqué a Valona (actual Vlorë, Albània). Fou arrestat per haver convertit al cristianisme un oficial romà. Condemat, fou mort, juntament amb la seva mare, que fou decapitada.

LlegendaModifica

A partir de la història, s'elaborà una llegenda sense cap altre fonament, en la línia d'altres de similars d'origen oriental. Segons ella, Eleuteri era cristià, fill d'una vídua romana, Anthia, i fou educat per un bisbe, Dinami. Diaca als setze anys, prevere als divuit, fou consagrat bisbe d'Illyrium només amb vint anys.

 
Catedral de Rieti
 
San Giovanni della Pigna (Roma)

En haver convertit i batejat un oficial romà, fou arrestat per Fèlix i portat a Roma davant l'emperador Adrià (una tradició diu que fou portat a Messina, Sicília). L'emperador el féu lligar a una graella de ferro roent, però les lligadures es trencaren miraculosament i el bisbe es llevà i predicà a la multitud. De nou a la graella, Eleuteri no volgué abjurar de la fe, però el foc no li feia cap mal i s'apagà. Fou portat llavors a un forn encès, però a les dues hores, el jove en sortí totalment il·lès. L'emperador, enrabiat, el feu lligar a un carro tirat per cavalls salvatges que l'arrossegaren camp enllà; en arribar a un turó, però, un àngel l'alliberà i les bèsties del bosc l'envoltaren pacíficament. Hi visqué durant un temps fins que uns caçadors el trobaren i el lliuraren als soldats.

Durant els jocs a l'amfiteatre, el bisbe fou llençat a les feres, però els lions, que eren els que havia trobat al bosc, no l'atacaren i le lleparen les mans i els peus, mansament. Finalment, fou colpejat fins a la mort, juntament amb onze companys més, mentre que poc després la seva mare fou decapitada.

Tradicions sobre el seu origenModifica

En algunes fonts traduïdes del grec, a partir del segle VIII, consta que Anicet consagrà Eleuteri com a bisbe d'Apuliam Aecanam civitatem (Aeca, a la Pulla), però es tracta d'un error de transcripció del terme Apuliam Messenam. La relació amb Messina, però, tampoc no és clara i sembla també fruit d'un error. Igualment, el nom Eleutherius (que vol dir, "lliure"), es va llatinitzar com a Liberator o Liberalis, i això ha fet que es confongués de vegades amb altres sants de nom Liberal.

A Messina es considera que Eleuteri i Àntia eren naturals de la ciutat, i que el bisbe hi havia nascut el 18 d'abril de 121, i que després fou bisbe d'Il·líria.

VeneracióModifica

Els cossos del bisbe i la seva mare foren sebollits, d'acord amb la tradició a l'altar de Sant Llorenç de la basílica de Santa Sabina de Roma, d'on foren portats a San Giovanni della Pigna, juntament amb les relíquies de Sant Genís de Roma. No obstant això, pot tractar-se d'una nova confusió, ara amb les relíquies del papa Sant Eleuteri I, que foren portades a aquesta església. A Rieti se'n conserven relíquies a la catedral, portades des de Roma pel bisbe Prim, que les deixà a l'església de Sant'Eleuterio, i d'on foren traslladades en 1198.

Malgrat les ambigüitats i confusions, el culte al sant s'estengué ràpidament i apareix en calendaris antics grecs i al Martyrologium Hieronymianum, que el vincula a Rieti.

EnllaçosModifica