Elia Kazan

Elia Kazanjoglous (en grec, Ηλίας Καζαντζόγλου), conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003),[1] fou un director i guionista estatunidenc. Destacà per saber treure bones actuacions dramàtiques dels seus actors; va dirigir 21 actors que foren nominats a l'Oscar, i nou d'ells el van guanyar. Va dirigir moltes pel·lícules d'èxit, entre les quals destaca A Streetcar Named Desire (1951), La llei del silenci (On the Waterfront) (1954) i A l'est de l'edèn (East of Eden) (1955). Durant la seva carrera, va guanyar dos Oscars al millor director, tres premis Tony i quatre globus d'or. També va rebre un Oscar honorífic.[2]

Infotaula de personaElia Kazan
Elia Kazan NYWTS.jpg
Elia Kazan (1967)
Nom original(en) Elia Kazan
(el) Ηλίας Καζαντζόγλου Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElia Kazanjoglous
7 de setembre de 1909
Constantinoble (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 de setembre de 2003(2003-09-28) (als 94 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióWilliams College
Yale School of Drama
Juilliard School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista, productor de cinema, escriptor, actor, director de teatre i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata –
Productora / CompanyiaThe New School Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLucia Dunham (en) Tradueix, Lee Strasberg i Harold Clurman Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMolly Day Thatcher (1932-1963)
Barbara Loden (1967-1980)
Frances Rudges (1982-2003)
FillsNicholas Kazan Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premis Oscar
Millor director
1948 - Gentleman's Agreement
1955 - La llei del silenci
Oscar honorífic
1999 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor director
1948 - Gentleman's Agreement
1955 - La llei del silenci
1957 - Baby Doll
1964 - America, America
Festival de Canes
Millor pel·lícula dramàtica
1955 - A l'est de l'edèn
Mostra de Venècia
Premi Internacional
1950 - Panic in the Streets
Gran Premi del Jurat
1951 - A Streetcar Named Desire
Lleó d'Argent
1954 - La llei del silenci
Festival de Berlín
Ós d'Or per la carrera
1999 - Trajectòria cinematogràfica
Signatura
Elia Kazan's signature.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001415 Allocine: 296 Allmovie: p96965 TCM: 99584 IBDB: 15277
Discogs: 2540735 Find a Grave: 7926713 Modifica els identificadors a Wikidata

L'obra de Kazan va influir en les pel·lícules dels anys cinquanta i anys seixanta amb propostes provocadores i temàtiques. Se l'ha descrit com a "un dels directors més honorats i influents de la història de Broadway i de Hollywood".[3] El director Stanley Kubrick va dir d'ell: "sens dubte, el millor director que tenim a Amèrica [i] capaç de fer miracles amb els actors que utilitza".[4]:36[5] Va adaptar dramaturgs com Tennessee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando. Ian Freer conclou que, fins i tot "amb uns èxits afectats per la controvèrsia política, el deute de Hollywood –i els actors de tot arreu– és enorme.[6] El 2010, Martin Scorsese va codirigir una pel·lícula documental, A Letter to Elia com a homenatge personal a Kazan.[7][8]

BiografiaModifica

Elia Kazanjoglou neix a Constantinoble, fill d'un venedor de catifes grec originari de Kayseri (Capadòcia).[9][10][11] La família emigra als Estats Units on arriben el 8 de juliol de 1913.[12]

En els anys 1930 s'interessa pel teatre com a actor en el "Group Theatre", després com a guionista. Adapta entre d'altres Mort d'un viatjant d'Arthur Miller. És un dels fundadors, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis, d'una escola d'art dramàtic, l'Actors Studio, el 1947.[13]

Es decanta cap al cinema en els anys 1950, que fou precisament la seva època daurada amb pel·lícules com A Streetcar Named Desire (1951), Viva Zapata (1952), A l'est de l'edèn (1955). Es casa amb Barbara Loden (realitzadora de Wanda) el 1968. Va rebre dos Oscar al millor director. Va rebre igualment un Oscar per al conjunt de la seva carrera el 1999. Va tenir una certa notorietat en el moment del seu testimoni davant la comissió de les activitats anti-americanes, participant així en l'anomenada caça de bruixes. Va testimoniar contra els seus antics camarades del partit comunista, del qual havia estat exclòs el 1936, dos anys després de la seva adhesió. Aquest va ser una estigma que el perseguí durant tota la seva vida, influint en la filmografia posterior com per exemple a La llei del silenci, una apologia de la delació en to d'autojustificació.

Tanmateix, ha de ser situat en la perspectiva de la vida de Kazan, i de la importància, fins i tot del caràcter sagrat que suposava als seus ulls el somni americà. N'hi ha prou de veure la pel·lícula Amèrica, Amèrica, inspirada en el recorregut del seu oncle i relatant les tribulacions d'un jove grec d'Anatòlia el qual, com milions d'immigrants, marxa d'una terra natal hostil cap al Nou Món.

Elia Kazan es va casar tres vegades.[3] Primer amb Molly Day Thacher (des de 1932 fins que va morir el 1963) amb la que va tenir dos fills i dues filles; un és el guionista Nicholas Kazan. La segona dona, Barbara Loden, amb la que es va casar el 1967 fins a la seva mort el 1980. La tercera, Frances Rudge, des de 1982 fins a la mort del director. Elia Kazan va morir per causes naturals al seu apartament de Manhattan el 28 de setembre de 2003, als 94 anys.

FilmografiaModifica

Any Títol Rati IMDb Notes
1937 The People of the Cumberlands   (curt-metratge)
1940 It's Up to You (documental)
1945 Un arbre creix a Brooklyn  
1947 The Sea of Grass  
1947 Boomerang !  
1947 Gentleman's Agreement  
1949 Pinky  
1950 Panic in the Streets  
1951 A Streetcar Named Desire  
1952 Viva Zapata!  
1953 Man on a Tightrope  
1954 La llei del silenci   (On the Waterfront)
1955 A l'est de l'edèn   (East of Eden)
1956 Baby Doll  
1957 Un rostre en la multitud   (A Face in the Crowd)
1960 Riu Salvatge   (Wild River)
1961 Esplendor a l'herba   (Splendor in the Grass)
1963 Amèrica, Amèrica   (America, America)
1969 El compromís   (The Arrangement)
1972 The Visitors  
1976 The Last Tycoon  

PremisModifica

Premis OscarModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1948 Oscar al millor director Gentleman's Agreement Guanyador
1951 Oscar al millor director A Streetcar Named Desire Candidat
1955 Oscar al millor director La llei del silenci Guanyador
1956 Oscar al millor director A l'est de l'edèn Candidat
1963 Oscar al millor director Amèrica, Amèrica Candidat
1963 Oscar al millor guió original Amèrica, Amèrica Candidat
1999 Oscar honorífic a la trajectòria Guanyador

Festival Internacional de Cinema de CanesModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1952 Gran premi del Festival Viva Zapata! Candidat
1955 Millor pel·lícula dramàtica A l'est de l'edèn Guanyador
1955 Palma d'Or A l'est de l'edèn Candidat
1972 Palma d'Or The Visitors Candidat

Festival Internacional de Cinema de VenèciaModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1948 Lleó d'Or Gentleman's Agreement Candidat
1950 Premi internacional Panic in the Streets Guanyador
1951 Premi especial del jurat A Streetcar Named Desire Guanyador
1951 Lleó d'Or A Streetcar Named Desire Candidat
1954 Premi de la critica italiana La llei del silenci Guanyador
1954 Lleó de la plata La llei del silenci Guanyador
1954 Lleó d'Or La llei del silenci Candidat
1955 Lleó d'Or Panic in the Streets Candidat
1955 Premi OCIC La llei del silenci Guanyador

ReferènciesModifica

  1. grec: Ηλίας Καζαντζόγλου Pronunciació grega: [eˈlia kaˈzan]. Més tard a la seva vida, va ser conegut com a Ελία Καζάν a Grècia, com a una transcripció del seu nom en anglès.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.12. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 Rothstein, Mervyn «Elia Kazan, Influential Director, Dies at 94». The New York Times, 28-09-2003 [Consulta: 28 gener 2009].
  4. Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)
  5. International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) pp. 519–522
  6. Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (London) (2009) pp. 84–85
  7. "Scorsese Film Defends Anti-Communist Informer Kazan" ABC News, September 4, 2010
  8. "A Letter to Elia" Variety, September 4, 2010
  9. «Elia Kazan.». www.britannica.com. [Consulta: 10 setembre 2010]. «Elia Kazan, original name Elia Kazanjoglous (b. September 7, 1909, Istanbul, Ottoman Empire—d. September 28, 2003, New York City, U.S.), Turkish-born American director and author, noted for his successes on the stage, especially with plays by Tennessee Williams and Arthur Miller, and for his critically acclaimed films. At age four, Kazan was brought to the United States with his immigrant Greek family.»
  10. Young, Jeff. Kazan: the master director discusses his films : interviews with Elia Kazan. Newmarket Press, 2001, p. 9. ISBN 978-1-55704-446-4. «He was born on September 7, 1909 to Greek parents living in Istanbul. His father, Giorgos Kazantzoglou, had fled Kayseri, a small village in Anatolia where for five hundred years the Turks had oppressed and brutalized the Armenian and Greek minorities who had lived there even longer.» 
  11. Sennett, Ted. Great movie directors. Abrams, 1986, p. 128–129. ISBN 978-0-8109-0718-8. «Elia Kazan (born 1909) ... Born in Istanbul, Kazan immigrated to America with his Greek parents at the age of four» 
  12. Passenger list. «Ancestry.com».
  13. Warren, Larry (1998) Anna Sokolow The Rebellious Spirit. New York: Routledge. pp.89–94. ISBN 90-5702-185-4

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elia Kazan