Elia Kazan
Elia Kazanjoglous, conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003), fou un director i guionista estatunidenc. Va obtenir tres vegades l'Oscar.[1]
BiografiaModifica
Elia Kazanjoglou neix a Kayseri (Capadòcia), fill d'un venedor de catifes grec. El 1911, la família emigra als Estats Units. En els anys 1930 s'interessa pel teatre com a actor en el "Group Theatre", després com a guionista. Adapta entre d'altres Mort d'un viatjant d'Arthur Miller. És un dels fundadors, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis, d'una escola d'art dramàtic, l'Actors Studio, el 1947.
Es decanta cap al cinema en els anys 1950, que fou precisament la seva època daurada amb pel·lícules com A Streetcar Named Desire (1951), Viva Zapata (1952), A l'est de l'edèn (1955). Es casa amb Barbara Loden (realitzadora de Wanda) el 1968. Va rebre dos Oscar al millor director. Va rebre igualment un Oscar per al conjunt de la seva carrera el 1999. Va tenir una certa notorietat en el moment del seu testimoni davant la comissió de les activitats anti-americanes, participant així en l'anomenada caça de bruixes. Va testimoniar contra els seus antics camarades del partit comunista, del qual havia estat exclòs el 1936, dos anys després de la seva adhesió. Aquest va ser una estigma que el perseguí durant tota la seva vida, influint en la filmografia posterior com per exemple a La llei del silenci, una apologia de la delació en to d'autojustificació.
Tanmateix, ha de ser situat en la perspectiva de la vida de Kazan, i de la importància, fins i tot del caràcter sagrat que suposava als seus ulls el somni americà. N'hi ha prou de veure la pel·lícula Amèrica, Amèrica, inspirada en el recorregut del seu oncle i relatant les tribulacions d'un jove grec d'Anatòlia el qual, com milions d'immigrants, marxa d'una terra natal hostil cap al Nou Món.
Va adaptar dramaturgs com Tennessee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando.
FilmografiaModifica
| Any | Títol | Rati IMDb | Notes |
|---|---|---|---|
| 1937 | The People of the Cumberlands | 
|
(curt-metratge) |
| 1940 | It's Up to You | (documental) | |
| 1945 | Un arbre creix a Brooklyn | 
|
|
| 1947 | The Sea of Grass | 
|
|
| 1947 | Boomerang ! | 
|
|
| 1947 | Gentleman's Agreement |
|
|
| 1949 | Pinky | 
|
|
| 1950 | Panic in the Streets |
|
|
| 1951 | A Streetcar Named Desire |
|
|
| 1952 | Viva Zapata! |
|
|
| 1953 | Man on a Tightrope |
|
|
| 1954 | La llei del silenci |
|
(On the Waterfront) |
| 1955 | A l'est de l'edèn |
|
(East of Eden) |
| 1956 | Baby Doll |
|
|
| 1957 | Un rostre en la multitud |
|
(A Face in the Crowd) |
| 1960 | Riu Salvatge |
|
(Wild River) |
| 1961 | Esplendor a l'herba |
|
(Splendor in the Grass) |
| 1963 | Amèrica, Amèrica |
|
(America, America) |
| 1969 | El compromís | 
|
(The Arrangement) |
| 1972 | The Visitors |
|
|
| 1976 | The Last Tycoon |
|
PremisModifica
Premis OscarModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1948 | Oscar al millor director | Gentleman's Agreement | Guanyador |
| 1951 | Oscar al millor director | A Streetcar Named Desire | Candidat |
| 1955 | Oscar al millor director | La llei del silenci | Guanyador |
| 1956 | Oscar al millor director | A l'est de l'edèn | Candidat |
| 1963 | Oscar al millor director | Amèrica, Amèrica | Candidat |
| 1963 | Oscar al millor guió original | Amèrica, Amèrica | Candidat |
| 1999 | Oscar honorífic a la trajectòria | Guanyador | |
Festival Internacional de Cinema de CanesModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1952 | Gran premi del Festival | Viva Zapata! | Candidat |
| 1955 | Millor pel·lícula dramàtica | A l'est de l'edèn | Guanyador |
| 1955 | Palma d'Or | A l'est de l'edèn | Candidat |
| 1972 | Palma d'Or | The Visitors | Candidat |
Festival Internacional de Cinema de VenèciaModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1948 | Lleó d'Or | Gentleman's Agreement | Candidat |
| 1950 | Premi internacional | Panic in the Streets | Guanyador |
| 1951 | Premi especial del jurat | A Streetcar Named Desire | Guanyador |
| 1951 | Lleó d'Or | A Streetcar Named Desire | Candidat |
| 1954 | Premi de la critica italiana | La llei del silenci | Guanyador |
| 1954 | Lleó de la plata | La llei del silenci | Guanyador |
| 1954 | Lleó d'Or | La llei del silenci | Candidat |
| 1955 | Lleó d'Or | Panic in the Streets | Candidat |
| 1955 | Premi OCIC | La llei del silenci | Guanyador |
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.12. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elia Kazan |
- Elia Kazan a Find A Grave (anglès)
- Elia Kazan a Allociné (francès)