Elia Kazan
Elia Kazanjoglous (en grec, Ηλίας Καζαντζόγλου), conegut com a Elia Kazan (7 de setembre 1909 - 28 de setembre 2003),[1] fou un director i guionista estatunidenc. Destacà per saber treure bones actuacions dramàtiques dels seus actors; va dirigir 21 actors que foren nominats a l'Oscar, i nou d'ells el van guanyar. Va dirigir moltes pel·lícules d'èxit, entre les quals destaca A Streetcar Named Desire (1951), La llei del silenci (On the Waterfront) (1954) i A l'est de l'edèn (East of Eden) (1955). Durant la seva carrera, va guanyar dos Oscars al millor director, tres premis Tony i quatre globus d'or. També va rebre un Oscar honorífic.[2]
L'obra de Kazan va influir en les pel·lícules dels anys cinquanta i anys seixanta amb propostes provocadores i temàtiques. Se l'ha descrit com a "un dels directors més honorats i influents de la història de Broadway i de Hollywood".[3] El director Stanley Kubrick va dir d'ell: "sens dubte, el millor director que tenim a Amèrica [i] capaç de fer miracles amb els actors que utilitza".[4]:36[5] Va adaptar dramaturgs com Tennessee Williams o Arthur Miller, i se'l considera descobridor de James Dean i Marlon Brando. Ian Freer conclou que, fins i tot "amb uns èxits afectats per la controvèrsia política, el deute de Hollywood –i els actors de tot arreu– és enorme.[6] El 2010, Martin Scorsese va codirigir una pel·lícula documental, A Letter to Elia com a homenatge personal a Kazan.[7][8]
BiografiaModifica
Elia Kazanjoglou neix a Constantinoble, fill d'un venedor de catifes grec originari de Kayseri (Capadòcia).[9][10][11] La família emigra als Estats Units on arriben el 8 de juliol de 1913.[12]
En els anys 1930 s'interessa pel teatre com a actor en el "Group Theatre", després com a guionista. Adapta entre d'altres Mort d'un viatjant d'Arthur Miller. És un dels fundadors, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis, d'una escola d'art dramàtic, l'Actors Studio, el 1947.[13]
Es decanta cap al cinema en els anys 1950, que fou precisament la seva època daurada amb pel·lícules com A Streetcar Named Desire (1951), Viva Zapata (1952), A l'est de l'edèn (1955). Es casa amb Barbara Loden (realitzadora de Wanda) el 1968. Va rebre dos Oscar al millor director. Va rebre igualment un Oscar per al conjunt de la seva carrera el 1999. Va tenir una certa notorietat en el moment del seu testimoni davant la comissió de les activitats anti-americanes, participant així en l'anomenada caça de bruixes. Va testimoniar contra els seus antics camarades del partit comunista, del qual havia estat exclòs el 1936, dos anys després de la seva adhesió. Aquest va ser una estigma que el perseguí durant tota la seva vida, influint en la filmografia posterior com per exemple a La llei del silenci, una apologia de la delació en to d'autojustificació.
Tanmateix, ha de ser situat en la perspectiva de la vida de Kazan, i de la importància, fins i tot del caràcter sagrat que suposava als seus ulls el somni americà. N'hi ha prou de veure la pel·lícula Amèrica, Amèrica, inspirada en el recorregut del seu oncle i relatant les tribulacions d'un jove grec d'Anatòlia el qual, com milions d'immigrants, marxa d'una terra natal hostil cap al Nou Món.
Elia Kazan es va casar tres vegades.[3] Primer amb Molly Day Thacher (des de 1932 fins que va morir el 1963) amb la qual va tenir dos fills i dues filles; un és el guionista Nicholas Kazan. La segona dona, Barbara Loden, amb la qual es va casar el 1967 fins a la seva mort el 1980. La tercera, Frances Rudge, des de 1982 fins a la mort del director. Elia Kazan va morir per causes naturals al seu apartament de Manhattan el 28 de setembre de 2003, als 94 anys.
FilmografiaModifica
| Any | Títol | Rati IMDb | Notes |
|---|---|---|---|
| 1937 | The People of the Cumberlands | 
|
(curt-metratge) |
| 1940 | It's Up to You | (documental) | |
| 1945 | Un arbre creix a Brooklyn | 
|
|
| 1947 | The Sea of Grass | 
|
|
| 1947 | Boomerang ! | 
|
|
| 1947 | Gentleman's Agreement |
|
|
| 1949 | Pinky | 
|
|
| 1950 | Panic in the Streets |
|
|
| 1951 | A Streetcar Named Desire |
|
|
| 1952 | Viva Zapata! |
|
|
| 1953 | Man on a Tightrope |
|
|
| 1954 | La llei del silenci |
|
(On the Waterfront) |
| 1955 | A l'est de l'edèn |
|
(East of Eden) |
| 1956 | Baby Doll |
|
|
| 1957 | Un rostre en la multitud |
|
(A Face in the Crowd) |
| 1960 | Riu Salvatge |
|
(Wild River) |
| 1961 | Esplendor a l'herba |
|
(Splendor in the Grass) |
| 1963 | Amèrica, Amèrica |
|
(America, America) |
| 1969 | El compromís | 
|
(The Arrangement) |
| 1972 | The Visitors |
|
|
| 1976 | The Last Tycoon |
|
PremisModifica
Premis OscarModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1948 | Oscar al millor director | Gentleman's Agreement | Guanyador |
| 1951 | Oscar al millor director | A Streetcar Named Desire | Candidat |
| 1955 | Oscar al millor director | La llei del silenci | Guanyador |
| 1956 | Oscar al millor director | A l'est de l'edèn | Candidat |
| 1963 | Oscar al millor director | Amèrica, Amèrica | Candidat |
| 1963 | Oscar al millor guió original | Amèrica, Amèrica | Candidat |
| 1999 | Oscar d'honor | Guanyador | |
Festival Internacional de Cinema de CanesModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1952 | Gran premi del Festival | Viva Zapata! | Candidat |
| 1955 | Millor pel·lícula dramàtica | A l'est de l'edèn | Guanyador |
| 1955 | Palma d'Or | A l'est de l'edèn | Candidat |
| 1972 | Palma d'Or | The Visitors | Candidat |
Festival Internacional de Cinema de VenèciaModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1948 | Lleó d'Or | Gentleman's Agreement | Candidat |
| 1950 | Premi internacional | Panic in the Streets | Guanyador |
| 1951 | Premi especial del jurat | A Streetcar Named Desire | Guanyador |
| 1951 | Lleó d'Or | A Streetcar Named Desire | Candidat |
| 1954 | Premi de la critica italiana | La llei del silenci | Guanyador |
| 1954 | Lleó de la plata | La llei del silenci | Guanyador |
| 1954 | Lleó d'Or | La llei del silenci | Candidat |
| 1955 | Lleó d'Or | Panic in the Streets | Candidat |
| 1955 | Premi OCIC | La llei del silenci | Guanyador |
ReferènciesModifica
- ↑ grec: Ηλίας Καζαντζόγλου Pronunciació grega: [eˈlia kaˈzan]. Més tard a la seva vida, va ser conegut com a Ελία Καζάν a Grècia, com una transcripció del seu nom en anglès.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.12. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Rothstein, Mervyn «Elia Kazan, Influential Director, Dies at 94». The New York Times, 28-09-2003 [Consulta: 28 gener 2009].
- ↑ Ciment, Michel. Kubrick: The Definitive Edition, Faber and Faber, Inc. (1980; 1999)
- ↑ International Dictionary of Films and Filmmakers – 2: Directors, St. James Press (1997) pp. 519–522
- ↑ Freer, Ian. Movie Makers: 50 Iconic Directors, Quercus Publishing (London) (2009) pp. 84–85
- ↑ "Scorsese Film Defends Anti-Communist Informer Kazan" ABC News, setembre 4, 2010
- ↑ "A Letter to Elia" Variety, setembre 4, 2010
- ↑ «Elia Kazan.». www.britannica.com. [Consulta: 10 setembre 2010]. «Elia Kazan, original name Elia Kazanjoglous (b. setembre 7, 1909, Istanbul, Ottoman Empire—d. setembre 28, 2003, New York City, U.S.), Turkish-born American director and author, noted for his successes on the stage, especially with plays by Tennessee Williams and Arthur Miller, and for his critically acclaimed films. At age four, Kazan was brought to the United States with his immigrant Greek family.»
- ↑ Young, Jeff. Kazan: the master director discusses his films : interviews with Elia Kazan. Newmarket Press, 2001, p. 9. ISBN 978-1-55704-446-4. «He was born on setembre 7, 1909 to Greek parents living in Istanbul. His father, Giorgos Kazantzoglou, had fled Kayseri, a small village in Anatolia where for five hundred years the Turks had oppressed and brutalized the Armenian and Greek minorities who had lived there even longer.»
- ↑ Sennett, Ted. Great movie directors. Abrams, 1986, p. 128–129. ISBN 978-0-8109-0718-8. «Elia Kazan (born 1909) ... Born in Istanbul, Kazan immigrated to America with his Greek parents at the age of four»
- ↑ Passenger list. «Ancestry.com».
- ↑ Warren, Larry (1998) Anna Sokolow The Rebellious Spirit. New York: Routledge. pp.89–94. ISBN 90-5702-185-4
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elia Kazan |
- Elia Kazan a Allociné (francès)