Elio Antonio de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia. Va destacar també pel suport a la impremta a la ciutat de Salamanca.

Infotaula de personaElio Antonio de Nebrija

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Martínez de Cala e Hinojosa Modifica el valor a Wikidata
1444 Modifica el valor a Wikidata
Lebrija Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1522 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Alcalá de Henares Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de San Ildefonso (Alcalá de Henares), restes sense localitzar 
Dades personals
Altres nomsElio Antonio de Nebrija Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, gramàtic, professor d'universitat, traductor de la Bíblia, traductor, humanista, lingüista, lexicògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca
Universitat Complutense
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPedro de Osma Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAndré de Resende i Cristóbal Escobar Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsFrancisca de Nebrija Modifica el valor a Wikidata

Pensament modifica

Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influït per la cultura clàssica. Va redactar una de les primeres gramàtiques d'una llengua romànica.[1] Va dividir l'oració en vuit parts, que serien el germen de les categories més populars. El seu estudi sobre el castellà servia, però, per aprendre millor el llatí per comparació, autèntica llengua de cultura per a ell. Va afirmar que l'espanyol venia d'un llatí corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija és l'autor de la coneguda frase: "siempre la lengua fue compañera del imperio" usada sovint posteriorment per justificar el colonialisme espanyol.[2]

El 1505, tot i ser un protegit dels Reis Catòlics, Antonio va ser acusat per l'inquisidor general, fray Diego de Deza, qui li va confiscar totes les seves obres, per haver comparat la Vulgata (la versió oficial de la Bíblia admesa per Roma) amb les versions originals en hebreu i grec i haver trobat que hi havien greus errors de traducció.[3]

Obres modifica

  • Introductiones latinae, 1481
  • Gramática de la lengua castellana, 1492
  • Axel Schönberger (ed.): Die "Gramática de la lengua castellana" des Antonio de Nebrija: kastilischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung der ersten spanischen Grammatik aus dem Jahre 1492, Teil 1: 1. Buch: Lautlehre und Orthographie; 2. Buch: Prosodie und Metrik'', Valentia, Frankfurt am Main 2016 (traducció alemanya i explicació científica dels dos primers llibres de la gramàtica castellana. És la primera traducció de la gramàtica de Nebrija).
  • Diccionario latino-español, 1492
  • Vocabulario español-latino, 1495
  • Reglas de ortografía española, 1517

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elio Antonio de Nebrija
  1. L'exemplar personal de Nebrija, amb anotacions de puny i lletra de l'autor, es conserva a la biblioteca del Real Colegio de España de Bolonya, on Nebrija va estudiar
  2. «Presentación de la Gramática de Nebrija» (en castellà). Asociación cultural Antonio de Nebrija. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2013. [Consulta: 29 gener 2014].
  3. Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2018, p. 131. ISBN 9788499927022.