Elio Petri

Elio Petri (Roma, 29 de gener de 1929 − Roma, 10 de novembre de 1982) va ser un director de cinema i guionista italià. De vegades surt als crèdits amb el nom d'Elio Montesti.

Infotaula de personaElio Petri
Elio Petri 1968.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webeliopetri.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0677880 Allocine: 7177 Allmovie: p106288 TCM: 151336 TV.com: people/elio-petri
Find a Grave: 124882763 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Elio Petri neix el 29 de gener de 1929 a Roma en una família modesta. Fill únic, creix als afores obrers de la ciutat. Exclòs de l'escola catòlica San Giuseppe di Merode per raons polítiques, es llança a una carrera barrejant la militància política, la crítica de cinema i la coordinació d'activitats culturals per a l'organització dels joves del Partit Comunista Italià. Escriu en L'Unità, Gioventù nuova i Città aperta. Deixa el partit el 1956 després de l'esclafament de la Insurrecció de Budapest.

Per la mediació del seu amic Gianni Puccini, és presentat a Giuseppe De Santis, del qual es converteix en l'ajudant. Aprèn les bases de l'ofici i amplia el seu camp de visió en l'aspecte ideològic i cultural: col·labora, entre d'altres, en els guions d'Onze hores sonaven (1952) i de Uomini e lupi (1957).

El seu començament, més aviat prometedor, data de 1961, amb la realització de L'assassino. Les pel·lícules següents com I Giorni contati (1962), i sobretot A ciascuno il suo (1967), segons un relat de Leonardo Sciascia són meritòries, però no reben encara una àmplia acollida pública. És amb Investigació sobre un ciutadà (1970) i després amb La classe obrera va al paradís (1971), Palma d'Or al Festival de Canes 1972, tots dos formidablement servits pel talent de Gian Maria Volontè, quan Elio Petri guanya un reconeixement a escala internacional.

El cinema de Petri, d'un vigor contestatari sovint pertorbador, va ser objecte de bloqueigs per part dels productors. Segons l'historiador del cinema Jean A. Gili, especialista en cinema italià, Petri s'imposa com un dels "analistes més lúcids i més desesperats de l'esquizofrènia contemporània."

Elio Petri mor a Roma el 10 de novembre de 1982 de resultes d'un càncer. És inhumat al cementiri municipal monumental de Campo Verano de Roma.

FilmografiaModifica

DirectorModifica

GuionistaModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Enllaços externsModifica