Elionor d'Aquitània

Elionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Infotaula de personaElionor d'Aquitània
Queen Eleanor (Frederick Sandys, 1858).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Aliénor d'Aquitaine
(fr) Éléonore de Guyenne
(en) Eleanor of Aquitaine
(la) Alienora (Alienordis) ducissa Aquitaniae Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1122 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Poitiers Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1204 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Poitiers Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Fontevraud 
Consort d'Anglaterra
1154 – 1189
Duc d'Aquitània
9 abril 1137 – 1204
Reina dels Francs
1137 – 1152
Comtat de Poitiers
1137 – 1204 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódona croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort (1154–1189)
Reina consort (1137–1152)
Duquessa (1137–1204) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaRamnúlfids Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís VII de França
FillsMaria de França i d'Aquitània
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís VII de França)
Ricard Cor de Lleó
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Geoffroi II de Bretanya
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Elionor d'Anglaterra
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Joana d'Anglaterra
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Matilda d'Anglaterra
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Guilhèm IX, Comte de Peitieus (oc) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Enric II el Jove
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra)
Alix de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís VII de França)
Joan sense Terra
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Enric II d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem X d'Aquitània  i Elionor de Châtellerault
GermansPeronel·la d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata
ParentsBlanca de Castella i d'Anglaterra (neta)
Enric I de Castella (neta) Modifica el valor a Wikidata

Arms of Eleanor of Aquitaine.svg Modifica el valor a Wikidata
Elionor i el seu fill Joan sense Terra

Vida familiarModifica

Va ser filla del comte Guillem X d'Aquitània i de la seva esposa Elionor de Châtellerault, i va rebre una formació inusual per a les dones de l'època a la cort de Poitiers. Després de la mort del seu únic germà Guillem, es va convertir en l'hereva del seu pare al ducat d'Aquitània, que s'estenia des del riu Loira fins als Pirineus i era molt més gran que els dominis del rei de França.[1]

Elionor d'Aquitània es casà el 22 de juliol de 1137 a la catedral de Saint André a Bordeus amb el príncep Lluís VII de França. D'aquesta unió van néixer la princesa Maria de França i la princesa Alix de França. El 18 de maig de 1152, Elionor es casà en segones núpcies a la catedral de Bordeus amb el príncep Enric II d'Anglaterra. D'aquesta unió van néixer el príncep Guillem de Poiters, el príncep Enric Plantagenet, la princesa Matilde Plantagenet, el príncep Ricard I d'Anglaterra, el príncep Jofre de Bretanya, la princesa Elionor d'Anglaterra, la princesa Joana d'Anglaterra i el príncep Joan I d'Anglaterra. Tots els fills d'Elionor van ser importants figures històriques i van ocupar càrrecs importants al llarg de les seves vides.[1]

Lluís VII de França i Elionor d'Aquitània van patir tensions des del principi del seu matrimoni a causa de les diferències en les seves personalitats i comportaments. Aquestes tensions es van agreujar durant la seva participació en la segona croada i les relacions de la reina consort amb el seu oncle, Raimon de Poitiers. Després de intentar reconciliar-los a Roma, el papa Eugeni III va aconseguir l'anul·lació del matrimoni el 21 de març de 1152. El preu que va exigir Elionor per aquesta separació va ser la conservació dels seus dominis: Aquitània i Poitou.[1]

L'Imperi angevíModifica

Elionor d'Aquitània es va casar amb Enric II d'Anglaterra, amb qui va formar l'Imperi angeví, un conjunt de dominis a França i Anglaterra. L'Imperi angeví es va formar quan els dominis d'Elionor a França es van unir als que ja posseïa Enric II a Anglaterra, l'Anjou, el Maine, la Normandia, així com Anglaterra i Gal·les. Això va fer que els reis d'Anglaterra, tot i ser vassalls del rei de França, controlessin un territori vuit vegades més gran que el directament controlat per Lluís VII.[1]

La cort d'Elionor a Poitiers va ser un centre d'excel·lència per a la poesia trobadoresca i Elionor va ser mecenes de nombrosos trobadors.[1]

L'existència d'una amant d'Enric II, Rosemond Clifford, va provocar l'enfrontament entre Elionor i el rei anglès, i a partir de 1173 Elionor va promoure la rebel·lió de tres dels fills del rei contra el seu pare. Després de reprimir la rebel·lió, el rei va empresonar Elionor, primer a Chinon i després a Salisbury, on va romandre sota arrest fins a la mort del rei Enric el 1189. Després de recuperar la llibertat, Elionor es va convertir en regent dels dominis angevins durant les absències del seu fill Ricard Cor de Lleó fins que va tornar de la tercera croada. La mort de Ricard el 1199 va fer que Elionor abandonés de nou el seu retir per aconseguir la coronació del seu altre fill, Joan Sense Terra, relegant el seu net, el duc Artur I de Bretanya, al qual pràcticament no coneixia.[1]

Legat històric i influència culturalModifica

El 1200, quan tenia gairebé 80 anys, Elionor va demostrar una gran fortalesa quan va decidir viatjar fins al Regne de Castella per escollir entre les seves netes, les infantes de Castella, la futura esposa del fill de Felip II August, el príncep i futur rei Lluís VIII el Lleó. Va morir l'1 d'abril de 1204 a l'abadia de Fontevrault, on es va retirar, als 82 anys, i va ser enterrada al mateix monestir, al costat del seu espòs Enric II i del seu fill Ricard Cor de Lleó.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 30-39. ISBN 9781492173960. 

Vegeu tambéModifica


Precedida per:
Guillem X
Duquessa d'Aquitània
amb Lluís VII i Enric II

11371168
Succeïda per:
Ricard I Cor de Lleó
Comtessa de Potiers
amb Lluís VII i Enric II

11371153
Succeïda per:
Guillem de Poitiers
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aquitània