Obre el menú principal

Elionor d'Aragó-Urgell

Infanta d'Urgell i ermitana
No s'ha de confondre amb la seva neboda Elionor d'Urgell, infanta d'Urgell i princesa de Salern

Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (? 1378 - Ermita de Sant Joan (Montblanc), Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica. A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nialó, contracció de N'Elionor.[1]

Infotaula de personaElionor d'Aragó-Urgell
Biografia
Naixement 1378
Mort 28 maig 1430 (51/52 anys)
Ermita de Sant Joan (Montblanc)
Activitat
Ocupació Ermitana
Trajectòria
Durada Equip Competició
- Margarida de Montferrat
Família
Família Casal d'Aragó-Urgell
Pare Pere II d'Urgell
Germans Jaume II d'Urgell i Cecília d'Urgell
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Aragó durant el Compromís de Casp. Després de la revolta del comte d'Urgell, el seu germà Jaume, va ser acusada de traïció, jutjada a Saragossa, se li van confiscar tots els béns i obligada a residir a la fortificació de Morella. Tenia gran amistat amb la muller de l'infant Alfons, Maria de Castella, i quan aquest va esdevenir rei, el seu règim fou menys rigorós.

Vida contemplativaModifica

Després d'uns anys, n'Elionor es va retirar el 1424 a la Cova de Nialó, prop de l'ermita de Sant Joan de la Muntanya a Montblanc. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan. Allí es va fer deixeble de fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que, penedit (1413), es va instal·lar a la cova propera de la Pena. El 1429 els dos ermitans van rebre la visita de la reina Maria, que volgué pregar amb ells i passar uns dies a l'ermita.

Elionor morí el 28 de maig de 1430 víctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, en la capella dels Evangelistes, vinculada a la casa d'Urgell. Durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat: van desaparèixer, amb la tomba i les restes durant la desamortització del monestir.[1]

Actualment es pot visitar la cova on féu vida eremítica i on hi ha instal·lada una imatge de la Mare de Déu de Nialó.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Vinyoles Vidal, Teresa «La princesa ermitana, Elionor d'Urgell». Anuario de estudios medievales, 44, 1, gener 2014, pàg. 349-377. DOI: 10.3989 [Consulta: 26 maig 2018].