Elionor d'Aragó i de Sicília

princesa d'Aragó i reina consort de Castella

Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).[1]

Infotaula de personaElionor d'Aragó i de Sicília
Sepulcro de la reina Leonor de Aragón, esposa de Juan I, rey de Castilla y León, y madre de Enrique III de Castilla y León, y de Fernando I el de Antequera, rey de Aragón. Catedral de Toledo.jpg
Sepulcre a la catedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1358 Modifica el valor a Wikidata
el Puig de Santa Maria Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1382 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Cuéllar Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSepulcre de la reina Elionor d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Castella i Lleó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreina consort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan I de Castella (1375 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran d'AntequeraEnric III de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Cerimoniós Modifica el valor a Wikidata  i Elionor de Sicília Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel d'Aragó i de Fortià, Martí l'Humà, Joan el Caçador, Constança d'Aragó i de Navarra i Joana d'Aragó i de Navarra Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Eleanor of Aragon as Queen of Castile.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 156058470 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fou filla del rei Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, la seva tercera esposa. Era neta per línia paterna del comte-rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, i per línia materna del rei Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia.

Fou germana dels reis Joan el Caçador i Martí l'Humà. Per part de pare també fou germana de les princeses Constança d'Aragó, Joana d'Aragó i Isabel de Barcelona.

Núpcies i descendentsModifica

El 18 de juny de 1375 es casà a Sòria amb el futur rei Joan I de Castella, tal com s'havia acordat al tractat d'Almazán.[2] D'aquesta unió nasqueren:

Interès científicModifica

L'any 1376 el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, li va enviar un rellotge astronòmic, la descripció del qual consta a la correspondència reial conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA reg. 1093 fol. 74) . El rellotge que li va regalar el seu pare era de cambra de quatre campanetes i amb mecanisme de soneria capaç de tocar les hores automàticament o sota demanda. L'esfera principal era un astrolabi amb tres plats intercanviables gravats amb les coordenades adients per les latituds geogràfiques triades pensant en els dominis del rei, la qual cosa demostra que el rellotge va ser fet expressament per a l'ocasió. L'aranya de l'astrolabi estava animada amb un moviment de rotació sideri, amb un indicador de la posició del sol sobre el zodíac (agulla horària) i un altre per la posició de la lluna que mostrava al mateix temps les fases lunars.[3]

Temps abans aquest fet s'havia atribuït a la seva germana Joana, però recentment Víctor Pérez ha fet notar que la autèntica destinatària del rellotge va ser Elionor.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Aragó i de Sicília
  1. «Elionor d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2022].
  2. Gebhardt, Victor. Historia general de España y de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días (en castellà). Librería Española, 1864, p. 134. 
  3. Vielliard 1961, p. 161-168
  4. Pérez Álvarez 2013

BibliografiaModifica

  • VIELLIARD, Jeanne (1961): "Horloges et horlogers catalans a la fin du Moyen Age". "Boulletin Hispanique des Annales de la Fac. de Lettres de Bordeaux" vol 63, juillet-desembre 1961, p. 161-16
  • Pérez Álvarez, Víctor: Mechanical Clocks in the Medieval Castilian Royal Court, “Antiquarian Horology” vol. 34 n. 4, 2013, p. 489-502