Elionor d'Urgell

Infanta d'Urgell i princesa de Salern
No s'ha de confondre amb la seva tia Elionor d'Aragó i Montferrat, infanta d'Urgell i ermitana

Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern. Va ser segona filla del comte Jaume II d'Urgell.[1]

Infotaula de personaElionor d'Urgell
Biografia
Naixementc. 1410 Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1460 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal d'Aragó-Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata  i Isabel d'Aragó i de Fortià Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet d'Urgell i d'Aragó i Joana d'Urgell Modifica el valor a Wikidata

Va néixer probablement a Balaguer a finals de 1409 o principis de l'any següent. Era filla del comte Jaume II d'Urgell i d'Isabel d'Aragó. Arran del fracàs de la Revolta del comte d'Urgell, fou tramesa durant un breu període al monestir de Sixena amb la seva mare. Després va anar a viure amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d'Empúries, que li permeté anar a la cort reial de València, a Castella, i finalment l'educà la vídua de Ferran I. Des del 1422, tant ella com les seves germanes, foren deixades sota la tutela de Guillem de Barutell. Malgrat la seva oposició a l'enllaç, el 1438 va ser casada per Alfons IV amb Raimondo Orsini, comte de Nola. El rei li donà com a dot el ducat d'Amalfi [1] i el 1439 nomenà Raimondo Orsini príncep de Salern, motiu pel qual Elionor d'Urgell és coneguda també com la princesa de Salern.[2]

Després de la mort de Raimondo Orsini, ocorreguda el mes d'octubre de 1459, Elionor es retirà a Amalfi, on consta en diversos documents com a duquessa d'Amalfi i princesa de Salern. Juntament amb altres nobles napolitans, prengué partit per la causa angevina i ajudà Joan, duc de Lorena en el seu enfrontament contra Ferran I. A finals de 1460 el rei Ferran ja havia confiscat el ducat d'Amalfi a Elionor com a represàlia per la seva rebel·lió. Es desconeix si Elionor tornà a Catalunya o si pel contrari morí al regne de Nàpols.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Costafreda Puigpinós, Virgínia «Elionor d'Urgell, filla del comte Jaume el dissortat, i la seva trajectòria pel regne de Nàpols». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 16, 2003, pàg. 55-74 [Consulta: 30 maig 2018].
  2. «Elionor d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.