Elionor de Castella i Portugal

infanta de Castella i reina d'Aragó

Elionor de Castella i Portugal (en castellà: Elionor de Castella) (1307 (Gregorià) Castrojeriz, 1359 (Gregorià)), fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).

Infotaula de personaElionor de Castella i Portugal
Eleonor de Castilla 1330.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Elionor de Castella Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1307 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1359 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Castrojeriz Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentIglesia de Nuestra Señora del Manzano (en) Tradueix
Seu Vella
Monestir de Santa María de Las Huelgas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1329–1336)
Infant de Castella Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfons el Benigne (1329 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran d'Aragó i de Castella
Joan d'Aragó i de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran IV de Castella Modifica el valor a Wikidata i Constança de Portugal i d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons XI de Castella Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Filla gran del rei Ferran IV de Castella i Constança de Portugal. Era néta per línia paterna del rei Sanç IV de Castella i Maria de Molina, i per línia materna de Dionís I de Portugal i Elisabet d'Aragó. Fou germana del rei Alfons XI de Castella.

Núpcies i descendentsModifica

Va ser promesa en la seva infància a l'infant Jaume d'Aragó, primogènit del comte de Barcelona i rei d'Aragó Jaume II el Just. Tanmateix, l'infant, delerós de prendre els ordres sagrats, va voler renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la cerimònia nupcial que se celebrava a Gandesa, el 1319.[1] El fet va desplaure força a la cort castellana.

El 5 de febrer de 1329 a la catedral de Tarragona, Elionor va maridar-se amb el comte de Barcelona i rei d'Aragó Alfons III el Benigne, germà de l'infant Jaume, convertint-se en la seva segona esposa. Fruit d'aquest matrimoni van néixer:

Successió a la CoronaModifica

La successió, segons el principi de la indivisibilitat de la Corona, corresponia a Pere, el futur Pere III, fill de la primera muller del Benigne, Teresa d'Entença. Davant aquest fet Elionor va pressionar el rei perquè consentís almenys a fer importants donacions territorials als fills tinguts amb ella. Així doncs, Ferran va rebre el marquesat de Tortosa i diverses poblacions del reialme de València, com també en va rebre algunes el seu germà Joan. Aquestes donacions, que implicaven una minva considerable del patrimoni reial i que perjudicaven sobretot el primogènit, donaren lloc a l'esclat d'un conflicte politicosocial. La noblesa es va dividir i una part va emparar la reina i els seus dos fills. Però l'enèrgica protesta dels súbdits valencians va ser decisiva perquè el rei revoqués una part de les donacions.

Poc abans de la mort del Benigne, Elionor va haver de fugir a Castella amb els infants Ferran i Joan per temor de la possible venjança del seu fillastre. Durant la guerra dels Dos Peres va ser empresonada per Pere el Cruel, que la féu assassinar al castell de Castrojeriz el 1359.

 
Sepulcre d'Alfons el Benigne, on reposa també Elionor de Castella (Seu Vella de Lleida)

ReferènciesModifica

  1. Masià i de Ros, Angels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro El Ceremonioso (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. 199. ISBN 8400074459. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor de Castella i Portugal