Casa Pere Carbó i Rovira

edifici d'habitatges de Barcelona
(S'ha redirigit des de: Elisa Carbó i Ferrer)

La casa Pere Carbó i Rovira és un edifici situat als carrers dels Banys Vells i de la Barra de Ferro de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Pere Carbó i Rovira
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBanys Vells, 1-3 i Barra de Ferro, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.38477°N,2.18034°E / 41.38477; 2.18034
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona259 Modifica el valor a Wikidata
Alçat de la façana, de Josep Pedrerol (1832)
Quarteró núm. 13 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció modifica

Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i quatre pisos. Els baixos són de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes dels balcons (amb el motllurat típic de l'època que es prolonga formant una imposta a nivell dels forjats) i l'emmarcament de les obertures (en aquest cas sense motllures), amb alternància de balcons i finestres. El parament té un estuc que imita lleugerament falsos carreus, i la cantonada és arrodonida. Les finestres de la cambra de ventilació són o bé semicirculars (sobre els balcons) o bé circulars (sobre les finestres), solució inspirada en el model dissenyat per Josep Mas i Vila per als edificis del principi del carrer de Ferran.[1] El coronament té una doble cornisa amb permòdols.

Història modifica

El 1832, l'indià de Sant Sadurní d'Anoia Pere Carbó i Rovira (1792-1850)[2][3][4][5] va demanar permís per a reedificar la casa de la cantonada dels carrers de la Barra de Ferro i dels Banys Vells, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol.[6] Emigrat a Cuba, el 1841 va retornar a Barcelona, deixant-hi el seu germà Miquel amb poders per a gestionar els negocis, i tot seguit, va participar en diverses empreses tèxtils.[7] Una d'elles fou una filatura de cotó (1842) al carrer d'en Robador sota la raó social Josep Vallès i Cia (vegeu casa-fàbrica Busqueta-Riera).[8]

Nissaga Carbó modifica

El 1822 es va casar a Vilanova i la Geltrú amb Magdalena Ferrer i Fontanals (1802-1858),[9][7] amb qui tingué quatre fills:[3]

  • Magdalena Carbó i Ferrer (1824-1872),[10] que el 1845 es casà amb el seu oncle Miquel Carbó i Rovira (c. 1808-1885).[11][12][3]
  • Madrona Carbó i Ferrer (1831-1910),[13] que es casà amb l'indià Joaquim Casas i Gatell (1802-1878).[14][15] Tingueren tres fills:
    • Dolors Casas i Carbó (1856-1938),[16] casada amb Agustí Biosca i Casanovas (c. 1850-1917).[17]
    • Joaquim Casas i Carbó (1858-1943),[18] casat amb Aurora Massó i Verdaguer.[19]
    • Mercè Casas i Carbó (1861-1901),[20] casada amb Josep Maria Vilanova i Santomà (1853-).[21]
  • Elisa Carbó i Ferrer (c. 1836-1912),[22][23] casada el 1859 amb el també indià Ramon Casas i Gatell (1817-),[24] germà de l'anterior.[15] Van tenir tres fills:
  • Enric Carbó i Ferrer (1836-1901),[33][34][3] que es casà amb Carme Juncadella i Oliva,[35] filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas i a qui va dedicar la torre «Villa Carmen» al Mas Gener de Santa Eugènia de Berga. Tenia el despatx al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé), 9,[36] i heretà la casa del carrer dels Banys Vells.[37] Fou director del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui.[38]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pere Carbó i Rovira
  1. 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Pere CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Dorel-Ferré, 1995, p. 192.
  4. Raveaux, 2005, p. 183.
  5. Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 227.
  6. «Pedro Carbó Rubira. Barra de Ferro 13 i Banys Vells. Quarter 1, barri 2, illa 37». C.XIV Obreria C-112/1832-88. AHCB, 20-12-1832.
  7. 7,0 7,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181.
  8. Raveaux, 2005, p. 160, 181, 183.
  9. «Magdalena FERRER FONTANALS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  10. «Magdalena CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  11. «Miguel CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  12. Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 228.
  13. «Madrona CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  14. «Joaquim CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  15. 15,0 15,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181, 192.
  16. «Dolores CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  17. «Agustí BIOSCA CASANOVAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  18. «Joaquín CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  19. «Aurora MASSÓ VERDAGUER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  20. «Mercedes CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  21. «José Mª VILANOVA SANTOMÀ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  22. «Elisa CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  23. La Vanguardia, 11-11-1912. 
  24. «Ramón CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  25. «Montserrat CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  26. «Eduardo NIETO ALGORA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  27. «Mª Catalina NIETO CASAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  28. «Ramón CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  29. «Julia PERAIRE RICARTE». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  30. «Barcelona: Índice de matrimonios 1921-1922». familysearch.org.
  31. «Elisa CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  32. «José CODINA PRATS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
  33. La Vanguardia, 26-06-1901, p. 26. 
  34. «Enric CARBÓ i FERRER». geneanet. Tempus Genealogia.
  35. «Carme JUNCADELLA i OLIVA». geneanet. Tempus Genealogia.
  36. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 694. 
  37. Anuario-Riera, 1896, p. 355. 
  38. La Vanguardia, 11-01-1892, p. 242. 

Bibliografia modifica