Elisa Rojas
Elisa Rojas (Santiago de Xile, Xile, 30 d'abril de 1979)[1] és una advocada franco-xilena del Col·legi d'Advocats de París, militant per als drets de les dones i de les persones en situació de discapacitat. Va cofundar a França el Col·lectiu Lluites i discapacitats per a la igualtat i l'emancipació (Collectif Luttes et hàndicaps pour l'égalité et l'émancipation, CLHEE).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1979  (44 anys)Santiago de Xile (Xile) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París I Panteó-Sorbona Escola de Formació Professional d'Advocats del Tribunal d'Apel·lació de París (–2005) Lycée Claude-Monet |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada (2007–), activista |
| Membre de | |
   | |
Biografia modifica
Elisa Rojas va néixer a Santiago de Xile el 30 d'abril de 1979. Va arribar a França durant la seva joventut.[2] Rojas pateix una discapacitat: té una osteogènesi imperfecta, malaltia genètica estranya que l'obliga a desplaçar-se en cadira de rodes i les conseqüències de les quals són un afebliment dels ossos i un bloqueig del creixement.[3]
La seva família es va instal·lar durant una petita temporada a la Bretanya, prop de la localitat de Roscoff, i després es va mudar a París. Rojas va estudiar literatura a l'institut, per després iniciar estudis de Dret, fins a obtenir el DESS (Diploma d'Estudis Superiors Especialitzats) en Drets humans i internacional humanitari.[2] Va obtenir un càrrec en el Consell de l'Ordre dels Advocats, en la defensa dels drets i els recursos dels refugiats als quals un permís de residència els ha estat denegat.[4] Es va especialitzar després en dret laboral i en els drets de les persones discapacitades.[5]
Publicació modifica
L'any 2020 va publicar la novel·la Mister T i jo (en francès, Mister T et moi), descrita a la revista Marie Claire com «un romanç polititzat». Aquesta novel·la descriu l'exclusió de les dones discapacitades de l'imaginari afectiu i amorós col·lectiu, i descriu com la protagonista rep comentaris indicant que, a causa de la seva discapacitat, no té cap possibilitat de viure una història d'amor amb un home sense discapacitat.[6][4] Descriu també la seva presa de consciència del fenomen social del capacitisme.[7]
Preses de consciència modifica
Va saltar a la fama l'any 2004 després de publicar un article contra l'aspecte miserabilístic del Téletón. Després va cofundar el col·lectiu «No a l'ajornament» el 2015, amb la finalitat de lluitar contra els retards de posada en funcionament de les normes d'accessibilitat en els llocs públics per a les persones discapacitades.[4][8] A més del seu compromís des de fa temps en la lluita pels drets de les persones discapacitades, Elisa Rojas milita igualment a favor del feminisme interseccional.[9]
Rojas també s'oposa regularment al president francès Emmanuel Macron i a la seva secretària d'Estat a càrrec de la discapacitat, Sophie Cluzel, per exemple denunciant l'aspecte comunicacional de la iniciativa DuoDay.[3][10]
Notes i referències modifica
- ↑ Favilli, Elena. «Elisa Rojas». A: Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 66. ISBN 9788418135699.
- ↑ 2,0 2,1 Laurent Lejard. «Elisa Rojas» (en francès). Yanous ! Le magazine francophone du handicap, 28-09-2007. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Maudet, Elsa. «Elisa Rojas, indépendante» (en francès). Libération.fr, 16-12-2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Elisa Rojas : "Les personnes handicapées ne sont jamais présentées comme des partenaires valables"» (en francès). Marie Claire. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Piquemal, Marie. ««Les associations censées défendre les droits des handicapés ont lâché l'affaire»» (en francès). Libération.fr, 09-04-2014. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Rojas, Elisa. Mister T & moi (en francès). Marabout, 2020. ISBN 9782501138574.
- ↑ «Cette avocate a compris les stéréotypes sur le handicap après un amour de jeunesse "manqué"» (en francès). Le Huffington Post, 12-12-2020. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Elisa Rojas, une avocate de choc pour le droit des handicapés» (en francès). L'Humanité, 10-04-2014. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Maudet, Elsa. «Handicap : «Une forme nouvelle d’activisme reste à créer»» (en francès). Libération.fr, 30-03-2017. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «"Paternalisme", "coup de com": DuoDay, l'initiative en faveur des personnes handicapées, loin de faire l'unanimité» (en francès). Le Huffington Post, 26-04-2018. [Consulta: 18 desembre 2020].