Lluïsa Elisabet de França

princesa francesa i duquessa consort de Parma

Elisabet de França o Lluïsa Elisabet de França (Versalles, Regne de França 1727 - íd. 1759) fou una princesa francesa de la branca primogènita de la família de Borbó. Rebé el tractament d'altesa reial des del seu naixement i fou destinada a satisfer la política matrimonial del seu país i del seu pare, el rei Lluís XV de França.

Plantilla:Infotaula personaLluïsa Elisabet de França

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Élisabeth de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1727 Modifica el valor a Wikidata
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1759 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortverola Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Duquessa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a França Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFelip I de Parma (1739–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel de Borbó-Parma, Ferran I de Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís XV de França Modifica el valor a Wikidata  i Maria Leszczyńska Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Lluïsa de França
Teresa de França
Sofia de França
Enriqueta de França
Victòria Lluïsa de França
Lluïsa Maria de França
Lluís de França
Charles de Vintimille
Felip de França
Adelaida de França Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 84602185 Modifica el valor a Wikidata
Elisabet de França, obra de Jean-Marc Nattier.

Orígens familiars

modifica

Nada al Palau de Versalles el dia 14 d'agost de 1727 sent filla del rei Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczyńska. Fou neta per línia paterna del príncep Lluís de França i de la princesa Maria Adelaida de Savoia per línia paterna, i per línia materna del príncep Lesczynska, elegit rei de Polònia, sota el nom d'Estanislau I de Polònia i de l'aristòcrata polonesa Katarzyna Opalińska.

Núpcies i descendents

modifica

EL 26 d'agost de 1739 es casà "per poders" a Versalles amb l'infant-duc Felip I de Parma, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel Farnese. Felip i Elisabet eren cosins en segon grau en tant que rebesnets del rei Lluís XIV de França. La parella ratificà la seva unió, "en persona", el dia 25 d'octubre del mateix any a Alcalá de Henares. D'aquesta unió nasqueren:

Al llarg del segle xviii es produí un acostament entre les dues grans cases reials europees, els Borbó de França i d'Espanya amb els Àustria. Aquest acostament fruit de la puixança que experimentaven tercers estats com Prússia, Rússia o la Gran Bretanya quedà evidenciat amb la política matrimonial d'aquestes dues cases. D'una banda es produïren les unions matrimonials entre la princesa Isabel de Borbó-Parma i l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic.

De l'altra, les unions entre les arxiduquesses Maria Amàlia d'Àustria, Maria Carolina d'Àustria, Maria Antonieta d'Àustria i Maria Clementina d'Àustria amb el duc Ferran I de Parma i els reis Ferran I de les Dues Sicílies, Lluís XVI de França i Francesc I de les Dues Sicílies.

Aquestes unions acostaren més els Àustria i els Borbons, però els Borbons també s'acostaren més entre ells. A través dels anomenats Pactes de Família s'acordà les noces del príncep Lluís, delfí de França i la infanta Maria Teresa d'Espanya, la unió entre la princesa Elisabet de França i el duc Felip I de Parma i el casament entre el rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.

Duquessa de Parma

modifica

En virtut del Tractat d'Aquisgrà de 1748, que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca, l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria es va veure obligada a cedir els Ducats de Parma i Piacenza al seu enemic, Felip V d'Espanya, el qual el cedí al seu fill Felip I de Parma.

Establerts a Madrid des del seu casament el 1748 decidiren partí cap al Ducat de Parma, si bé Elisbaet visità el seu pare l'11 de desembre del mateix any. La seva estada a la Cort francesa s'allargà, però, un any, en el qual va arribar a conèixer l'amant del rei Jeanne-Antoinette Poisson, coneguda amb el nom de "Madame de Pompadour", i amb la qual tingué una molt bona relació.

Amb la seva arribada a Parma l'octubre de 1749 instaurà al ducat els modal i el gust culinari del Regne de França.

Morí a l'edat de trenta-dos a Versalles el 6 de desembre de 1759 mentre realitzava una visita al seu pare, sent enterrada a la Basílica de Saint-Denis.