Obre el menú principal

Eliseo Álvarez-Arenas Romero (Alcázar de San Juan, 14 de juny de 1882 - Madrid, 8 de juliol de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra del Rif i la Guerra Civil Espanyola, manant diverses unitats militars. Durant la Dictadura franquista va ocupar càrrecs importants, sent Inspector general de la Guàrdia Civil entre 1939 i 1942.

Infotaula de personaEliseo Álvarez-Arenas y Romero
Biografia
Naixement 1882
Alcázar de San Juan
Mort 8 juliol 1966 (83/84 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de Catalunya
26 de gener de 1939 – 6 de setembre de 1939
Emblema histórico Guardia Civil.svg  Director general de la Guàrdia Civil
6 de setembre de 1939 – 13 d'abril de 1942
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de la III Regió Militar
1942 – 1943
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Tinent General
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer en la localitat manxega d'Alcázar de San Juan el 14 de juny de 1882.[1][2]

Durant els primers anys va realitzar la seva carrera militar a Àfrica, intervenint en la Guerra del Rif. Va estar destinat en les forces «Regulars», compostes per nadius marroquins. En 1924 ja ostentava el rang de tinent coronel i dirigia el Tabor de Regulars de Ceuta.[3] Després de la proclamació de la Segona República, el 1932 va ascendir al rang de general de brigada.[4]

Guerra civilModifica

Al juliol de 1936 era comandant de la 9a. Brigada d'Infanteria[5] amb seu a Saragossa i dependent de la V Divisió Orgànica. Després d'unir-se a la revolta, va cooperar eficaçment amb el seu oficial superior, el general Miguel Cabanellas Ferrer, per prendre el control de la capital aragonesa i emprendre la repressió contra les organitzacions de republicanes i obreres.[6] Posteriorment va ser nomenat governador militar de Logronyo i comandant de la 12a. Brigada d'Infanteria, per a poc després assumir el comandament de la VI Divisió Orgànica i les forces militars de les províncies de Biscaia, Àlaba, Burgos i Palencia.[7] A Àlaba va aconseguir conquistar diverses posicions clau, i també va aconseguir detenir diversos assalts de les forces republicanes del Front Nord en els fronts de Villareal i Espinosa de los Monteros, cessant en aquest càrrec l'11 de desembre.[7]

Al gener de 1937 va ser nomenat comandant militar de Melilla i cap de la Circumscripció oriental del Marroc, ja que va mantenir fins a desembre de 1938.[8] Durant el seu període de comandament va haver-hi unes 117 execucions a la ciutat.[8] També es va encarregar de reclutar i organitzar unitats de mercenaris marroquins que va enviar a la península ibèrica, on van jugar un important paper en els fronts de batalla. Durant el transcurs de la contesa va arribar a exercir com a director de la '«Acadèmia d'infanteria de Granada»,[9] creada per a la formació de comandaments militars. Al desembre de 1938 va ser nomenat sotssecretari d'Ordre Públic.[10]

En el context de l'Ofensiva de Catalunya, el 26 de gener de 1939 va marxar per a Barcelona per fer-se càrrec de la prefectura de les forces d'ocupació.[11] Quan el delegat nacional de Propaganda, Dionisio Ridruejo, va arribar a Barcelona amb la idea de celebrar diversos mítings polítics, Álvarez-Arenas no li va donar autorització perquè aquests se celebressin i li va dir a Ridruejo que el més important era «restaurar els altars de la ciutat».[12] Poc després, el 28 de febrer, va ascendir al rang de general de divisió. El juliol cessaria del seu càrrec a Barcelona i assumiria breument el comandament de la V Regió Militar, amb seu en Saragossa.[10]

Dictadura franquistaModifica

Al setembre de 1939 el recentment reestructurat govern franquista el va nomenar inspector general de la Guàrdia Civil.[13] Durant el seu mandat, al març de 1940 es va dur a terme la fusió dels Carabiners dins de la Guàrdia Civil,[14][15] i va tornar a recuperar-se la denominació de Director general per a la prefectura del cos.[n. 1] També va procedir a una depuració del cos,[17] expulsant-ne tot element no considerat afecte al règim franquista. Va cessar a l'abril de 1942.[13]

En 1942 va ser nomenat Capità general de València i comandant de la III Regió Militar.

Posteriorment va ser membre del Consell Suprem de Justícia Militar (CSJM).

NotesModifica

  1. Un decret del 5 d'abril de 1940 va recuperar la denominació de «director general».[16]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Alía Miranda, Francisco; del Valle Calzado, Ángel Ramón; Morales Encinas, Olga M. La guerra civil en Castilla-La Mancha, 70 años después. Cuenca: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2008. 
  • Álvarez, José E. Betrothed of Death, The: The Spanish Foreign Legion During the Rif Rebellion 1920-1927. Londres: Greenwood, 2001. ISBN 0-313-30697-4. 
  • Cabanellas, Guillermo. La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. II. Buenos Aires: Heliasta, 1975. 
  • Clara, Josep. Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934-1963). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. 
  • Clark, Clyde L. The evolution of the Franco regime. Appendix: significant legislation in the evolution of the Franco regime. US State Departament, 1950. 
  • De Arce Robledo, Carlos. Los generales de Franco. Seuba Ediciones, 1998. 
  • Díez Puertas, Emeterio. El montaje del franquismo. La política cinematográfica de las fuerzas sublevadas. Laertes, 2002. 
  • Martínez de Baños, Fernando. El Maquis. Una cultura del exilio español. Delsan Ediciones, 2007. 
  • Moga Romero, Vicente. Las heridas de la historia: testimonios de la guerra civil española en Melilla. Bellaterra, 2004. 
  • Puig, Jaime J. Historia de la Guardia Civil. Editorial Mitre, 1984. 
  • Ruiz Marín, Julián. Crónica de Zaragoza año por año. Tomo II (1921-1939). Librería General, 1998. 
  • Saiz-Pardo, Melchor. Granada sitiada, 1936-1939. Editorial Comares, 1996. 
  • Thomas, Hugh. The Spanish Civil War. Londres: Penguin Books, 2001.