Elizabeth Blackwell

metgessa britànico-americana del segle XIX, primera metgessa dels EEUU

Elizabeth Blackwell (Bristol, 3 de febrer de 1821–Hastings, 31 de maig de 1910) fou la primera dona graduada en Medicina dels Estats Units.[1][2]

Infotaula de personaElizabeth Blackwell
Elizabeth Blackwell NLM 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1821 Modifica el valor a Wikidata
Bristol (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Hastings (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKilmun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGeneva Medical College. Geneva, Nova York
Conegut perImpuls de la medicina entre les dones i activisme social
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMedicína
Influències en
Mary Corinna Putnam Jacobi
Família
ParesSamuel Blackwell i Hannah (Lane) Blackwell
GermansEmily Blackwell, Henry Browne Blackwell i Anna Blackwell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Creació de la Elizabeth Blackwell Medal en honor seu

Find a Grave: 6373813 Modifica els identificadors a Wikidata

Filla d'una família molt religiosa, Elizabeth va rebre una educació elevada però aïllada d'altres nens. Les idees liberals del seu pare li van influir fortament en els seus afanys reformistes. Va decidir estudiar medicina per poder tractar millor les dones malaltes que no se sentien còmodes en presència de metges homes. Per pagar-se la carrera va treballar fent classes en escoles i cases privades i va rebre ajuda de la seva germana gran.[3][4]

Després de ser refusada en diverses facultats, va ser finalment acceptada en el Geneva Medical College,[5] fundat el 1834, a Geneva, Nova York, com un departament separat del Geneva College, i que el 1871 es va transferir a la Universitat de Syracuse.[6] Allí era l'única dona i rebia constantment menyspreus per aquest motiu. Als estius feia pràctiques en diverses clíniques, i va ser amb aquesta activitat que va començar a veure el lligam entre pobresa i determinades malalties, tema que seria constant en els seus escrits posteriors. En graduar-se, va viatjar a Europa per conèixer noves tècniques mèdiques. Es va negar a casar-se per no perdre la seva independència.

Va establir el seu propi consultori, però va decidir abandonar-lo per baralles sobre la gestió. Finalment es mudà a Anglaterra, on, el 1874, va participar juntament amb Sophia Jex-Blake en la fundació de la London School of Medicine for Women perquè altres noies amb vocació mèdica no haguessin de patir el mateix que ella per poder formar-se.[7]

A la vellesa, ja retirada de l'exercici actiu de la medicina, va dedicar-se a escriure sobre la reforma social, especialment sobre temes que relacionaven la moral cristiana i la cura dels pacients, la promoció de la dona, l'alleujament de la pobresa i la prevenció de malalties amb costums saludables en la vida quotidiana. Igualment va lluitar contra la prostitució i els anticonceptius.

En el seu honor s'atorga anualment des de 1949 l'Elizabeth Blackwell Medal a les contribucions de les metgesses més rellevants.[8]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabeth Blackwell
  1. «Elizabeth Blackwell». Biography. [Consulta: 4 març 2020].
  2. «Elizabeth Blackwell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
  3. «Elizabeth Blackwell (1821-1910)» (en anglés). National Women's History Museum. [Consulta: 11 agost 2015].
  4. Sahli, Nancy Ann. Elizabeth Blackwell, M.D., (1871–1910): a biography. Nova York: Arno Press, 1982. ISBN 0-405-14106-8. 
  5. «History of the College of Medicine». Upstate Medical University. [Consulta: 11 agost 2015].
  6. Montserrat, Jiménez Sureda. Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2017-11-29, p. 79. ISBN 978-84-490-7244-4. 
  7. «LONDON SCHOOL OF MEDICINE FOR WOMEN AND RELATED COLLECTIONS» (en anglés). AIM25. [Consulta: 17 agost 2015].
  8. «Elizabeth Blackwell Award» (en anglés). America Medical Women's Association (AMWA). [Consulta: 17 agost 2015].