Elizabetta Gonzaga (Màntua, 9 de febrer de 1471 - Ferrara, 28 de gener de 1526), duquessa d'Urbina, era filla de Frederic I Gonzaga, marquès de Màntua, i de Margarida de Baviera. Era, per tant, germana de Francesc II Gonzaga.

Infotaula de personaElizabetta Gonzaga

(1504, Galleria degli Uffizi) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1471 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1526 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturachurch of San Bernardino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Regent
1508 – 1516 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Duchess consort (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuidobald I Montefeltro (1489–1508), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic I Gonzaga Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite de Bavière Modifica el valor a Wikidata
GermansClara Gonzaga (en) Tradueix, Francesc II Gonzaga, Giovanni Gonzaga, Sigismondo Gonzaga i Maddalena Gonzaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Matrimoni modifica

L'11 de febrer de 1488 es va casar amb Guidobald Montefeltro, duc d'Urbino. La parella no tingué fills a causa de l'esterilitat del marit.

Elizabetta acompanyà Lucrècia Borja a Ferrara, on la filla del papa es casaria amb Alfons I d'Este. Elizabetta era amiga i confident de la seva cunyada Isabel d'Este, casada amb el seu germà Francesc II Gonzaga.

Fugida d'Urbino modifica

Quan el 21 de juny de 1502 Cèsar Borja ocupà Urbino, Elizabetta era a Màntua, i hi romangué fins que la situació no es va restablir. Pogué tornar a Urbino el 1503.

El 1508 enviudà, però va poder continuar vivint a la cort d'Urbino en qualitat de duquessa mare: la seva neboda Elionor Gonzaga s'havia casat amb el nou duc d'Urbino, Francesco Maria I della Rovere. Aquest sentia un gran afecte per Elizabetta, ja que havia estat adoptat per l'oncle i marit d'ella, Guidobald Montefeltro.

El juny de 1516, Elizabetta hagué d'abandonar, de nou, Urbino, expulsada, juntament amb la cort, pel papa Lleó X, que volia donar el ducat al seu nebot Llorenç de Mèdici. Arruïnada, junt amb Elionor Gonzaga i la comtessa Emilia Pia Montefeltro, la seva cunyada, trobà refugi a Ferrara.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabetta Gonzaga