Elon Musk

magnat, enginyer, inventor, empresari i emprenedor sud-africà

Elon Reeve Musk (Pretòria, 28 de juny de 1971) és un magnat, dissenyador industrial i enginyer. És el fundador, director executiu, director tecnològic i dissenyador en cap d' SpaceX; director executiu i arquitecte de producte de Tesla; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI. Amb una fortuna estimada de 185 mil milions de dòlars, Musk es va convertir el gener del 2021 en la persona més rica del món, per davant de Jeff Bezos.[1]

Infotaula de personaElon Musk
Elon Musk Royal Society (crop1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Elon Reeve Musk Modifica el valor a Wikidata
28 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Pretòria (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Director general Tesla
2008 –
Executiu en cap SpaceX
2002 –
President Tesla
novembre 2018 – Robyn Denholm →
Director de tecnologia SpaceX
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSud-àfrica (1971)
Canadà (1989)
Estats Units d'Amèrica (2002)
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióWharton School - economia (1992–1995)
Universitat de Pennsilvània - física (1991–1995)
Smith School of Business (en) Tradueix (1990–1992)
Waterkloof House Preparatory School (en) Tradueix
Pretoria Boys High School (en) Tradueix (–1989)
Queen's University
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, enginyer, programador, emprenedor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorThe Boring Company (2016–)
Neuralink (2016–)
OpenAI (en) Tradueix (2015–2019)
Tesla (2004–)
SpaceX (2002–)
PayPal (1998–)
SolarCity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Patrimoni net estimat11.500 MUS$ (octubre 2016) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJustine Musk (2000–2008)
Talulah Riley (2010–2012)
Talulah Riley (2013–2016) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAmber Heard (2016–2017, 2017)
Grimes (2018–2021) Modifica el valor a Wikidata
Fills2 bessons i 3 trigèmins
ParesErrol Musk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Maye Musk Modifica el valor a Wikidata
GermansTosca Musk i Kimbal Musk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsLyndon Rive (en) Tradueix (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Elon Musk Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1907769 Allocine: 153422 Rottentomatoes: celebrity/elon-musk Allmovie: p444169 TV.com: people/elon-musk
Twitter: elonmusk Instagram: elonmusk TED: elon_musk Souncloud: user-209448905 Spotify: 2WUTOhBxG2HjyKYFJrcSPB iTunes: 1497370136 Musicbrainz: e515c7ca-cc78-4bd1-b3c4-aacbf9a0687a Modifica el valor a Wikidata

Musk va néixer a Pretòria, de mare canadenca i pare sudafricà. Va ser alumne breument de la Universitat de Pretòria abans de traslladar-se a Canadà als 17 anys per a estudiar a la Universitat de Queen's. Dos anys més tard passà a la Universitat de Pennsilvània on es va graduar en economia i física. L'any 1995 va anar a Califòrnia per a estudiar a la Universitat de Stanford, però al final va decidir començar la seva carrera com a empresari, co-fundant l'empresa Zip2 amb el seu germà Kimbal. L'empresa fou comprada per Compaq l'any 1999 per 307 milions de dòlars. Musk va co-fundar el banc en línia X.com aquell mateix any, el qual es va fusionar amb l'empresa Confinity l'any següent per a formar PayPal que, l'any 2002 va ser comprada per eBay per 1.500 milions de dòlars.

L'any 2002, Musk va fundar SpaceX, un constructor de naus aeroespacials i empresa de transports, d'on és director i dissenyador en cap. L'any 2004 es va unir a l'empresa Tesla Motors, Inc. com a president i arquitecte de producte, esdevenint el seu director general l'any 2008. L'any 2006 va ajudar a la creació de SolarCity, una empresa de serveis d'energia solar i actual filial de Tesla. L'any 2015, va co-fundar OpenAI, una empresa sense ànim de lucre que promou la intel·ligència artificial amigable. El 2016, va co-fundar Neuralink, una empresa enfocada a la neurotecnologia centrada en el desenvolupament d'interfícies de connexió entre cervell i ordinador. El mateix any va fundar The Boring Company, una empresa de construcció del túnels. Musk també és conegut com a ideòleg d' Hyperloop, un sistema de transport d'alta velocitat en el buit.

Musk ha rebut moltes crítiques degut a la seva forma poc ortodoxa d'afrontar certs reptes. L'any 2018 va ser demandat per un bussejador que havia participat en el rescat de la cova de Tham Luang, si bé un jutjat de Califòrnia va sentenciar a favor de Musk. El mateix any, la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC, per les seves sigles en anglès) el va denunciar per haver anunciat via twitter una ronda de finançament de Tesla que mai es va produir. Van arribar a un acord, segons el qual Musk abandonaria temporalment la direcció de la companyia, així com que faria un ús més restringit de les seves xarxes socials. Musk també ha estat criticat per les seves opinions sobre temes com la intel·ligència artificial i la pandèmia de COVID-19

Primers anysModifica

Infància i famíliaModifica

Elon Reeve Musk va néixer el 28 de juny de 1971 a Pretòria, Transvaal, Sud-àfrica.[2][3] La seva mare és Maye Musk (el seu cognom de soltera era Haldeman), una model i dietista nascuda a Saskatchewan, Canadà, si bé va créixer a Sud-àfrica.[4][5][6] El seu pare és Errol Musk, un enginyer electromecànic sudafricà, pilot i mariner.[7] Té un germà més jove, Kimbal (nascut l'any 1972), i una germana més jove, Tosca (nascuda el 1974).[8][9]  El seu avi matern, Joshua Haldeman, va néixer als Estats Units, però era d'origen canadenc.[10] La seva àvia paterna tenia avantpassats britànics i holandesos de Pennsilvània.[11][12]

Després del divorci dels seus pares el 1980, Musk va viure majoritàriament amb el seu pare en una zona residencial de Pretòria.[13][14] Amb el temps, Musk s'ha allunyat del seu pare, a qui considera "una persona terrible... qualsevol cosa maligna que puguis imaginar, ell l'ha feta." [14] Té una mig-germana i un mig-germà de la banda del seu pare .[15][16]

Amb 10 anys, es va interessar per la programació, mentre utilitzava un Commodore VIC-20.[17] Va aprendre programació informàtica mitjançant un manual i, als 12 anys, va vendre el codi d'un videojoc basat en BASIC anomenat Blastar a la revista PC and Office Technology per aproximadament 500$.[18][19] Un nen introvertit, Musk rebia assetjament escolar i fins i tot va haver de ser hospitalitzat quan uns nens el van tirar daltabaix d'unes escales.[20][21][22] Va assistir a l'escola Waterkloof abans de graduar-se a l'Institut de Nois de Pretòria.[23]

Tot i que el seu pare va insistir perquè assistís a la universitat a Pretòria, Musk va decidir anar als Estats Units.[24] Conscient el seria més fàcil d'entrar als Estats Units des del Canadà, va sol·licitar un passaport canadenc a través de la seva mare, nascuda allà.[25][26][26][27]

EducacióModifica

Mentre esperava la documentació canadenca, Musk va assistir a la Universitat de Pretòria durant cinc mesos. Així va evitar haver de fer el servei militar a sud-Àfrica.[28] El juny de 1989 va arribar a Canadà, però no va aconseguir posar-se en contacte amb el seu familiar a Montreal, així que va viure en un hostal. Aleshores va viatjar cap a l'oest per tal de viure amb un cosí llunyà a Saskatchewan.[29] Va residir allà durant un any, treballant en oficis esporàdics com ara en una granja o en un molí.[30] L'any 1990, Musk va entrar a la Universitat de Queen's, a Kingston, Ontario.[31][32] Dos anys més tard, va traslladar-se a la Universitat de Pennsilvània; va graduar-se l'any 1997 en econòmiques i física.[33][34][35]

L'any 1994, Musk va fer dues èpoques de pràctiques a Silicon Valley: en una empresa d'emmagatzematge d'energia anomenada Pinnacle Research Institute, que investigava supercondensadors per a emmagatzematge d'energia, i a l'empresa de Palo Alto Rocket Science Games.[36] Bruce Leak, antic enginyer en cap de QuickTime per a Apple que havia contractat Musk, va assegurar: "tenia energia il·limitada. Els joves d'avui en dia no tenen cap idea de com funciona el maquinari, però ell tenia un passat com a modificador de programes d'ordinador i no tenia por de trobar solucions a problemes."[37] L'any 1995, Musk va ser acceptat per a un doctorat en ciències dels materials i física d'energia a la Universitat d'Stanford , a Califòrnia.[38] Musk va intentar trobar feina dins de Netscape però mai va rebre resposta a les seves solicituds de feina.[39] En dos dies, va deixar Stanford, decidint en comptes d'això unir-se a la bombolla puntcom i llançar una empresa d'internet.[40]

Carrera empresarial importantModifica

Zip2Modifica

L'any 1995 va fundar, junt amb el seu germà Kimbal i Greg Kouri l'empresa de programari Zip2, amb finançament d'un grup d'àngels inversors.[41] Van situar l'empresa en una petita oficina de lloguer a Palo Alto.[42] La companyia va desenvolupar i publicitar una guia de la ciutat a internet amb mapes, adreces i pàgines grogues.[43] Musk no es podia permetre el lloguer d’un apartament, així que dormia a l’oficina i es dutxava al gimnàs. A més, només tenien un ordinador, així que durant les hores del dia actuava com a servidor i a la nit Musk el feia servir per programar els canvis.[44]

Els seus esforços van tenir recompensa quan van aconseguir un contracte amb The New York Times i el Chicago Tribune.[45] Compaq va comprar Zip2 el febrer de 1999 per 307 milions de dòlars, dels quals 22 milions van ser per a Musk, degut a que tenia un 7 per cent de la companyia.[46][47]

X.com i PayPalModifica

El març de 1999, Musk va cofundar X.com, una empresa de serveis financers en línia amb 10 dels milions que havia obtingut per la venta de Zip2.[48][49] Un any més tard, l’empresa es va fusionar amb Confinity,[50][51] que tenia un servei de transferència de diners anomenat PayPal.[52] La nova empresa es va enfocar en aquest servei i va passar a anomenar-se PayPal l’any 2001.[53] Musk va haver d’abandonar la seva posició com a director general degut a desavinences amb els executius.[54] L’octubre de l’any 2002, PayPal va ser adquirit per eBay per 1.500 milions en accions, dels quals Musk va rebre 165 milions.[55] Abans de la venda, Elon Musk n’era el principal accionista, amb un 11.7% del total.[56]

L'any 2017, Musk va recomprar el domini X.com a PayPal per una quantitat que no es va fer pública. Segons ell, el domini tenia valor sentimental per a ell.[57][58]

SpaceXModifica

 
Musk explica les capacitats esperades de les naus d'SpaceX a la NORAD i l' Air Force Space Command, l'any 2019

L'any 2001, Musk va concebre Mars Oasis, una idea d'hivernacle en miniatura que permetria fer créixer collites a Mart i va tornar a despertar l'interès del públic per l'exploració espacial.[59][60] A l'octubre del 2001, Musk va anar a Moscú per tal de comprar uns míssils balístics intercontinentals Dnepr reacondicionats, que podrien enviar els hivernacles a l'espai. Es va trobar amb empreses com ara NPO Lavochkin i Kosmotras; tanmateix, el van considerar un inexpert. El grup va tornar als Estats Units sense èxit. El febrer de 2002, van tornar a Rússia buscant tres míssils. Es van trobar de nou amb Kosmotras i se'ls va oferir un coet per 8 milions de dòlars, però no el van acceptar. En compteS d'això, Musk va decidir començar una empresa que pogués construir coets.[61] Amb 100 milions de dòlars,[62] el maig de 2002 Musk va fundar Space Exploration Technologies Corp., conegut amb el nom comercial d' SpaceX[63]

L'any 2006, la NASA va anunciar que SpaceX era una de les dues seleccionades per tal de fer el transport dels tripulants i la càrrega de l'Estació Espacial Internacional (ISS, per les seves sigles en anglès).[64] El 23 de desembre de 2008 van signar un contracte de 1.600 milions de dòlars 12 vols cap a la ISS amb les naus Falcon 9 i Dragon, per tal de substituir el Transbordador espacial, que seria enretirat l'any 2011.[65] El 25 de maig de 2012 el vehicle Dragon d'SpaceX es va convertir en la primera nau d'una empresa no estatal en ser llançada i enganxar-se amb l'ISS.[66]

A partir de l'any 2011, SpaceX va començar a rebre finançament del programa de la NASA per tal de desenvolupar la càpsula Dragon 2, sota el Programa de Desenvolupament de Tripulació[67] L'empresa també va rebre un contracte per tal de fer el transport dels tripulants cap a la ISS l'any 2014.[68][69] El desembre de l'any 2015, SpaceX va aconseguir aterrar per primera vegada la primera etapa del seu Falcon 9 a la Terra, dins el seu objectiu de fabricar coets reutilitzables.[70] Amb el temps, aquests aterratges es van començar a dur a terme dins el port espacial autònom, una plataforma de recuperació dins l'oceà.[71] A partir de l'any 2017, els motors van començar a ser reutilitzats en missions successives.[72] El febrer de l'any 2018, SpaceX va llançar el Falcon Heavy, el coet operatiu més potent.[73] La missió inaugural transportava un Tesla Roadster que pertanyia a Musk, a mode de model aeroespacial.[74][75]

El 2015, SpaceX va començar a desenvolupar Starlink, una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita per proporcionar accés d'Internet per satèl·lit, i els dos primers prototips van ser llançats el febrer de 2018. Un segon conjunt de satèl·lits de prova i el primer desplegament d'una part de la constel·lació es va donar el maig del 2019, quan el primers 60 satèl·lits operatius van ser llançats.[76][77] El cost total del projecte per dissenyar i desplegar la constel·lació es calcula que serà d'uns 10.000 milions de dòlars, incloent gairebé 900 milions en subvencions de laComissió de Comunicacions Federals.[78][79][80]

A finals de l'any 2017, SpaceX va mostrar el seu vehicle de nova generació, el Big Falcon Rocket (BFR)En tardà 2017, SpaceX descobert el disseny pel seu vehicle de llançament de generació pròxima i sistema d'aeronau, Coet de Falcó Gran (BFR), que donaria suport com a proveïdor de servei de llançament a un gran rang de vehicles: òrbita terrestre, òrbita llunar, missions interplanetàries i fins i tot transport de passatger intercontinental a la Terra, pensat per a substituir, doncs, els anteriors models de l'empresa al llarg dels anys 20.[81] L'any 2018, SpaceX va anunciar una missió de circumnavegació llunar, un vol privat anomenat Projecte dearMoon.[82]

El maig de l'any 2020, SpaceX va llançar el seu primer vol tripulat, el Demo-2, esdevenint la primera empresa privada en col·locar una persona en òrbita i en atracar una nau a l'ISS.[83]

TeslaModifica

 
Musk amb un Tesla Model S l'any 2011

Tesla, Inc. (al principi Tesla Motors) va ser fundada el juliol 2003 per Martin Eberhard i Marc Tarpenning, que van llançar una ronda de finançament.[84] Ambdós homes van tenir funcions actives en el desenvolupament primerenc de l'empresa abans de l'arribada de Musk.[85] Musk va dirigir la ronda de finançament de l'any 2004, entrant a l'empresa com a directiu.[86][87][88] Musk va agafar una funció activa dins l'empresa i va supervisar el disseny del Roadster, si bé no es va implicar en el dia a dia de l'empresa.[89] Després de la crisi financera global del2008 , Eberhard va sortir de l'empresa.[90][91] Musk va esdevenir el director general i arquitecte de producte l'any 2008, càrrecs que encara ocupa avui en dia. Des de l'any 2019, Musk ha esdevingut el director general més longeu de qualsevol empresa automotriu.[92]

Tesla va començar un cotxe esportiu elèctric, el Tesla Roadster, l'any 2008. Amb unes vendes d'aproximadament 2,500 vehicles, es va convertir en el primer cotxe totalment elèctric amb bateries de ió-liti en ser produït en sèrie.[93] L'any 2012, Tesla va començar a entregar el seu sedand e quatre portes Model S; el crossover Model X va ser llançat l'any 2015.[94][95] Un sedan orientat al públic general, el Model 3 va començar a vendre's l'any 2017.[96][97] Es tracta de cotxe elèctric més vengut del món, amb més de 500,000 unitats vengudes.[98] El Cybertruck, una camioneta elèctrica, va ser mostrada l'any 2019.[99][100] Amb Musk, Tesla també ha construit vàries fàbriques de muntatge de bateries, com Gigafactory 1, a Nevada i Gigafactory 3 a la Xina.[101][102][103]

L'estiu de l'any 2020, Tesla es va convertir en el fabricant de cotxes més valuós del món.[104][105]

SolarCityModifica

 
Furgonetes d'instal·lació de panells solars SolarCity, l'any 2009

Musk va proveir la idea inicial i el finançament per a SolarCity, cofundat amb els seus cosins Lyndon i Peter Rive l'any 2006.[106][107] L'any 2013, SolarCity ja era el segon proveïdor de sistemes d'energia solar dels Estats Units.[108] L'any 2014, Musk es va comprometre a construir una planta de SolarCity a Buffalo, Nova York, la planta solar més gran dels Estats Units.[109] La construcció va començar l'any 2014 i va acabar el 2017.[110] Va ser operat conjuntament amb Panasonic fins a principis de l'any 2020.[111]

Tesla va adquirir SolarCity per més de 2.000 milions de dòlars l'any 2016 i el va convertir en la seva divisió solar; l'anunci de l'adquisició va comportar una caiguda del 10% en el preu de les accions de Tesla, ja que aleshores SolarCity s'estava enfrontant a problemes de liquiditat dels quals els accionistes de Tesla no van ser informats. Degut a això, es van emprendre accions legals contra Musk i SolarCity, ja que consideraven que la compra només es va dur a terme per a benefici de Musk.[112][113] El juny de 2019, Musk va reconèixer en els tribunals que havia reempleat tots els treballadors de SolarCity no essencials en la producció del Model 3. El tribunal també ha demostrat que Musk coneixia els problemes de l'empresa.[114]

NeuralinkModifica

 
Musk durant la presentació d'un dispositiu Neuralink, l'any 2020

L'any 2016, Musk va cofundar Neuralink, una empresa de neurotecnologia que té com a objectiu la integració el cervell humà amb intel·ligència artificial. L'empresa es centra en la creació de dispositius implantats dins el cervell, amb l'objectiu final d'ajudar l'ésser humà a unir-se amb programari i poder així seguir el pas als avenços en intel·ligència artificial. Aquestes millores podrien millorar la memòria o permetre un ús més directe dels dispositius informàtics.[115][116]

Durant una presentació en directe l'agost del 2020, Musk va descriure un dels dispositius primerencs com una mena de "Fitbit per al crani" que podria, en breu, curar la paràlisis, la ceguesa i la sordesa, entre d'altres. Molts neurocientífics i publicacions han criticat aquestes afirmacions.;[117][118] Ha estat considerat com a "altament especulatiu" i "espectackle neurocientífic".[119]

The Boring CompanyModifica

 
Musk durant la inauguració de The Boring Company, l'any 2016

L'any 2016, Musk va fundar The Boring Company (TBC), centrada en la construcció de túnels.[120] A principis de l'any següent, van començar les negociacions amb les agències reguladores i es va començar la construcció d'un túnel de proves, amb unes dimensions de 9.1m d'ample, 15m de llarg i 4.6 metres de profunditat. Com que es va dur a terme a les instal·lacions d' SpaceX, no requeria permisos[121][122][123] A principis de l'any 2020 es va finalitzar la construcció d'un túnel sota el Convention Center de Las Vegas. .[124]

Com a campanya publicitària, The Boring Company va vendre, l'any 2018, 2.000 llançaflames.[125][126] La idea se li va acudir a Musk inspirat per la pel·lícula Spaceballs de Mel Brooks, una de les seves favorites.[127][128]

AltresModifica

HyperloopModifica

L'any 2011 Musk va tenir la idea d'un sistema de transport dins d'un tub per tal de tenir una pressió reduïda, fent servir per a tal coixins d'aire i conduït per motors d'inducció lineal i compressors d'aire. Aleshores va dedicar una dotzena d'enginyers d'SpaceX i Tesla per tal d'establir els conceptes i els dissenys inicials.[129] L'agost del 2013, Musk va fer públic el concepte, el qual va batejar amb el nom d'Hyperloop.[130] El disseny inicial va ser publicat en un "llibre blanc", penjat akls blocs de Tesla i SpaceX.[131][132][133] Fora de l'àmbit teòric, es plantejava un concepte de sistema de transport per a tota la Badia de San Francisco amb un cost total estimat de 6.000 milions de dòlars.[134][135] La proposta, si fos tecnològicament factible als costos citats, faria d'Hyperloop, el mitjà de transport més barat per a distàncies d'aquesta llargària.[136]

El juny de l'any 2015, Musk va anunciar una competició de disseny per a estudiants que consistia en dissenyar les càpsules per al transport d'una línia d'Hyperloop d'una milla de llargària, dins les instal·lacions d'SpaceX. La línia es va inaugurar el gener de 2017, i Musk va anunciar que l'empresa començaria un projecte de túnel amb l'aeroport de Hawthorne com a destinació.[137] El juliol de 2017, Musk va anunciar haver rebut "autorització verbal" per tal de construir un sistema d'Hyperloop que connectés les ciutats de Nova York i Washington DC, aturant-se a Filadèlfia i Baltimore.[138]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elon Musk
  1. «Elon Musk becomes world's richest person as wealth tops $185bn». , 07-01-2021.
  2. «Elon Musk (South African entrepreneur)». Britannica Online Encyclopedia.
  3. Austin, Shelbi. «10 Things You Didn't Know About Elon Musk», 23-05-2018.
  4. Plantilla:Triangulation, discussion of his family starts around the 15th minute
  5. Vargas, Chanel. «11 Things to Know About Stunning 69-Year-Old Model Maye Musk» (en anglès americà), 06-03-2018.
  6. Usborne, Simon «Meet the Musks: who's who in Elon's extended family?» (en anglès). The Guardian, 21-02-2018.
  7. Dolan, Kerry A. «How To Raise A Billionaire: An Interview With Elon Musk's Father, Errol Musk» (en anglès).
  8. Usborne, Simon «Meet the Musks: who's who in Elon's extended family?» (en anglès). The Guardian, 21-02-2018.
  9. «The Musk of Romance» (en en-us). Wired.
  10. Keating Jr., Joseph C. «Joshua N Haldeman, DC: the Canadian Years, 1926–1950». The Journal of the Canadian Chiropractic Association, setembre 1995.
  11. Hall, Dana «Rocket Man: The otherworldly ambitions of Elon Musk». San Jose Mercury News, 11-04-2014.
  12. Elliott, Hannah. «At Home With Elon Musk: The (Soon-to-Be) Bachelor Billionaire» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2021].
  13. Hall, Dana «Rocket Man: The otherworldly ambitions of Elon Musk». , 11-04-2014.
  14. 14,0 14,1 Strauss, Neil «Elon Musk: The Architect of Tomorrow». , 15-11-2017.
  15. Hull, Dana «2014: Rocket Man: The otherworldly ambitions of Elon Musk». , 10-04-2014.
  16. Crilly, Rob «Elon Musk's father has baby with step-daughter he has known since she was four». , 25-03-2018.
  17. Grubb, Jeff «How games helped make Elon Musk the real-life Tony Stark». VentureBeat, 07-04-2015.
  18. O'Kane, Sean. «Play the PC game Elon Musk wrote as a pre-teen». The Verge. Vox, 09-06-2015. [Consulta: 12 gener 2019].
  19. Belfiore (2007), pp. 166–95.
  20. Vance (2015), pp. 33-34.
  21. Strauss, Neil «Elon Musk: The Architect of Tomorrow». , 15-11-2017.
  22. Vance (2015), pp. 40-41.
  23. Mak, Aaron «Elon Musk Says "Pedo Guy" Was a Common Insult in His Youth. We Checked With His Schoolmates.». Slate, 04-12-2019.
  24. Elon Musk, quoted in "Elon Musk Profiled: Bloomberg Risk Takers," www.bloomberg.com, August 3, 2013
  25. Junod, Tom. «Elon Musk: Triumph of His Will». Esquire, 15-11-2012. Arxivat de l'original el 18 agost 2020. [Consulta: 29 maig 2020].
  26. 26,0 26,1 , 12-06-2018.
  27. Vance (2015), p. 44.
  28. Vance (2015), pp. 43-44.
  29. Vance (2015), p. 45.
  30. Vance (2015), p. 46.
  31. Vance (2015), pp. 46-47.
  32. , 20-12-2019.
  33. , 11-04-2014.
  34. Zanerhaft, Jaron. «Elon Musk: Patriarchs and Prodigies». CSQ. C-Suite Quarterly. Arxivat de l'original el 3 maig 2015. [Consulta: 11 juny 2015].
  35. Meisenzahl, Elizabeth. «SpaceX, founded by Penn graduate Elon Musk, launches U.S. astronauts into space» (en anglès americà). thedp.com. Arxivat de l'original el 7 agost 2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  36. «How internships helped Elon Musk figure out his future», 16-07-2018. Arxivat de l'original el 28 desembre 2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  37. Vance (2015), p. 60.
  38. Vance (2015), p. 368.
  39. , 12-06-2018.
  40. , 15-03-2016.
  41. «Elon Musk: The Architect of Tomorrow». Rolling Stone, 15-11-2017.
  42. Huddlestone Jr., Tom «Elon Musk slept on his office couch and 'showered at the YMCA' while starting his first company». CNBC, 19-06-2018.
  43. Chafkin, Max. «Entrepreneur of the Year, 2007: Elon Musk». Inc., 01-12-2007. Arxivat de l'original el 18 febrer 2018.
  44. Huddlestone Jr., Tom «Elon Musk slept on his office couch and 'showered at the YMCA' while starting his first company». CNBC, 19-06-2018.
  45. Hartmans, Matt Weinberger, Avery. «How billionaire Tesla and SpaceX CEO Elon Musk went from getting bullied as a child to becoming one of the most successful and provocative men in tech». Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  46. Hartmans, Matt Weinberger, Avery. «How billionaire Tesla and SpaceX CEO Elon Musk went from getting bullied as a child to becoming one of the most successful and provocative men in tech». Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  47. Vance (2015), p. 109.
  48. Hartmans, Matt Weinberger, Avery. «How billionaire Tesla and SpaceX CEO Elon Musk went from getting bullied as a child to becoming one of the most successful and provocative men in tech». Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  49. Kidder (2013)
  50. Huddlestone Jr., Tom «Elon Musk slept on his office couch and 'showered at the YMCA' while starting his first company». CNBC, 19-06-2018.
  51. Jackson (2004), pp. 40, 69, 130, 163.
  52. Hartmans, Matt Weinberger, Avery. «How billionaire Tesla and SpaceX CEO Elon Musk went from getting bullied as a child to becoming one of the most successful and provocative men in tech». Arxivat de l'original el 23 març 2020.
  53. «Timeline: The rise of PayPal». Arxivat de l'original el 22 juny 2020.
  54. «The PayPal Mafia». Arxivat de l'original el 23 maig 2017.
  55. «8 Innovative Ways Elon Musk Made Money Before He Was a Billionaire» (en anglès). Arxivat de l'original el 9 agost 2020.
  56. «SEC 10-K». PayPal, 31-12-2001. Arxivat de l'original el 25 agost 2020.
  57. Huang, Echo. «Elon Musk bought a web domain worth millions with "sentimental value" to him» (en anglès). Arxivat de l'original el 25 juny 2020.
  58. Statt, Nick «Elon Musk now owns X.com, the defunct domain of his second startup». The Verge, 10-07-2017.
  59. McKnight, John Carter. «Elon Musk, Life to Mars Foundation». Mars Now, a weekly column. Space Frontier Foundation, 25-09-2001.
  60. . Arxivat 8 de gener 2016 a Wayback Machine.
  61. , 14-05-2015.
  62. , 05-02-2006.
  63. [Consulta: 13 desembre 2020]. 
  64. «NASA selects crew, cargo launch partners». Spaceflight Now, 18-08-2006. Arxivat de l'original el 18 desembre 2011.
  65. Chang, Kenneth «Big Day for a Space Entrepreneur Promising More». The New York Times, 22-05-2012.
  66. «SpaceX Dragon returns to Earth, ends historic trip». , 31-05-2012.
  67. Dean, James. "NASA awards $270 million for commercial crew efforts". space.com, April 18, 2011.
  68. , 16-09-2014.
  69. , 16-09-2014.
  70. , 22-12-2015.
  71. O'Kane, Sean. «SpaceX successfully lands a Falcon 9 rocket at sea for the third time». The Verge. Vox Media, 27-05-2016. Arxivat de l'original el 27 juny 2016. [Consulta: 30 juny 2016].
  72. , 30-03-2017.
  73. «Most powerful rocket – thrust (current)». [Consulta: 3 gener 2021].
  74. , 09-02-2018.
  75. «SpaceX's Starman and Elon Musk's Tesla Have Made a Lap Around the Sun». Space.com, 20-08-2019. Arxivat de l'original el 4 desembre 2020. [Consulta: 13 desembre 2020].
  76. , 01-06-2019.
  77. «SpaceX's 60-Satellite Launch Is Just the Beginning for Starlink Megaconstellation Project», 24-05-2019. Arxivat de l'original el 12 octubre 2019. [Consulta: 24 maig 2019].
  78. , 30-07-2020.
  79. , 07-12-2020.
  80. , 08-12-2020.
  81. «Starship Update», 28-09-2019. Arxivat de l'original el 13 desembre 2020. [Consulta: 13 desembre 2020].
  82. , 18-09-2018.
  83. Business, Jackie Wattles, CNN. «SpaceX and NASA launch Crew Dragon in Florida: Live updates» (en anglès). CNN, 30-05-2020. Arxivat de l'original el 29 agost 2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  84. Burns, Matt. «A Brief History of Tesla». TechCrunch. TechCrunch.com, 08-10-2014. Arxivat de l'original el 6 març 2018. [Consulta: 11 juny 2015].
  85. Nordqvist, Joseph. «Tesla Motors Inc. – Company Information». Market Business News, 12-02-2014. Arxivat de l'original el 12 febrer 2014. [Consulta: 16 abril 2014].
  86. , 29-12-2014.
  87. Burns, Matt. «A Brief History of Tesla». TechCrunch, 08-10-2014. Arxivat de l'original el 17 juliol 2015. [Consulta: 17 juliol 2015].
  88. , 28-12-2018.
  89. Vance (2015), p. 159.
  90. Schilling, Melissa. Quirky: The remarkable story of the traits, foibles, and genius of breakthrough innovators who changed the world. PublicAffairs, 2018. 
  91. , 15-10-2008.
  92. «Industry Shift: With Four Departures This Year, Who Is The Longest-Tenured Automotive CEO?». Yahoo, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 29 desembre 2019. [Consulta: 13 desembre 2020].
  93. Shahan, Zachary. «Electric Car Evolution». Clean Technica, 26-04-2015. Arxivat de l'original el 18 setembre 2016. [Consulta: 29 juny 2020].
  94. Ruddick, Graham. «Tesla's Model X electric car spreads falcon wings at U.S. launch». the Guardian. Arxivat de l'original el 2 juny 2017. [Consulta: 4 novembre 2015].
  95. «Tesla Model X: Not a model launch». Fortune. Arxivat de l'original el 12 novembre 2017. [Consulta: 4 novembre 2015].
  96. , 29-07-2017.
  97. , 31-07-2017.
  98. , 10-03-2020.
  99. Roberson, Bill. «Elon Musk Says Tesla Truck Reveal Will Coincide With 'Blade Runner' Date». Forbes. Arxivat de l'original el 27 novembre 2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  100. Jr, Tom Huddleston. «This is the James Bond sports car Elon Musk bought for nearly $1 million that inspired Tesla Cybertruck» (en anglès). CNBC, 22-11-2019. Arxivat de l'original el 27 novembre 2019. [Consulta: 19 setembre 2020].
  101. «Does Musk's Gigafactory Make Sense?», 14-04-2019. Arxivat de l'original el 13 desembre 2020. [Consulta: 7 desembre 2019].
  102. «Inside Tesla's Gigafactory: A Crazy Idea Takes Shape In Nevada», 27-07-2016. Arxivat de l'original el 28 desembre 2019. [Consulta: 7 desembre 2019].
  103. ABC news, 07-01-2019.
  104. , 28-06-2010.
  105. , 01-07-2020.
  106. «Management Team». SolarCity. Arxivat de l'original el 8 maig 2014. [Consulta: 13 desembre 2020].
  107. Kanellos, Michael. «Newsmaker: Elon Musk on rockets, sports cars, and solar power». CNET, 15-02-2008. Arxivat de l'original el 29 gener 2014. [Consulta: 13 desembre 2020].
  108. , 13-09-2013.
  109. , 17-06-2014.
  110. , 07-09-2017.
  111. , 26-02-2020.
  112. , 16-03-2020.
  113. , 23-09-2019.
  114. , 28-10-2019.
  115. «Elon Musk launches Neuralink, a venture to merge the human brain with AI». The Verge, 27-03-2017. Arxivat de l'original el 3 agost 2020. [Consulta: 10 abril 2017].
  116. Winkler, Rolfe «Elon Musk Launches Neuralink to Connect Brains With Computers». The Wall Street Journal, 27-03-2017.
  117. Cellan-Jones, Rory «Is Elon Musk over-hyping his brain-hacking Neuralink tech?». BBC News, 01-09-2020.
  118. Rogers, Adam «Neuralink Is Impressive Tech, Wrapped in Musk Hype». Wired, 04-09-2020.
  119. Regalado, Antonio «Elon Musk's Neuralink is neuroscience theater». MIT Technology Review, 30-08-2020.
  120. Golson, Jordan. «Elon Musk: "Without tunnels, we will all be in traffic hell forever"». The Verge, 25-01-2017. Arxivat de l'original el 2 febrer 2018. [Consulta: 29 gener 2017].
  121. , 26-01-2017.
  122. Chafkin, Max. «Elon Musk Is Really Boring». Bloomberg, 16-02-2017. Arxivat de l'original el 3 gener 2018. [Consulta: 17 febrer 2017].
  123. .
  124. , 16-12-2020.
  125. «Flamethrower – The Boring Company». boringcompany.com. Arxivat de l'original el 29 gener 2018.
  126. «Elon Musk's Boring Company is now raising money by selling flamethrowers». CNN, 28-01-2018. Arxivat de l'original el 29 gener 2018.
  127. «Elon Musk Loves This '80s Comedy So Much He Keeps Dropping Hidden Quotes», 04-12-2017. Arxivat de l'original el 4 juny 2020.
  128. Kooser, Amanda «Can you crack the password for Elon Musk's flamethrower?». Cnet, 26-01-2018.
  129. «Hyperloop Update: Elon Musk Will Start Developing It Himself», 29-09-2017. [Consulta: 30 juny 2021].
  130. «Beyond the hype of Hyperloop: An analysis of Elon Musk's proposed transit system». Gizmag.com, 22-08-2013. Arxivat de l'original el 10 juliol 2016. [Consulta: 23 agost 2013].
  131. Musk, Elon. «Hyperloop Alpha». SpaceX, 12-08-2013. Arxivat de l'original el 28 gener 2016. [Consulta: 13 agost 2013].
  132. Musk, Elon. «Hyperloop». Tesla, 12-08-2013. Arxivat de l'original el 24 gener 2016. [Consulta: 13 agost 2013].
  133. «Hyperloop Designed for Quick, Convenient Commute». ABC News, 09-03-2013. Arxivat de l'original el 3 setembre 2020. [Consulta: 15 agost 2013].
  134. Vance, Ashlee. «Revealed: Elon Musk Explains the Hyperloop, the Solar-Powered High-Speed Future of Inter-City Transportation». Bloomberg BusinessWeek. Arxivat de l'original el 27 gener 2015. [Consulta: 27 abril 2016].
  135. «Hyperloop». SpaceX. Arxivat de l'original el 10 setembre 2017. [Consulta: 13 agost 2013].
  136. Ranger, Steve. «What is Hyperloop? Everything you need to know about the race for super-fast travel» (en anglès). ZDNet. Arxivat de l'original el 30 octubre 2020. [Consulta: 19 setembre 2020].
  137. Mazza, Sandy. «Hyperloop competition brings new mass-transit technology to life in Hawthorne». Daily Bulletin, 29-01-2017. Arxivat de l'original el 16 agost 2017. [Consulta: 13 desembre 2020].
  138. .

BibliografiaModifica