Viquipèdia

Eloy Benito Ruano

Historiador espanyol

Eloy Benito Ruano (Olías del Rey, Toledo, 1 de desembre de 1921 − Oviedo, 22 d'abril de 2014)[1] va ser un historiador medievalista espanyol.[2]

Infotaula de personaEloy Benito Ruano
Biografia
Naixement1r desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Olías del Rey (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 2014 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Camp de treballHistòria i edat mitjana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador migevalista
Membre de
Premis

Biografia modifica

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Va coincidir la seva formació com a Batxiller a Madrid durant la Guerra Civil Espanyola. Acabat el conflicte, va ser inspector de la policia franquista i va pertànyer a la Brigada Político-Social.[3] Va marxar a la Universitat de La Laguna, en Canàries, per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, acabant-los en la Universitat Central de Madrid amb Premi Extraordinari el 1948. El mateix any es va incorporar com a professor ajudant de la universitat madrilenya fins que el 1958 va ocupar la de professor adjunt en Història General d'Espanya, al mateix temps que poc abans, 1956, es doctorava amb una tesi que seria més tard publicada en forma de llibre: Toledo en el siglo XV. Vida política.

Durant aquells anys va obtenir diverses beques i ajudes d'institucions espanyoles i estrangeres que li van permetre ampliar els estudis. Destaquen els de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, la Universitat per a Estrangers de Perusa, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (al que es va incorporar), i dels governs francès i britànic, entre altres.

El 1964 va guanyar la Càtedra d'Història General d'Espanya en la Universitat d'Oviedo, traslladant-se a Astúries on va romandre fins a 1981. Va destacar en la seva labor educativa, investigadora i acadèmica, sent Degà de la Facultat, cofundador del Col·legi Universitari de León, més tard convertit en Universitat, cofundador de la revista Asturiensia Medievalia i publicant una trentena d'obres. En aquesta etapa vas agafar als grans congressos internacionals d'història que se celebren en Roma, Estocolm, Viena, Moscou, San Francisco, Bucarest i Stuttgart.

El 1981 va obtenir la Càtedra d'Història Medieval de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, la qual cosa li va fer tornar definitivament a Madrid. Després de la seva jubilació va romandre com a Catedràtic Emèrit.

És acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1988 (ja ho era com a corresponent des de 1972) i de la Reial Acadèmia de Doctors des de 1997. Va ser Premio Nacional de Historia de España i membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts (1997).

Llibres publicats més destacables modifica

Referències modifica

  1. ↑ «El experto medievalista Eloy Benito Ruano fallece en Oviedo a los 92 años». La Vanguardia. La Vanguardia, 23-04-2014 [Consulta: 23 abril 2014].
  2. ↑ Muere Eloy Benito Ruano, el sabio que impulsó la Facultad de Historia, La Nueva España, 24 d'abril de 2014
  3. ↑ Cf. Ignacio Peiró y Gonzalo Pasamar, Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos Madrid: Akal, 2002.


Premis i fites
Precedit per:
Antonio Jiménez-Landi
La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente 		Premio Nacional de Historia de España
1998 		Succeït per:
Víctor Nieto Alcaide
La vidriera española. Ocho siglos de luz
Precedit per:
Enrique Lafuente Ferrari
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 33
1986 - 2014 		Succeït per:
Maria Jesús Viguera Molins
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eloy_Benito_Ruano&oldid=32761711»