Els Jocs Florals de Canprosa
Els Jocs Florals de Canprosa és una obra teatral —concebuda com una comèdia en un acte— escrita en català per l'autor i artista barceloní Santiago Rusiñol i Prats, i estrenada el 1902 al Teatre Romea de Barcelona.[1] El 2018, El Teatre Nacional de Catalunya va presentar una adaptació de l'obra, dirigida per Jordi Prat i Coll, amb direcció musical de Dani Espasa, coreografia de Montse Colomé i escenografia de Laura Clos "Closca".[2]
,_de_Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats_(Teatre_Nacional_de_Catalunya,_2018).jpg) Yolanda Sey i Kathy Sey a Els Jocs Florals de Canprosa, representada al Teatre Nacional de Catalunya (2018)  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Santiago Rusiñol i Prats |
| Llengua | català |
| Estrena | |
| Estrena | 4 octubre 2018 |
Amb aquesta comèdia, Santiago Rusiñol va voler denunciar l’idealisme exaltat dels Jocs Florals de l’època, convertits en instrument propagandístic de l'anomenat aleshores «nou catalanisme». Així, va escriure una parodia dels Jocs Florals, la qual cosa va acabar convertint-se en un escàndol excepcional.[2] Enric Cassasses ho va resumir en una frase: «El 1902 s’estrenen Els Jocs Florals de Canprosa i el món floralesc es posa fet una fúria».[3] El context de forta crispació social, en el qual es va produir aquesta estrena, estava marcat, a més, per l'empresonament de centenars de líders sindicals i d'alguns polítics destacats, com ara, Prat de la Riba.[2]
Jordi Prat i Coll, segons ell mateix va explicar, en la seva adaptació de Els Jocs Florals de Canprosa pel TNC, va voler reconduir l'obra de Rusiñol per tal d'oferir un «espectacle musical nostrat», un espectacle de varietats que havia de ser popular i molt eclèctic i que es servís de l'humor i la ironia per poder riure de la pròpia idiosincràsia i jugar amb els arquetips, l'imaginari i la simbologia de Catalunya. I fer això sense prejudicis.[4] Finalment, Prat va aconseguir transformar l'obra de Rusiñol en un musical esbojarrat, amb més de 30 cançons i balls, de la sardana al cuplet i fins i tot cançons d’esplai, que transcorre sota un envelat on hi pot passar de tot.[5] L'adaptació de l'obra inclou referències de Pitarra, Carles Santos, Berlanga, Els Joglars, Les Teresines, esbarts dansaires, Beyoncé o Pirandello.[5]
El 2018, en la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya, van treballar el actors i actrius següents: Clara Altarriba, com Lluïseta; David Anguera, com a Quimet; Albert Ausellé, com a Secretari; Rosa Boladeras, com a Srta. Floresta; Jordi Coll, com a Ramon; Ana Domínguez, com a Raimunda; Francesc Ferrer, com a Tonet; Oriol Genís, com a President; Àngels Gonyalons, com a Sra. Ramona; Oriol Guinart, com a Riutort Tallavent; Jordi Llordella, com a Mossèn Pere Catarineu; Anna Moliner, com a Maria; Albert Mora, com a Joan Dolcet; Albert Pérez, com a Sr. Nofre, August Coca i Poncem; Mireia Piferrer, com a Sra. Eulàlia; Kathy Sey, com a Júlia, i Yolanda Sey, com a Núria.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Els Jocs Florals de Canprosa». Omnium. [Consulta: 9 juliol 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Els Jocs Florals de Canprosa. Programa de sala». Teatre Nacional de Catalunya, 2018. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ Casasses, Enric «L'estil Rusiñol». El País, 08-06-2006 [Consulta: 13 juliol 2021].
- ↑ Prat i Coll, Jordi. «Text pel programa de ma de 'Els Jocs Florals de Canprosa' (2018)» (PDF). TNC, 2018. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Jordi Prat transforma 'Els Jocs Florals de Canprosa' de Rusiñol en un musical "on pot passar de tot"» (en castellà). La Vanguardia, 28-09-2018. [Consulta: 9 juliol 2021].
Vegeu també modifica
- El carrer Franklin, obra teatral de Lluïsa Cunillé, estrenada al TNC.
- Islàndia, obra teatral de Lluïsa Cunillé, estrenada al TNC.
- L'hèroe, obra teatral de Santiago Rusiñol, representada al TNC
- La casa de les aranyes, obra teatral de Paco Zarzoso, estrenada al TNC.
Bibliografia complementària modifica
- Pla, Josep. Santiago Rusiñol i el seu temps (PDF). Selecta, 1943.
- Domingo, Josep M. «Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Literatura, modernització urbana i representació col·lectiva». A: Barcelona i els Jocs Florals. 1859. Modernització i romanticisme. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, MUHBA Museu d’Història de Barcelona, 2011.