Els Pastorets de Súria

Els Pastorets de Súria són un espectacle de teatre nadalenc representat des de finals del segle xix, que s'ha mantingut en plena continuïtat fins a l'actualitat.

Plantilla:Infotaula esdevenimentEls Pastorets de Súria
Imatge
TipusEls Pastorets Modifica el valor a Wikidata

Les representacions de Nadal, o els Pastorets, a Súria es remunten de molt antic.

Les primeres notícies que en tenim daten del segle XIX amb la posada en escena del “Bato i en Borrego”, de l'olotí Antoni Molins i Gelada, que s'havien representat primer a l'antic teatre del Centre Catòlic de la Plaça Major del Poble Vell i després a l'antic Teatre Ateneu, a l'actual carrer Salvador Vancell, n. 7, al centre del poble.

Avui en dia consta amb la participació de més 300 col·laboradors, comptant-hi actors, dansaires, músics de l'orquestra Mas Torrat amb el cor cantaire, tramoies, maquilladors, vestuari, disseny, comunicació, etc.

Des de 1926 a Súria es representa el text de Josep Maria Folch i Torres "Els Pastorets o L'Adveniment de l'Infant Jesús" amb música pròpia d'Antoni Malats i Gallès i Joan Pelfort.

Les representacions es fan durant les festes de Nadal al Teatre del Foment Cultural de Súria, qui realitza l'espectacle.

HistòriaModifica

L'any 1926 amb l'impuls de mossèn Antoni Malats i Gallés, nascut a Castellterçol l'any 1894, els Pastorets es renovaren i es van començar a fer al teatre del Centre Catòlic, a la parròquia de Súria, on encara es fan actualment. El text escollit aleshores fou un dels més populars del moment de Josep Maria Folch i Torres que amb el títol de 'Els Pastorets o L'Adveniment de l'Infant Jesús' s'havien estrenat a Barcelona deu anys abans. Així doncs l'espectacle que es representa avui dia a Súria compta amb un text centenari i amb més de 90 anys de representacions gairebé ininterrompudes.

Al llarg d'aquests temps només s'han deixat de fer representacions els anys de la Guerra Civil. El Nadal de l'any 1939 es pogueren tornar a representar en català, gràcies a la picaresca del director que va imprimir-ne els programes en castellà per burlar les prohibicions de l'època. En aquests primers anys al Centre Catòlic els homes eren els únics que participaven en les representacions i papers com el de Maria s'encarregaven a joves adolescents.

Amb la represa després de la guerra les dones es van anar incorporant a les representacions i els Pastorets de Súria es consolidaren com una data obligada per a la majoria de famílies surienques dins el calendari de Nadal. Des dels anys 80 del segle passat s'acostumen a fer-ne 5 representacions coincidint amb els dies festius de les dates nadalenques. Un dels trets característics de les actuals representacions és que tots els personatges amb paper estan doblats, és a dir que per cada un d'ells s'alternen dos actors al llarg de les diferents dates. També en els darrers anys s'ha treballat per aconseguir posar en escena la versió més fidel a l'original escrita per Folch i Torres, amb la incorporació de noves escenes.

L'any 2016, coincidint amb el 90è aniversari de les representacions i el centenari del text, els Pastorets de Súria es van representar de manera extraordinària al Palau de la Generalitat de Catalunya, a partir d'una adaptació de l'escriptor i guionista Jaume Esquius. Coincidint també amb aquesta celebració es remodelà l'escenari i es guanyà en espai escènic. Actualment els Pastorets de Súria formen part de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

La músicaModifica

Mossèn Antoni Malats i Gallés (1894-1982) fou el veritable impulsor dels Pastorets que coneixem avui en dia. A banda d'implantar el text de Folch i Torres va compondre'n la música que encara avui dia toquen en directe els components de l'”Orquestra Mas Torrat”. Així, les peces pròpies de l'espectacle es combinen amb adaptacions de les populars nadales conegudes per tothom. En els darrers anys s'ha treballat en l'harmonització de la partitura original, a càrrec del compositor surienc Joan Pelfort i Ribera, i s'ha incorporat un estol de cantants que acompanyen als músics en la seva interpretació. La música en viu i en directe de l'espectacle és un dels actius de més relleu dels Pastorets suriencs.

Altres elements propisModifica

L'escenografia dels Pastorets de Súria també és pròpia de l'espectacle i conserva el caire artístic i tradicional dels decorats en paper que ambienten cada una de les escenes de l'espectacle. Des de bon inici fou mossèn Antoni Malats qui impulsà l'escenografia que coneixem avui en dia, pintant tot un joc de decoracions. Amb els anys els decorats s'anaren ampliant i diversificant de la mà dels tècnics tramoies locals i amb els decorats pintats a mà dels Germans Salvador de Barcelona, qui durant anys han subministrat els diferents elements que han enriquit el conjunt escènic dotant-lo d'una singularitat pròpia.

Entre els elements més característics de la posada en escena hi trobem el mecanisme de l'escotilló que permet que, a través d'una obertura enmig l'escenari, el dimoni pugui saltar entre els pastors o endinsar-se en el més profund dels abismes. En les darreres dècades també s'ha treballat a fons en la caracterització dels personatges a partir d'un equip de maquilladors i perruquers que donen versemblança a la trentena de personatges que hi apareixen, a més de pastors, verges, pecats capitals, dansaires i esquelets.

El vestuari dels Pastorets de Súria també s'ha renovat en els darrers anys sense perdre el gust tradicional que els fa tan entranyables.

El conjunt de tramoies i il·luminadors acaben de donar als Pastorets suriencs un toc d'espectacularitat sense perdre el seu encant de proximitat nadalenca i local.

Enllaços externsModifica