Els Surfing Sirles

grup de música

Els Surfing Sirles van ser un grup musical compost per Guillem Caballero (teclats i cors), Uri Caballero (guitarra), Xavi Garcia (bateria) i Martí Sales (veu i guitarra). El nom del grup té com a origen la música surf i a la paraula romanó sirla que vol dir navalla.[1]

Infotaula d'organitzacióEls Surfing Sirles
lang=ca
Els Surfing Sirles en un concert a la sala Sidecar, el desembre de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióBarcelona, Catalunya Catalunya
Activitat
Activitat2006-2013
AfiliatsMartí Sales (veu i guitarra)
Guillem Caballero (teclats i cors)
Uri Caballero (guitarra)
Xavi García (bateria)
Segell discogràficBankrobber
Estilpunk, rock'n'roll, garage rock
Influències

Musicbrainz: c479cfce-387c-4789-bb7b-6ac670e2fa5a Songkick: 869939 Discogs: 2453376 Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica

Tot i començar a tocar pels vorals del 2006 participant en un CD col·lectiu publicat per Carnús Records anomenat "D'aquí a 100 anys no hi haurà alcaldes" amb set cançons que havien de formar part d'un CD autoeditat que havia de portar el nom de "Nedant en l'ambulància",[2] no va editar el seu primer disc propi fins al 2010. El primer disc "LP" (2010) editat amb Bankrobber, sonava com un rock de garatge de sonoritat crua, amb influències del soul i amb un llenguatge que barreja girs col·loquials i cultes, amb cites a J. V. Foix i Joan Maragall. El 2011 publicaren el segon disc, "Romaní, semen i sang", on com explica a la contracoberta Miquel J. Foix, “finalment els ha quedat un disc molt maco. És perquè el duien molt assajat i perquè cada dia arribaven d'hora a l'estudi per aprofitar totes les hores”. Un disc on tornen a posar a prova els límits del rock'n'roll amb derivacions psicodèliques i sentit de l'humor. El 2012 es publicaria finalment "Nedant en l'ambulància", remasteritzat i com a bonus la remescla que Guillamino va fer de "Pubilla de cuixa forta". "Música de consum" (2013) és el quart i també últim disc del grup,[3] que anunciava la seva desaparició arran de la sobtada mort, al juliol del 2013, del guitarrista Uri Caballero.[4][5][6] Aquest disc compta amb 12 noves cançons gravades a la primavera entre els estudis Calacari (Montseny) i el teatre Ca l'Eril (Guissona), produïdes pel grup amb la complicitat d'amics com Joan Colomo, Mau Boada i Joan Pons.[2]

Discografia

modifica
  • Música de consum (2013)
  • Romaní, semen i sang (2011)
  • Eix Transversal (2010)
  • LP (2010)

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica