Els déus inaccessibles
Els déus inaccessibles és una novel·la de Miquel Àngel Riera Nadal publicada el 1987.[1]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Publicació | 1987 |
| Gènere | novel·la |
Narra l'amor clandestí d'un capellà rural per un jovenet a través de la col·lisió entre el jurament religiós i la força de la passió. el personatge idealitza falsejant una simple passió sexual. Des de la sincera intimitat del diari el protagonista descriu l'experiència de l'enamorament amb l'atractiu tens i inquietat del desig no correspost. El personatge fa de l'amor un refugi aliè a la realitat. La tècnica utilitzada destaca per una prosa llatinitxada amb un tempo molt lent i reflexions en espiral més ornamentals que profundes.[2]
S'ha dit que el to reflexiu de la novel·la aproxima l'autor a Thomas Mann, Miguel de Unamuno, Marcel Proust i Marguerite Yourcenar.[3]
Va ser premi Nacional de la Literatura Catalana de la Generalitat.[4]
Referències modifica
- ↑ «Els déus inaccessibles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ramon Pla. Sammlung. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 108–. ISBN 978-84-8415-248-4.
- ↑ Misericòrdia Anglès i Cervelló; Josep Temporal i Oleart; Margarita Mauri Álvarez Ètica i literatura catalana Una aproximació pràctica a conceptes morals a través de la literatura.. Edicions Universitat Barcelona, 15 febrer 2007, p. 29–. ISBN 978-84-475-3061-8.
- ↑ Margalida Pons; Caterina Sureda (Des)aïllats: narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 82–. ISBN 978-84-8415-652-9.