Obre el menú principal

Els doris (mitologia)

Els doris (en grec antic Δωριείς) van ser, segons la mitologia grega, els homes d'aquest grup humà que van acompanyar Diomedes, quan aquest va arribar a Itàlia.

Diomedes, després de la guerra de Troia va retornar a Argos ciutat de la que era rei, i va recriminar a la seva esposa Egialea la seva infidelitat amb Cometes. Va marxar a Calidó, a Etòlia, on va matar Àgrios i els seus fills i retornà el tron al seu avi Eneu. Va embarcar cap a Argos però una tempesta l'arrossegà a la costa itàlica, a la regió de la Pulla. Daune, els rei dels dauns, va saber que Diomedes havia arribat a la costa, i coneixent les seves aventures, li va demanar que l'ajudés en la guerra contra els messapis, a canvi d'una part del territori conquerit i de la mà de la seva filla. Diomedes va acceptar i va lluitar contra els messapis. Després de la victòria va rebre el territori que va repartir entre els doris que l'acompanyaven. Va tenir dos fills amb la filla de Daune, Amfíon i Diomedes. Va morir molt vell entre els dauns, i els doris li van donar honors fúnebres. Els doris cultivaven la terra que s'havien repartit en lots i tenien magnífics ramats. Però quan va morir Daune, els bàrbars i els il·liris van fer una aliança contra els doris per arrabassar-los-hi les terres. Quan els doris estaven oferint un sacrifici, els il·liris van fer una incursió i els van matar a tots. Zeus va voler que els cossos dels grecs desapareguessin i les seves ànimes es van transformar en ocells. Encara avui, si una nau grega arriba a la costa, els ocells l'acompanyen. Però si és il·líria, s'amaguen i desapareixen tots de l'illa.[1]

ReferènciesModifica

  1. Antoní Liberal. «XXXVII. Els doris». A: Recull de metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2012, p. 196-198. ISBN 9788498502061. 

Vegeu tambéModifica