Obre el menú principal

Els doris (en grec antic Δωριείς) van ser, segons la mitologia grega, els homes d'aquest grup humà que van acompanyar Diomedes, quan aquest va arribar a Itàlia.

Diomedes, després de la guerra de Troia va retornar a Argos ciutat de la que era rei, i va recriminar a la seva esposa Egialea la seva infidelitat amb Cometes. Va marxar a Calidó, a Etòlia, on va matar Àgrios i els seus fills i retornà el tron al seu avi Eneu. Va embarcar cap a Argos però una tempesta l'arrossegà a la costa itàlica, a la regió de la Pulla. Daune, els rei dels dauns, va saber que Diomedes havia arribat a la costa, i coneixent les seves aventures, li va demanar que l'ajudés en la guerra contra els messapis, a canvi d'una part del territori conquerit i de la mà de la seva filla. Diomedes va acceptar i va lluitar contra els messapis. Després de la victòria va rebre el territori que va repartir entre els doris que l'acompanyaven. Va tenir dos fills amb la filla de Daune, Amfíon i Diomedes. Va morir molt vell entre els dauns, i els doris li van donar honors fúnebres. Els doris cultivaven la terra que s'havien repartit en lots i tenien magnífics ramats. Però quan va morir Daune, els bàrbars i els il·liris van fer una aliança contra els doris per arrabassar-los-hi les terres. Quan els doris estaven oferint un sacrifici, els il·liris van fer una incursió i els van matar a tots. Zeus va voler que els cossos dels grecs desapareguessin i les seves ànimes es van transformar en ocells. Encara avui, si una nau grega arriba a la costa, els ocells l'acompanyen. Però si és il·líria, s'amaguen i desapareixen tots de l'illa.[1]

ReferènciesModifica

  1. Antoní Liberal. «XXXVII. Els doris». A: Recull de metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2012, p. 196-198. ISBN 9788498502061. 

Vegeu tambéModifica