Elsa Tia, més coneguda pel nom artístic d'Elsa Martinelli, (Grosseto, 30 de gener de 1935 - Roma, 8 de juliol de 2017) fou una actriu italiana.[1]

Plantilla:Infotaula personaElsa Martinelli
Imatge
(1964) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElsa Tia
30 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata
Grosseto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 2017 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsElsa Martinelli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómodel, model de fotografia, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Papers destacatsDonatella, La nit forta, Le Capitan, Hatari !, Le Procès
Família
CònjugeComte Franco Mancinelli Scotti di San Vito (1957-?)
Willy Rizzo (1968-2013) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0553349 Allocine: 7146 Rottentomatoes: celebrity/elsa_martinelli Allmovie: p46065 TCM: 123710 TV.com: people/elsa-martinelli TMDB.org: 29428
Discogs: 1490211 Find a Grave: 181140242 Modifica el valor a Wikidata

Biografia[2]

modifica

Filla d'una família nombrosa i molt pobra, Elsa Martinelli es converteix en model internacional gràcies a la seva gran bellesa. L'actor i productor americà Kirk Douglas veu una foto d'ella a la revista Life i li proposa un paper en un western.

Els inicis d'Elsa Martinelli en el cinema són fulgurants, gràcies al seu paper d'índia a The Indian Fighter (André De Toth, 1955), que marca encara avui la memòria de molts cinèfils. I aquesta dona d'una bellesa rara és també una actriu excel·lent.

Còmoda tant en el melodrama (La risaia, de Raffaello Matarazzo, el 1956) com en la comèdia (Donatella, de Mario Monicelli, el 1956), segueix una carrera internacional. La seva sofisticació sedueix Roger Vadim, que li confia el paper d'una vampira a Il sangue e la rosa (1960). Alterna les pel·lícules de prestigi (Hatari!, de Howard Hawks, el 1962; Le Procés, d'Orson Welles, el 1962) i drames més intimistes (L'Amica, d'Alberto Lattuada, el 1969).

El 1956 va guanyar l'Ós de Plata de la Berlinale a la Millor Actriu pel seu treball en el film Donatella, de Mario Monicelli.[3]

A partir dels anys 1970, les seves activitats de dona de negocis s'imposen sobre la seva carrera cinematogràfica, i Elsa Martinelli es llança a la moda creant una empresa de disseny i de confecció amb seu a Roma i a Milà.

Elsa Martinelli és la mare de l'actriu italiana Cristiana Mancinelli.

Filmografia[4]

modifica

Televisió

modifica

Referències

modifica
  1. «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
  2. «biografia de Elsa Martinelli». The New York Times.
  3. «Prizes & Honours 1956» (en anglès). Berlinale. Internationale Filmfestspiele Berlin. [Consulta: 10 desembre 2021].
  4. «filmografia de Elsa Martinelli». The New York Times.
  5. «Elsa Martinelli, premis». The New York Times.