Obre el menú principal

Emèrit Bono i Martínez

polític espanyol

BiografiaModifica

Va estudiar batxillerat al Col·legi dels Salesians de València i es va llicenciar en Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va obtenir la Càtedra de Política Econòmica de la Universitat de València[1] Es va incorporar al Partit Comunista d'Espanya en 1966 durant la dictadura franquista i va treballar per la restauració de les llibertats públiques al País Valencià, participant en la Taula Democràtica del País Valencià. Va mantenir la seva vinculació a l'església catòlica i des del 1974 va impulsar la Junta Democràtica del País Valencià.[2]

Militant del sector valencianista del PCPV durant la transició democràtica, fou diputat per la província de València a les eleccions generals espanyoles de 1977[3] i 1979. Fou President de la Comissió de Transporte i Comunicacions del Congrés dels Diputats.

Formà part del Plenari de Parlamentaris del País Valencià i del Consell del País Valencià presidit per Josep Lluís Albinyana, qui el nomenà conseller de benestar social el 1978, però dimití el 29 de desembre de 1978. Fou escollit regidor a l'ajuntament de València a les eleccions municipals espanyoles de 1983. A les eleccions municipals de 1987 no es va presentar i el 1989 abandonà el PCPV per a ingressar en el PSPV-PSOE, amb el qual Arribà a ser home de confiança del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomenà conseller de medi ambient el 1993-1995.

Una vegada abandonà la política, ha estat catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de València, des del 2005 és membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). És un aferrissat defensor del paper del País Valencià dins l'Euram. És pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara. Des de 2011 participa en el moviment Valencians pel Canvi.

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Fitxa d'Emèrito Bono Martínez». Congrés dels Diputats.
  2. Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.91. ISBN 9788495484802. 
  3. «Diputados electos. Lista definitiva provisional». La Vanguardia, 03-03-1979, pàg. 12 [Consulta: 13 juliol 1979].


Càrrecs públics
Precedit per:
'
Conseller de Transports i Benestar Social
de la Generalitat Valenciana

 

19781978
Succeït per:
José Galán Peláez
Precedit per:
Joaquín Azagra Ros
Conseller d'Administració Pública
de la Generalitat Valenciana

 

19891993
Succeït per:
Luis Berenguer Fuster
Precedit per:
Antoni Escarré Esteve
Conseller de Medi Ambient
de la Generalitat Valenciana

 

19931995
Succeït per:
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
(Consellera d'Agricultura i Medi Ambient)
Premis i fites
Precedit per:
Josep Iborra i Martínez
Fuster portàtil
Premi Joan Fuster d'assaig
1983
amb Ernest Garcia
Succeït per:
Joan Francesc Mira i Casterà
Crítica de la nació pura