Emília Baró i Sanz

actriu catalana

Emília Baró i Sanz (Barcelona, 22 de juny de 1884[1] - 2 de novembre de 1964[2]) fou una actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional, que estigué casada amb el periodista, actor i traductor Carles Capdevila. La seva germana Antònia fou també actriu.[3][4]

Infotaula de personaEmília Baró i Sanz
Emília Baró.jpg
fotografia a El Teatre Català (1912) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1884 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarles Capdevila i Recasens Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0059578 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Emília Baró i Sanz va iniciar-se en el teatre a la infantesa, com la seva germana Antònia, filles de Lluís Baró i Roig, natural de Tarragona, i de Rita Sans i Solanas, de Sant Pol de Mar. Va debutar als 12 anys i amb disset ja va actuar al Teatre Íntim, en petits papers en els muntatges d'Interior, de Maurice Maeterlinck, i Blancaflor, d'Adrià Gual, el 1899. L'any següent, va passar al Teatre Romea, on treballaria diverses temporades. L'any 1904 va anar a Madrid amb la companyia d'Enric Borràs. Posteriorment, de nou a Barcelona, va treballar com a actriu destacada dels Espectacles i Audicions Graner, al Principal, amb papers principals, com el de Maria a La santa espina (1907), de Guimerà, o també Rosina a El barber de Sevilla, de Beaumarchais, traduïda per Carles Capdevila i Recasens, el seu marit.[3]

Va ser protagonista en obres del teatre català, com ara Sainet trist, d'Àngel Guimerà, Nausica (1912), de Joan Maragall i L'auca del senyor Esteve (1917), de Santiago Rusiñol. Així mateix, va actuar en obres universals, com Prometeu encadenat, d'Èsquil; L'avar, de Molière, o Els teixidors de Silèsia, de Gerhart Hauptmann. Va ser primera actriu les dues temporades del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans (1912-1913). Va actuar amb èxit a les sales més importants de l'escena barcelonina: el Teatre Principal, el Romea i el Novetats.[3]

Emília Baró va contribuir a la represa del teatre català durant la postguerra actuant en obres de Josep Maria de Sagarra, com L'hereu i la forastera (1948), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952), L'amor viu a dispesa (1952) o El senyor Perramon (1960), la coneguda adaptació de L'avar de Molière feta per Sagarra i protagonitzada per Joan Capri. També va excel·lir com a actriu de caràcter fins pocs anys abans de morir. Per a l'historiador teatral Francesc Curet, Emília Baró és una “primera actriu absoluta”, que descriu així: “es caracteritzava per una finor d'esperit i una suavitat de forma, dots que amorosia amb la seva veu clara i cristal·lina, d'una agradosa musicalitat” (1967: 518). Per a Núria Espert, Emília Baró va ser qui va despertar la seva vocació teatral, gràcies a la credibilitat que despertaven les seves actuacions.[3]

Trajectòria professionalModifica

  • 1900, 6 d'abril. En el paper de Filomena a l'obra La filla del mar d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1906, 20 d'abril. En el paper de Lluïsa a l'obra Scherzo de Josep Pous i Pagès. Estrenada al teatre Principal de Barcelona. Director artistic: Adrià Gual.
  • 1906, 27 de novembre. En el paper de Maria a l'obra Les angúnies del repòs de Josep Morató. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1909, 18 d'octubre. En el paper de Teresa a l'obra Flors i violes de Pompeu Crehuet. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1910, 12 d'abril. En el paper d'Isabel a l'obra L'únic consol de Ramon Suriñach i Senties. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1910, 14 d'abril. En el paper de Niceta a l'obra Sainet trist d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1912. Nausica de Joan Maragall.
  • 1912, 16 de març. En el paper d'Enriqueta a l'obra El tresor de Josep Morató. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1912, 30 de març. En el paper de Josefina, 15 anys a l'obra La Verge del Mar de Santiago Rusiñol, estrenat al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1912, 20 d'abril. En el paper de Marí a l'obra L'Esbojarrada d'Antoni Muntañola, estrenada al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1912, 4 de maig. En el paper de Noemia, filla de Sofia a l'obra El gran Aleix de Joan Puig i Ferreter. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1912, 18 de maig. En el paper de Delfina a l'obra Desamor de Joan Puig i Ferreter. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona.
  • 1912, 15 de novembre. En el paper d'Elena a l'obra L'home de palla d'Ignasi Iglésias, estrenada per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans al teatre Espanyol de Barcelona.
  • 1912, 27 de novembre. En el paper de La Mainadera a l'obra Epitalami, original d'Ambrosi Carrion, estrenada per la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans al Gran Teatre Espanyol de Barcelona.
  • 1912, 20 de desembre. En el paper de Laura a l'obra La casa de tothom de Josep Morató, estrenada al Gran Teatre Espanyol de Barcelona.
  • 1916. L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
  • 1918, 21 de setembre. En el paper de La Remei Reixac, 22 anys a l'obra Rei i senyor de Josep Pous i Pagès. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1918, 9 de novembre. En el paper de Lilí a l'obra Stevenson, l'hoste mil·lionari de Laureà d'Orbok, adaptada al català per Carles Capdevila. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 5 de desembre. La vídua alegre d'Alexandre P. Maristany, estrenada al teatre Romea de Barcelona, en el personatge de Maria Victòria, la vídua alegre.
  • 1920, 26 d'abril. Sor Marianna de Julio Dantas, en el personatge de Sor Marianna. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
  • 1921, 7 d'octubre. El jardinet de l'amor de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Teresa.
  • 1923. El vidu trist de Joaquim Montero, en el personatge de Constança.
  • 1923, 20 de maig. En el personatge de la Dona de l'obra Cançó d'una nit d'estiu de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1923, 10 d'octubre. En el personatge de Francisca a l'obra Les veus de la terra de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1924. Cada cosa al seu lloc de Pompeu Crehuet, en el personatge de Remei.
  • 1924, 21 d'octubre. En el paper de Peixetera 1a a l'obra Les noies enamorades d'Avel·lí Artís i Balaguer. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1924. desembre. En el paper de La vidua a l'obra La Penya Roca i la colònia de l'Ampolla, de Joaquim Montero, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1925, 9 d'octubre. En el paper de La Magdalena a l'obra Seny i amor, amo i senyor d'Avel·lí Artís i Balaguer. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1928. Les llàgrimes d'Angelina de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de la Senyora Caterina.
  • 1929, 16 d'abril. En el personatge de Judit a l'obra Judit de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1929, 5 d'octubre. En el paper de Francisca Delicada a l'obra La filla del Carmesí de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1930, 20 de gener. En el paper de Mari a l'obra L'abisme de Carme Montoriol. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1930, 19 d'abril. En el paper de Berta, 35 anys a l'obra El cas del senyor Palau de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1930, 17 d'octubre. En el paper de Salvadora del Miracle a l'obra La corona d'espines de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1931, 2 de març. En el paper de Leocàdia a l'obra La perla negra de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1936, 18 de març. En el paper de Donya Manuela a l'obra Marieta cistellera de Salvador Bonavia. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
  • 1948, 15 de desembre. En el paper de Senyora Marta a l'obra Galatea de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Victòria de Barcelona.
  • 1949, 17 de novembre. En el paper de L'Àvia del Pradell a l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra.
  • 1950, 18 d'abril. En el paper d'Agripina a l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra.
  • 1950, 8 de novembre. En el paper de Florentina a l'obra Les vinyes del Priorat de Josep Maria de Sagarra.
  • 1951, 6 de febrer. En el paper de Martina a l'obra Bala perduda, de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
  • 1951, 7 de novembre. En el paper de Palmira a l'obra El marit ve de visita de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1952, 15 de febrer. En el paper de Perpètua a l'obra L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra.
  • 1952, 26 de novembre. En el paper de Tròtula a l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra.
  • 1953, 15 de gener. En el papers de Senyora Pausas a l'obra La tercera vegada de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1958, 16 d'abril. En el paper de La Tia Remei a l'obra El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Tia Remei. Estrenada al teatre Guimerà de Barcelona.
  • 1960, 27 de gener. En el paper de Carmeta a l'obra El senyor Perramon de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.

ReferènciesModifica

  1. «Naixements.1884.Registre núm.3645.Jutjat "Palacio"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 22-06-1884. [Consulta: 20 novembre 2019].
  2. [1] Notícia del seu traspàs a La Vanguardia (3 de novembre de 1964).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Emília Baró Sanz». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. Vila Fernández, Anna Maria. «Emília Baró Sanz». Institut del Teatre. [Consulta: 26 abril 2021].

Bibliografia complementàriaModifica

  • Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.
  • Espasa, Eva (2006). “Actrius”. Dins Pilar Godayol (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, 13-34.
  • Espert, Núria i Marcos Ordóñez (2002). De aire y fuego: memorias. Madrid: Aguilar.
  • Institut Català de les Dones (2003). Dones de teatre, calendari 2004. Redacció dels textos i selecció d'imatges a càrrec d'Enric Gallén i Anna Vàzquez.
  • Cunill Canals, Josep (2011). Gran Teatro Español (1892-1935): història del primer teatre del Paral·lel (en catalán). Barcelona: Fundació Imprimatur. ISBN 978-84-937886-7-4.http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NDCH=0301308&CBD=X&COL=7 Grec, consulta 23/02/2010].