Les emanacions fredes són un bioma aquàtic del sòl del fons del mar on s'emeten sulfurs d'hidrogen, metà i altres hidrocarburs. Sovint hi viuen organismes endèmics. En reaccionar el metà amb l'aigua de mar es formen roques carbonatades i esculls i aquestes reaccions depenen de l'activitat de bacteris.

Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona de marees
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bentònica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
Els cucs tubulars són espècies dominants a les emanacions fredes del Golf de Mèxic

Comunitats quimiosintètiques modifica

En les emanacions fredeses formen comunitats quimiosintètiques que utilitzen una font de carboni e independent de la fotosíntesi. Els organismes que hi viuen es diuen extremòfils.

Hi ha organismes procariotes com Archaea i Bacteris que utilitzen la quimiosíntesi i altres de més complexos com Vesicomyidae i Siboglinidae (cucs tubulars) fant servir l'energia produïda pels més simples. Com intercanvi els microbis reben aliment de manera segura i abastable. Altres microbis formen zones catifes.

Distribució modifica

Les emanacions fredes van ser descobertes l'any 1983 per Dr. Charles Paull al Golf de Mèxic. Des d'aleshores se n'han trobat en altres parts del món incloen el canó de Monterey a Califòrnia, el Mar del Japó, la costa del Pacífic de Costa Rica la de l'Atlàntic a l'Àfrica, el mar a Alaska, i sota la capa de gel a l'Antàrtida.[1] La fondària més gran amb una emanació freda és a 7.326 m al mar del Japó.

Biologia modifica

 
Mol·lusc de l'espècie Bathymodiolus childressi é la dominant en un tipus d'emanació freda del Golf de Mèxic.

MacDonald et al. (1990) va descriure quatre comunitats generals que són dominades per cucs tubulars Vestimentifera (Lamellibrachia c.f. barhami i Escarpia spp.), musclos Mytilidae, Vesicomyidae (Vesicomya cordata i cloïsses Calyptogena ponderosa), i Lucinidae o Thyasiridae (Lucinoma sp. o Thyasira sp. Els bacteris es presenten a tots els llocs visitats fins ara. Moltes de les espècies del Golf de Mèxic eren desconegudes per la ciència.

Registre fòssils modifica

 
Dipòsit d'emanacions fredes al final del Cretaci a Pierre Shale, Dakota del sud.

Dipòsits d'emanacions fredes es troben especialment des del Mesozoic i Cenozoic on s'aprecien carbonats cristallins i abundants fòssils de mol·luscs i braquiopodes.

Referències modifica

Aquest artucle està basat en[2] and CC-BY-2.5 from the reference.[3]

  1. «Demise of Antarctic Ice Shelf Reveals New Life». National Science Foundation, 2007. [Consulta: 14 febrer 2008].
  2. Minerals Management Service Gulf of Mexico OCS Region (Novemeber 2006). "Gulf of Mexico OCS Oil and Gas Lease Sales: 2007-2012. Western Planning Area Sales 204, 207, 210, 215, and 218. Central Planning Area Sales 205, 206, 208, 213, 216, and 222. Draft Environmental Impact Statement. Volume I: Chapters 1-8 and Appendices". U.S. Department of the Interior, Minerals Management Service, Gulf of Mexico OCS Region, New Orleans. page 3-27 - 3-31 PDF Arxivat 2009-03-26 a Wayback Machine.
  3. Boetius A. (2005). "Microfauna–Macrofauna Interaction in the Seafloor: Lessons from the Tubeworm". PLoS Biology 3(3): e102. doi:10.1371/journal.pbio.0030102

Bibliografia modifica

Kaim, A., Jenkins, R., and Warén, A. 2008. Provannid and provannid-like gastropods from the Late Cretaceous cold seeps of Hokkaido (Japan) and the fossil record of the Provannidae (Gastropoda: Abyssochrysoidea). Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 154, Number 3, p. 421-436.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emanació freda