Embaràs múltiple

Un embaràs múltiple pot ser el resultat de la fecundació d'un únic òvul que després es divideix per crear fetus idèntics, o pot ser el resultat de la fecundació de múltiples òvuls que creen fetus fraterns o pot ser una combinació d'aquests factors. Un embaràs múltiple d'un sol òvul fecundat (zigot) s'anomena monozigòtic, de dos zigots es diu dizigòtic, o de tres o més zigots s'anomena polizigòtic. De la mateixa manera, els germans mateixos de part múltiple es poden denominar monozigòtics si són idèntics o polzigòtic si són fraterns.

Formació dels diversos tipus de bessons

Cada zigot pot produir un sol embrió o es pot dividir en dos o més embrions, cadascun dels quals porta el mateix material genètic. Els fetus derivats de diferents zigots s'anomenen fraternals i només comparteixen el 50% del seu material genètic, com ho fan els germans normals de naixements separats. Els fetus resultants del mateix zigot comparteixen el 100% del seu material genètic i, per tant, es diuen idèntics. Els bessons idèntics són sempre del mateix sexe, excepte en els casos de la síndrome de Klinefelter.

Un naixement múltiple és la culminació d'un embaràs múltiple, amb dos o més fills. El terme també és aplicable a espècies vertebrades, els naixements múltiples es produeixen en la majoria de mamífers, amb diferents freqüències. Aquests naixements s'anomenen sovint segons el nombre de fills, com en bessons i trigèmins. En no humans, a tot el grup també es pot denominar una ventrada (o ventregada), i els naixements múltiples poden ser més freqüents que els naixements simples. Els naixements múltiples en humans són l'excepció i poden ser excepcionalment rars en els mamífers més grans.