Embassament pericardíac
Un embassament pericardíac[1] és una acumulació anormal de líquid a la cavitat pericardíaca. El pericardi és una membrana de dues parts que envolta el cor: la membrana connectiva fibrosa externa i una membrana sèrica interna de 2 capes. Les 2 capes de la membrana serosa tanquen la cavitat pericardíaca ("espai") entre elles.[2] Aquest espai pericardíac conté una petita quantitat de fluid, conegut com a fluid pericardíac. El fluid té normalment un volum de 15 a 50 ml.[3] El pericardi, específicament el fluid pericardíac, proporciona lubricació, manté la posició anatòmica del cor al pit i també serveix de barrera per protegir el cor de la infecció i la inflamació dels teixits i òrgans adjacents.[4]
 Ecocardiografia d'un embassament (espai en negre assenyalat per la fletxa) | |
| Tipus | malaltia del pericardi, símptoma o signe cardiovascular i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | cardiologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | BB25 |
| CIM-10 | I30 i I31.3 |
| CIM-9 | 423.9 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 2128 |
| eMedicine | 157325 |
| Patient UK | pericardial-effusion |
| MeSH | D010490 |
| UMLS CUI | C0031039, C0031039 i C0242426 |
| DOID | DOID:118 |
Per definició, es produeix un embassament pericardíac quan el volum de fluid a la cavitat supera el límit normal.[5] Alguns dels símptomes que presenten són la falta d'aire, la pressió/dolor toràcic i el malestar. Símptomes que seran més greus quan l'embassament és més important, produint-se un tamponament cardíac. Les etiologies importants dels embassaments pericardíacs són causes inflamatòries i infeccioses (pericarditis), neoplàstiques, traumàtiques i metabòliques. L'ecocardiograma, la TC i la ressonància magnètica són els mètodes més habituals de diagnòstic, tot i que la radiografia de tòrax i l'ECG també es realitzen en la majoria dels pacients. La pericardiocentesi pot ser tant diagnòstica com terapèutica (forma de tractament). A continuació, es detallen aquests temes en detall.
Referències modifica
- ↑ TermCat: pericàrdic no és admissible
- ↑ Phelan, D., Collier, P., Grimm, R. Pericardial Disease. Cleveland Clinic. July 2015. Retrieved Nov 2020.
- ↑ Willner, Daniel A.; Goyal, Amandeep; Grigorova, Yulia; Kiel, John. Pericardial Effusion. StatPearls Publishing, 2020.
- ↑ Vogiatzidis, Konstantinos et al. “Physiology of pericardial fluid production and drainage.” Frontiers in physiology vol. 6 62. 18 Mar. 2015, doi:10.3389/fphys.2015.00062
- ↑ McIntyre, William F.; Jassal, Davinder S.; Morris, Andrew L. «Pericardial Effusions: Do They All Require Pericardiocentesis?» (en anglès). Canadian Journal of Cardiology, 31, 6, 01-06-2015, pàg. 812–815. DOI: 10.1016/j.cjca.2015.01.006. ISSN: 0828-282X.