Sit negre
El sit negre,[1] hortolà negre,[2] hortolà cellard[3], xitxit[4] o sitroc/sitroc llis[5] (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Emberiza cia  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 2,77 g (pes al naixement) 23 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720894 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza cia Linnaeus, 1766 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
Descripció modifica
Amida 16 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 25 g.[6] Té el cap i la gola grisos, recorreguts per unes bandes negres. És bru per sobre amb llistes negres i brunes rogenques per sota. Menja gra, fulles tendres i petits insectes per als pollets. La femella en general té els colors més apagats amb les parts inferiors més pàl·lides, l'esquena de color marró grisós i el cap menys contrastat. El jove és semblant a la femella, però amb el cap ratllat.
Hi ha quatre subespècies que es diferencien principalment en els tons del plomatge, tot i que la subespècie que es reprodueix a Europa, Àfrica i l'oest de Turquia és l'única que mostra barres blanques.
Distribució i hàbitat modifica
Habita entre els 400 i 2.000 m d'altitud (és un dels pocs ocells que viu a 2.000 m d'altitud) en terrenys rocallosos sense que el tipus de vegetació sigui un paràmetre a tindre en compte, ja que pot viure a les boixedes, brolles, conreus, pastures i erms amb arbustos i altres medis arbustius amb arbres dispersos o sense[7] Resident a tota la península Ibèrica, a l'Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l'Àsia Menor, a Palestina i a l'Himàlaia. Als Països Catalans es troba al Prepirineus, Collsacabra, Guilleries, Montseny, Montnegre-Corredor, a tot el prelitoral català en general.[8]
És sedentari i a l'hivern, si fa massa fred, abandona les muntanyes, on viu normalment, i baixa a les planes per alimentar-se als conreus.
Alimentació i cria modifica
Es reprodueix al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa de l'est a l'Àsia central i a l'Himàlaia. També cria localment al centre d'Europa. És parcialment migratòria, amb les poblacions del nord hivernant més al sud, principalment dins de l'àrea de reproducció de les poblacions residents del sud. És un rar vagabund per l'Europa occidental.
La femella fa el niu a terra o ocasionalment en un arbust baix, darrere una pedra o un matoll i hi pon 4 ous al maig-agost (a voltes fa 3 postes). Els cova durant 12 dies i els novells que en neixen deixen el nial als 10-13 dies.[9]
Cant modifica
El reclam és un «tseee» agut, i el cant és un trinat «churrrr-chirrriiii-itt».[10]
Taxonomia modifica
Es reconeixen sis subespècies:[11]
- E. c. cia (Linnaeus, 1766) - centre i sud d'Europa fins als Balcans, nord de Turquia i nord-oest d'Àfrica.
- E. c. fllemingorum (Martens J, 1972) - centre de Nepal.
- E. c. hordei (Brehm CL, 1831) - Grècia, sud de Turquia fins al sud d'Israel i Jordània.
- E. c. par (Hartert, 1904) - dels nor-est de l'Iran al centre d'Àsia i Pakistan.
- E. c. prageri (Laubmann, 1915) - Crimea, Caucas, nord-est de Turquia i nord-oest de l'Iran.
- E. c. stracheyi (Moore, 1856) - del nord-oest de l'Himàlaia al sud-oest del Tibet i Nepal.
Referències modifica
- ↑ «Sit negre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 02/04/2023(català)
- ↑ «Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans» (PDF) p. 161. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Catàleg d'espècies amenaçades de les Illes Balears». Fauna Ibérica - Govern Illes Balears, 02-02-2023, pàg. 7.
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «xitxit». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ «Sitroc: Lèxic del parlar del Penedès (IEP)». Institut d'Estudis Penedesencs. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ BirdFacts. (anglès)
- ↑ Grup de Naturalistes d'Osona. Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine. (català)
- ↑ «Sit negre (Emberiza cia)». SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 109-110. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Sit negre (Emberiza cia)» (en anglès). Xeno-canto. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Buntings – IOC World Bird List v13.1g» (en anglès americà), 2023. [Consulta: 25 març 2023].
