Emer de Vattel

jurista suís

Emer de Vattel (Couvet, Neuchâtel, 25 d'abril de 1714 - Neuchâtel, 28 de desembre de 1767) fou un filòsof, diplomàtic i jurista suís.[1]

Infotaula de personaEmer de Vattel
Emer de Vattel 1714-1767.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1714 Modifica el valor a Wikidata
Couvet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1767 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Neuchâtel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret internacional públic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, diplomàtic, jurista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Le droit des gens, 1775.

Va ser influït en gran part de la seva filosofia de Leibniz i Wolff i va tractar d'integrar les seves idees en el sistema jurídic i polític. La seva obra més famosa va ser El Dret de Gents i Principis de la Llei Natural aplicats a la conducta i als assumptes de les nacions i dels Sobirans. Aquest treball va ser el seu salt a la fama i li va valer el prestigi suficient per ser nomenat conseller de la cort del rei August III de Saxònia, del qual fou també conseller privat (1758) i pràcticament dirigí la política del seu regne.[2]

El Dret de GentsModifica

Va ser l'obra mestra de Vattel, influenciat en gran manera per un llibre titulat La Llei de nacions d'acord amb el mètode científic de Christian Wolff. El treball de Vattel va començar, de fet, mitjançant la traducció de texts de Wolff del llatí, afegint a ells els seus propis pensaments. El treball de Vattel també fou fortament influenciat per Gottfried Leibniz i Hug de Grocio. Enfocat principalment en els drets i obligacions dels ciutadans i els estats, el treball de Vattel, també ha tingut conseqüències per a la teoria de la guerra justa com ho indica la diplomàcia internacional com la coneixem ara.

En l'època l'obra El Dret de Gents era considerada com un autèntic manual de la diplomàcia.

Alguns preceptes de l'obra justifiquen la invasió europea d'altres territoris, basant-se en la Llei Natural la qual obligava a l'home a conrear la terra i alhora permetia la "utilització" de terres alienes quan les pròpies no fossin suficients.

ReferènciesModifica

  1.   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  2. Info a la GEC