Emil Hácha

Emil Hácha (Trhové Sviny, Imperi austrohongarès, 12 de juliol de 1872- Praga, República Txecoslovaca, 26 de juny de 1945) va ser un advocat txec i el tercer president de Txecoslovàquia de 1938 a 1945

Infotaula de personaEmil Hácha
Emil Hácha 5.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1872 Modifica el valor a Wikidata
Trhové Sviny (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Vinohrady Modifica el valor a Wikidata
 3r President de Txecoslovàquia
30 de novembre de 1938 – 13 de maig de 1945
Dades personals
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat
PartitNational Partnership (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Háchová (1873 - 1938)
FillsMilada Rádlová (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Emil Hacha signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Veu de Emil Hácha Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 45013064 Modifica els identificadors a Wikidata

Des de març de 1939 va presidir el Protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.

Després del tractat de Versalles Hácha esdevingué jutge i president del tribunal Suprem de Txecoslovàquia (1919).

Arran del Tractat de Munich i després de l'exili del president Edvard Beneš Hácha va ser escollit com el seu successor (1938).

Va ser forçat, sota l'amenaça d'un inici d'atacs aeris alemanys, a signar el document d'acceptació de la incorporació de Bohèmia i Moràvia a l'àmbit d'influència dels alemanys sense consultar-ho prèviament el Parlament.

El 14 de març de 1939 Hitler el va convocar a la cancelleria de Berlín però, i per tal d'humiliar-lo, no el va rebre fins al 15 de març; allà, Hitler i Göring el van sotmetre a tanta de pressió que, finalment, va haver d'acceptar l'ocupació del país per Alemanya. Després del Tractat de Múnic, l'escissió d'Eslovàquia -que va declarar la seva independència el mateix 14 de març del 1939- i l'entrada de les tropes alemanyes, la resta del país es va convertir en el Protectorat del Reich de Bohèmia i Moràvia (alemany: Reichsprotektorat Böhmen und Mähren; txec: Protektorát Čechy a Morava); Hácha es va convertir en el seu president a partir del 16 de març del 1939. Una part de Txèquia, el territori de Zaolzie -polonès- o Záolží (též Záolší) -txec- fou annexionada entre el 2 i l'11 d'octubre del 1938 per Polònia.

Com a president del Protectorat del Reich de Bohèmia i Moràvia, es va veure obligat a prestar jurament a Hitler i a Konstantin von Neurath, el protector del Reich fins a la seva substitució, el 1941, per Reinhard Heydrich.

Protestà contra la política d'alemanyització del territori i secretament tingué contactes amb el govern a l'exili de Edvard Beneš.

Amb el nomenament de Reinhard Heydrich com a Diputat Protector de Bohèmia i Moràvia, la situació empitjorà i Hácha va esdevenir un titella dels alemanys. A més van ser arrestats i morts a trets o tancats en un camp de concentració molts col·laboradors seus, incloent-hi el Primer Ministre Alois Eliáš). Hácha va creure que era millor col·laborar amb els alemanys per tal d'evitar més sofriments al seu país.

El 9 de maig de 1945, amb l'entrada a Praga dels soviètics, Hácha fou empresonat i morí pocs dies després, en circumstàncies no aclarides, a l'hospital de la presó.

Enllaços externsModifica



Precedit per:
Jan Syrový
President de Txecoslovàquia
19381945
Sota protectorat del Tercer Reich a partir del 15 de març de 1939
Succeït per:
Edvard Beneš
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Hácha