Emile Naumann (Berlín, 1827 - Dresden, Saxònia, 1888) fou un compositor i crític musical alemany.

Infotaula de personaEmil Naumann
Emil Naumann.jpg
Biografia
Naixement8 setembre 1827
Berlín
Mort23 juny 1888 (60 anys)
Dresden
Lloc d'enterramentCementiri Trinitatis (Dresden)
Activitat
OcupacióCompositor i musicòleg
Família
PareMoritz Ernst Adolf Naumann (en) Tradueix

IMSLP: Category:Naumann,_Emil
Modifica les dades a Wikidata

Nét de Johann Gottlieb, i deixeble de Schnyder a Frankfurt i alumne del Conservatori de Leipzig, la seva obra Ueber Einführung des Psalmengesanges in die avangelische Kirsche (Berlín, 1856) li'n valgué la plaça de director de la capella reial de Berlín, i mentre estava en possessió d'aquest càrrec publicà: Psalmen auf alle Sonn-und Feiertage des evangelischen Kirchen-iahrs, en Música Sacra de Commers. Més tard publicà:

  • Die Tonkunst in der Kulturgeschichte, (Berlín, 1870).
  • Deutsche Tondichter von Seb. Bach bis auf die Gegunwart (6.ª ed., 1895).
  • Italianische Tondichter, (2.ª ed., 1883).
  • Illustrierte, (Stuttgart, 1880-85), aquesta última obra traduïda a diverses llengües.
  • Das goldene Zeitalter der Tonkunst in Veneding.
  • Nachklänge.
  • Gedenkblätter aus dem Musik.
  • Kunst-und Geistenleben unserer Tage.
  • Deutschland musikalische Heroen un ihre Rückwirkung auf die Nation.
  • Musikdrama oder Oper,
  • Zukunftsmusik und die Musik der Zukunft,
  • Ueber ein bisherunbekanntes Gesets im Anfban Klassischer Fugenthemen,
  • Der moderne musikalische Zopf, etc.

El 1889 s'estrenà la seva òpera Loreley (després de la mort del seu autor). Entre les altres composicions de Naumann si citen:

  • L'òpera Judith.
  • L'oratori Christus, der Friedensbote.
  • La cantata Die Zerstörung Jerusalems.

I va publicar una sonata per a piano, diversos lieder i l'obertura de Loreley.

Una germana d'aquest músic, Ida Becker Naumann, es distingí coma cantant i com a compositora de lieder, i el seu nebot Karl Ernest Naumann (1832-1910), tambe fou un compositor i organista famós.[1]

BibliografiaModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 915. (ISBN 84-7291-226-4)