Emilio Menéndez Pallarés

polític i advocat

Emilio Menéndez Pallarés (mort a Madrid el 3 de setembre de 1927)[1] fou un advocat i llicenciat en filosofia i lletres espanyol, conegut francmaçó i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Infotaula de personaEmilio Menéndez Pallarés
Emilio Menéndez Pallarés. Los oradores, perorando, de Campúa, Mundo Gráfico, 30 de mayo de 1917 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort3 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Madrid
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 20″ N, 3° 38′ 09″ O / 40.422203°N,3.635747°O / 40.422203; -3.635747 Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de maig de 1903 – 30 de març de 1907
CircumscripcióValència
Square compasses.png  Gran Mestre del Gran Orient Espanyol
6 de maig de 1903 – 30 de març de 1907
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitUnió Republicana
Participà en
7 novembre 1908Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres Modifica el valor a Wikidata

Doctorat en filosofia i lletres i en dret, era força conegut per la seva oratòria. Fou Gran Mestre del Gran Orient Espanyol (1901-1904) i diputat per la Unió Republicana pel districte de València a les eleccions generals espanyoles de 1903 i eleccions generals espanyoles de 1905. A la mort de Nicolás Salmerón, però, abandonà la política i tornà a exercir d'advocat. Fou defensor de José Nakens, acusat d'amagar Mateu Morral i Roca en el procés contra Francesc Ferrer i Guàrdia de juny de 1907. També va defensar alguns implicats en la vaga general de 1917.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Miguel Morayta Sagrario
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol
 

1901-1904
Succeït per:
José Marenco Gualter