Emilio Menéndez Pallarés

Emilio Menéndez Pallarés (mort a Madrid el 3 de setembre de 1927) fou un advocat i llicenciat en filosofia i lletres espanyol, conegut francmaçó i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Emilio Menéndez Pallarés

Biografia
Mort	3 setembre 1927 Madrid
Sepultura	Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 20″ N, 3° 38′ 09″ O
Diputat al Congrés dels Diputats
6 de maig de 1903 – 30 de març de 1907
Circumscripció	València
Gran Mestre del Gran Orient Espanyol
6 de maig de 1903 – 30 de març de 1907
← Miguel Morayta Sagrario José Marenco Gualter →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Unió Republicana
Participà en
7 novembre 1908	Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres
Diputat a Corts 9 octubre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: València Diputat a Corts 6 maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: València

Doctorat en filosofia i lletres i en dret, era força conegut per la seva oratòria. Fou Gran Mestre del Gran Orient Espanyol (1901-1904) i diputat per la Unió Republicana pel districte de València a les eleccions generals espanyoles de 1903 i eleccions generals espanyoles de 1905. A la mort de Nicolás Salmerón, però, abandonà la política i tornà a exercir d'advocat. Fou defensor de José Nakens, acusat d'amagar Mateu Morral i Roca en el procés contra Francesc Ferrer i Guàrdia de juny de 1907. També va defensar alguns implicats en la vaga general de 1917.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Breu història de la Maçoneria Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine.
• Biblioteca Ferrer i Guardia

Precedit per: Miguel Morayta Sagrario

Gran Mestre del Gran Orient Espanyol 1901-1904

Succeït per: José Marenco Gualter