Emilio Novoa González

polític espanyol

Emilio Novoa González (Ourense, 10 de febrer de 1895 - Madrid, 1972) fou un radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola. En 1954 el Ministeri d'Educació li atorgà l'encomana i placa de l'Orde d'Alfons X el Savi i fou nomenat Conseller honorari d'Educació Nacional. L'Ajuntament de Madrid col·locà en 1996 una placa commemorativa a la façana de la casa on va viure al carrer General Díaz Porlier del Barri de Salamanca.

Infotaula de personaEmilio Novoa González
Emilio Novoa González 1935.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1895 Modifica el valor a Wikidata
Ourense (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1972 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Álava.svg  Governador civil d'Àlaba
22 de desembre de 1933 – 28 de maig de 1934
Escudo de la provincia de A Coruña.svg  Governador civil de La Corunya
28 de maig de 1934 – 22 de desembre de 1935
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical
Premis

Fou alumne de la primera promoció de l'Escola General de Telegrafia. En març de 1916 presentà la seva memòria: El magnetismo terrestre y el campo electro-magnético del Sol. També cursà estudis de Dret a Madrid. Radiotelegrafista destinat a la Central de Madrid, posteriorment prestà serveis a Província de Conca i Toledo. En 1920 estava en la comissió per a l'estudi de la xarxa telegràfica de Salamanca. En 1921 era cap de línia a Portbou. En 1923 realitzà un estudi sobre la xarxa telefònica provisional de Madrid. En 1924 fou nomenat professor de l'Escola de Telegrafia, arribant a catedràtic de Construcció, mecànica aplicada i motors tèrmics.

Durant la República es va afiliar al Partit Republicà Radical i fou nomenat governador civil d'Àlaba el 22 de desembre de 1933, i va romandre en el càrrec fins que el 27 de maig de 1934 fou nomenat governador de Corunya, i va restar en el càrrec fins al 21 de desembre de 1935.[1] En desembre de 1934 va rebre la placa de l'Orde de la República. En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es va refugiar en una legació diplomàtica per a fugir de la zona controlada pel Govern. En 1942 va retornar al servei actiu com a Enginyer-professor a l'Escola Oficial de Telecomunicació. En 1946 fou catedràtic de Construcció de línies a l'Escola d'Ajudants. El 20 de desembre de 1949 fou nomenat director de l'Escola Oficial de Telecomunicació. Entre 1955 i 1958 treballà en la Prefectura de Serveis Generals de Telecomunicació, en la seva delegació de télex. A partir de juny de 1960 s'encarregà de la càtedra de Construcció de línies a l'Escola d'Ajudants i de Construcció i conservació de xarxes a l'Escola Tècnica Superior. Es va jubilar en 1965.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica