Emil Walter Buckhard

futbolista alemany
(S'ha redirigit des de: Emilio Walter)

Emil Walter Buckhard (Pforzheim, 7 d'abril de 1900 - Stuttgart,[2] 1 de març de 1952), conegut com a Emilio Walter, fou un jugador de futbol alemany que va guanyar amb el FC Barcelona la primera edició de la lliga espanyola (1928−29) i tres Copes del Rei (1925, 1926 i 1928).[3]

Plantilla:Infotaula personaEmil Walter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEmil Walter Buckhard
7 d'abril de 1900
Pforzheim, Alemanya
Mort1 de març de 1952(1952-03-01) (als 51 anys)
Stuttgart, Alemanya
Altres nomsEmilio
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs juvenils
Anys Equip
1916–1921 Germania Brötzingen
Clubs professionals
Anys Equip
1921–1923 UE Figueres
1923–1933 FC Barcelona
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1923–1929[1] Catalunya Catalunya 4 (0)
Equips entrenats
- RSV Hückeswagen

BDFutbol: 11720
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
UE Figueres
1923–1933 FC Barcelona
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1923–1929   Catalunya

Trajectòria

modifica
 
El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.

Format a l'equip de futbol Germania Brötzingen de la ciutat de Pforzheim, Emil va emigrar per motius laborals i va anar a treballar a Figueres a la ferreteria de Costa Ferran, al carrer Caamaño.[4] La UE Figueres el va invitar a participar en algun partit d'entrenament i veient que tenia un fort xut el varen fer jugar de defensa en el primer equip. Emilio va debutar la temporada 1921-22 en un partit contra l'Espanyol.[4] Segons el directiu Josep Jou: Quan xutava, tremolava l'aire. En un partit tirà una falta prop de la seva porteria, amb tanta força que la pilota entrà a la porteria contrària. A partir d'aquell gol va guanyar fama i dos anys després, el 1923, va fitxar pel FC Barcelona, equip amb el qual guanyà una lliga i tres copes del rei, jugant 242 partits. Va ser titular de l'equip blaugrana fins al 1933, quan es va haver de retirar a causa una lesió que el va deixar coix per la resta de la seva vida.[4]

Va retornar a Alemanya, on fou entrenador del RSV Hückeswagen a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.[5]

En 1947 el president del Barça Agustí Montal i Galobart, assabentat dels problemes físics i econòmics d'Emilio Walter, va decidir enviar-li setmanalment a Alemanya paquets de queviures durant diversos anys.[6] Montal també el va convidar a les noces d'or del Barça[5] el novembre de 1949.

Quan va morir l'any 1952, les banderes del camp del Barça van onejar a mitja asta.[5]

Jugador

modifica
Club País Any
UE Figueres   Catalunya 1921-1923
FC Barcelona   Catalunya 1923-1933

Referències

modifica
  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. Closa, Toni; Pablo, Josep; Salas, José Alberto; Mas, Jordi. Gran diccionari de jugadors del Barça. Barcelona: Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. Emilio Walter Mundo Deportivo, 16 abril de 1950
  4. 4,0 4,1 4,2 «Història de UE Figueres: TEMPORADA 1921-22. UN RÈCORD: 60 PARTITS I CAMPIÓ PROVINCIAL». Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 30 setembre 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 Weisweiler bis Odonkor: Deutsche in Spanien Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine. (alemany)
  6. blaugranas.com, Agustí Montal i Galobart Arxivat 2015-07-03 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica