Emma Suárez Bodelón

actriu espanyola
(S'ha redirigit des de: Emma Suárez)

Emma Suárez Bodelón (Madrid, 25 de juny de 1964) és una actriu espanyola.[cal citació]

Infotaula de personaEmma Suárez Bodelón

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Emma Suárez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Premis

IMDB: nm0840772 Allocine: 17667 Allmovie: p154021 TMDB.org: 24974 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascuda en una família allunyada de l'espectacle i sense especial vocació d'actriu, amb catorze anys va ser seleccionada en un càsting juvenil per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de Memorias de Leticia Valle, de l'escriptora Rosa Chacel.

A partir d'aquell moment va decidir dedicar-se professionalment a la interpretació i el 1982 va debutar en el teatre amb El cementerio de los pájaros, obra d'Antonio Gala en la qual compartia escenari amb Irene Gutiérrez Caba i Encarna Paso.

Actriu autodidacta, va treballar en pel·lícules de directors de renom com Antonio Betancor (1919: Crónica del alba), José Luis Garci (Sesión contínua) o José Luis Borau (Tata mía) i amb nous valors com Isabel Coixet (Massa vell per morir jove).

L'any 1986 va encarnar la neboda i confident de Carlota Núñez (Concha Cuetos) en la sèrie de TVE Tristeza de amor. La seva labor teatral prossegueix en les obres Bajarse al moro i La Chunga.

Convertida en una ferma promesa molt ben acollida per la crítica, el 1989 va assumir el seu primer paper principal com a actriu adulta a La blanca paloma, de Juan Miñón, on va coincidir amb Francisco Rabal i Antonio Banderas.[1]

Durant la dècada de 1990 es van succeir els seus èxits cinematogràfics i va aconseguir notable popularitat i prestigi. Les pel·lícules que va rodar amb el novell Julio Medem (Vacas, La ardilla roja i Tierra) van propiciar la trucada de Pilar Miró per protagonitzar El perro del hortelano i Tu nombre envenena mis sueños. En totes va formar una sòlida parella artística amb l'actor Carmelo Gómez.

El 1997 va tornar a la televisió amb la sèrie Querido maestro. Posteriorment es va mostrar més selectiva en els seus projectes per al cinema i va reprendre la carrera teatral protagonitzant el 2002 l'obra Les criades, de Jean Genet, dirigida per Mario Gas i al costat d'Aitana Sánchez-Gijón. Altres muntatges en els quals va intervenir aquells anys són Proserpina, Persáfone (a les ordres de Bob Wilson) i L'oncle Vània (donant vida al personatge d'Elena).

Després de rodar Visionarios i El caballero El Quijote amb Manuel Gutiérrez Aragón, l'any 2004 va encarnar la dona que s'enamora del pres Juan José Garfia a la pel·lícula Horas de luz. Més recents són les seves actuacions a Bajo las estrellas, La casa de mi padre i La mosquitera.

Entre els seus treballs televisius cal destacar El pantano, Cuéntame cómo pasó i Cazadores de hombres. Emma Suárez va començar a rodar la sèrie La zona el 2017 (una serie de Movistar+).[2]

Candidata en quatre ocasions al Premi Goya, l'any 1996 es va imposar a Concha Velasco i Ana Torrent amb la seva aclamada interpretació en vers a la pel·lícula El perro del hortelano, de Pilar Miró, que també li va reportar, entre altres, el premi Fotogramas de Plata.

En l'esfera personal, va estar casada amb el realitzador Juan Estelrich Jr., que la va dirigir en els llargmetratges La vida láctea i Pintadas, i amb qui va tenir el seu primer fill, Juan (nascut el 1992). Després de la ruptura amb Estelrich, Suárez va ser parella del músic Andy Chango, amb qui va tenir la seva segona filla, Ada Marta (nascuda el 2005).

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Teatre modifica

 
Emma Suárez (dreta) al costat de l'elenc dels fills de Kennedy

Premis i candidatures modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Millor interpretació femenina protagonista La mosquitera Candidata
2007 Bajo las estrellas Candidata
1996 El perro del hortelano Guanyadora
1993 La ardilla roja Candidata
Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula/Sèrie Resultat
1997 Millor actriu de televisió Querido maestro Candidata
1996 Millor actriu de cinema El perro del hortelano

Tierra

Tu nombre envenena mis sueños

Guanyadora
1993 La ardilla roja Candidata
1990 A solas contigo

Contra el viento

La blanca paloma

La luna negra

Candidata
Premis de la Unió d'Actors
Any Categoria Pel·lícula/Sèrie Resultat
1997 Millor interpretació protagonista de televisió Querido maestro Candidata
1996 Millor interpretació protagonista de cinema El perro de l'hortelano Candidata
1993 La ardilla roja Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Millor actriu Orquesta Club Virginia Guanyadora
Premis Gaudí
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Millor interpretació femenina principal La mosquitera Candidata
Altres premis
  • Premi de l'Assemblea de Directors, Realitzadors Cinematogràfics i Audiovisuals Espanyols (1989), per La blanca paloma.
  • Premi Ondas 1996 a la millor actriu, per Tierra i Tu nombre envenena mis sueños.
  • Premi Sant Jordi a la millor actriu (1990 i 1994), per La blanca paloma i La ardilla roja.
  • Premi Turia a la millor actriu (1994), per La ardilla roja; premi especial el 2004 per Horas de luz.
  • Premi Zapping a la millor actriu (2009), per Cazadores de hombres.
  • Premi a la millor actriu de la 55a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (2010), per La mosquitera.
  • Premi a la millor interpretació femenina en la XVI edició del Premi Cinematogràfic José María Forqué (2010), per La mosquitera.
  • Premio Teatro de Rojas a la millor interpretació femenina (2011), per La avería.

Referències modifica

  1. «Alohacriticon».
  2. Rovira, Marc «Emma Suárez protagonitzarà 'La zona', sèrie de Movistar+». Diari Ara, 23-03-2017.
  3. Rovira, Marc «Emma Suárez protagonitzarà 'La zona', serie de Movistar+». Diari Ara.
  4. «Premios del CEC a la producción española de 1992». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 10 gener 2016].