Obre el menú principal

Emma di Resburgo és la sisena òpera composta per Giacomo Meyerbeer, i la tercera per a un teatre italià. El llibret és una adaptació, realitzada per Gaetano Rossi, del que va fer Andrea Leone Tottola per a Simon Mayr (Elena e Costantino, Nàpols, 1814), que així mateix estava basat en el de Jacques-Antoine de Révéroni Saint-Cyr i Jean-Nicolas Bouilly per a una òpera de Méhul (Héléna, París, 1803). L'estrena va tenir lloc en el Teatro San Benedetto de Venècia el 26 de juny de 1819[2] i va ser el primer gran èxit operístic de Meyerbeer.

Infotaula de composicióEmma di Resburgo
Rosa Morandi by Giovanni Antonio Sasso.jpg
Rosa Morandi, per Giovanni Antonio Sasso, creadora d'Emma di Resburgo
Forma musical òpera
Compositor Giacomo Meyerbeer
Llibretista Gaetano Rossi
Idioma italià
Basat en Elena e Costantino ()
Creació 1818-1819
Data de publicació segle XIX
Gènere artístic Melodramma eroico
Nombre de parts d'una obra d'art dos
Estrena
Data d'estrena 26 de juny de 1819
Lloc de la primera representació Teatro San Benedetto de Venècia,
Director musical Giacomo Meyerbeer
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 31 de gener de 1829 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1]
Altres dades
Identificador IMSLP Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Origen i contextModifica

L'òpera se situa a Escòcia, al castell de Tura i Glasgow, en el moment de la conquesta normanda del segle XVII, típic del romàntica que començava a despuntar i que utilitzaria també Rossini tres mesos després a La donna del lago, que s'ubica al Loch Katrine i als Highlands.[3]

Conté el que Rossi va arribar a anomenar una "Introducció alla Meyerbeer". El quadre d'obertura inclou la simfonia i diversos números entrellaçats que estableixen l'escenari per a tota l'òpera. L'òpera està plena de melodies exuberants i una escriptura vocal italiana que mostra un complet domini de Meyerbeer de l'estil italià. La trama altament romàntica compta amb l'assassinat, les injustícies, les disfresses, les intrigues dinàstiques, i una història d'amor.[4]

Emma di Resburgo es va estrenar només tres mesos després que Semiramide riconosciuta hagués aparegut a Torí, i va anotar un èxit tant gran que va superar totes les seves predecessores.[5]

Va ser, de fet, l'obra que va establir la reputació de Meyerbeer a Itàlia, i la va estendre fins i tot més enllà dels Alps a Alemanya. Va ser també l'òpera que el va posar en contacte proper amb Rossini, la figura més important de la segona dècada del segle, el treball del qual va ser una gran influència en tots els seus contemporanis, Meyerbeer inclòs. Eduardo e Cristina de Rossini va ser estrenat el 24 d'abril i Emma el 26 de juny. Les dues òperes van triomfar, i els dos compositors es van fer molt bons amics, una relació que continuaria més tard a París.[5]

RepresentacionsModifica

L'estrena va ser un triomf complet, tot i que l'elenc havia tingut alguns contratemps durant els assajos. El llibret va ser de nou de Gaetano Rossi, i l'òpera de Meyerbeer va guanyar fama i renom. Tots tenien elogis per a l'òpera, que fins i tot va ser estrenada a Dresden el 1820 dirigida per Carl Maria von Weber. Weber havia estat un amic de tota la vida de Meyerbeer des de la infància, quan els dos havien estudiat composició amb l'abat Vogler. Weber pensava que Meyerbeer s'estava equivocant per entendre que escrivia les seves òperes a la manera popular italiana. Ell estava convençut que Meyerbeer hauria de dedicar el seu geni per a la música alemanya, i per arribar a un estil nacional alemany de composició. No obstant això, Meyerbeer també va ser criticat pels italians que criticaven que la seva música era massa "acadèmica" i germànica. Sigui com sigui l'òpera de Meyerbeer va ser un gran èxit, i l'òpera va continuar sent realitzada a nivell internacional.[4]

Emma di Resburgo va passar a ser posada en escena a Venècia, Milà, Gènova, Florència i Pàdua. Traduïda a l'alemany, es va representar a Viena, Dresden, Frankfurt, Berlín i Stuttgart, i fins i tot va arribar a Varsòvia el 1821.[5]

Aquesta obra va marcar una fita en la carrera de Meyerbeer i el va portar a l'honor més gran que qualsevol compositor podia aspirar a la Itàlia del moment: una comissió de la Scala de Milà que es traduiria en el seu pròxim treball, Margherita d'Anjou (1820).[5]

Anàlisi musicalModifica

La fluida i bella apropiació de Meyerbeer de l'idioma rossinià es dóna en una dimensió encara més gran pel domini tècnic del compositor i la riquesa d'invenció, particularment evident en relació amb el tractament del tema romàntic. Els nous colors musicals, apareixent aquí fins i tot abans dels desenvolupaments similars de Rossini a La donna del lago, no s'utilitzen en la representació de la natura sinó en la transposició de la situació real dels drama. Això es veu particularment en els grans quadres: el Cor dels jutges, amb raó admirat en el seu dia, concebut com una part integral de l'acció, i el final del primer acte, dramàtic en els seus contrastos. L'ombrívola Marxa de la mort del final del segon acte, amb la seva escriptura per als fagots, anticipa les òperes franceses de Meyerbeer. El lieto fine o final feliç de l'òpera, mirant cap enrere fins al segle xviii, segueix sent d'acord amb els vells ideals de la Il·lustració, tipificat en la clemència que es mostra a la final per part del tirà. No obstant això, Meyerbeer havia après a infondre aquest esperit utòpic, tan característic d'una època passada, amb l'animat nova sensibilitat tan característic del romanticisme.[5]

PersonatgesModifica

Personatges Tessitura Repartiment de l'estrena, 1819
(Director: Giacomo Meyerbeer)
Edemondo (alto) Carolina Cortesi
Emma soprano Rosa Morandi
Norcesto tenor Eliodoro Bianchi
Olfredo baix Luciano Bianchi
Donaldo tenor Vincenzo Fracalini
Etelia soprano Cecilia Gaddi

ReferènciesModifica

  1. M. y González de la Rubia, Domingo. «Biografia a meyerbeer.com».
  2. «Emma di Resburgo a operone.de».
  3. Robert Ignatius Letellier. The Operas of Giacomo Meyerbeer. Fairleigh Dickinson Univ Press, p. 62. ISBN 978-0-8386-4093-7. 
  4. 4,0 4,1 Laurance, Rita. «Ressenya del disc». allmusic.com.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Letellier, Robert. «Ressenya del disc». amazon.com.

BibliografiaModifica

  • Richard Arsenty i Robert Ignatius Letellier, The Meyerbeer Libretti : Italian Operes 2, Cambridge Scholars Publishing, 2a edició, 2008, 267 p. ISBN 978-1-8471-8963-9
  • Piotr Kaminski, Mille et un opéras, París: Fayard, Collection Les Indispensables de la Musique, 2005, ISBN 2-213-60017-1
  • Robert Ignatius Letellier, The Operes of Giacomo Meyerbeer, Fairleigh Dickinson University Press, 2006, 363 p. ISBN 978-0838640937
  • Armin Schuster, Die italienischen Opern Giacomo Meyerbeers. Band 2: Von “Romilda e Costanza” bis “L’esule di Granata”, Paperback Tectum Verlag, 2003, 402 p. ISBN 978-3-8288-8504-2