Obre el menú principal

Emmanuelle Riva

actriu francesa

Paulette Riva, anomenada Emmanuelle  Riva (Cheniménil, Vosges, França, 24 de febrer de 1927París, 27 de gener de 2017) va ser una actriu de cinema i de teatre i poeta francesa [1]

Infotaula de personaEmmanuelle Riva
Emmanuelle Riva Cannes 2012.jpg
Emmanuelle Riva al festival de Cannes 2012.
Biografia
Naixement 24 febrer 1927
Cheniménil (França)
Mort 27 gener 2017 (89 anys)
París
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament cementiri de Charonne, 4
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Actriu, fotògrafa, poeta, actriu de teatre, actriu de cinema i escriptora
Activitat 1952 –  2017
Cronologia
funeral (Saint-Germain de Charonne Tradueix)

IMDB: nm0728938 Allocine: 2303 Allmovie: p60411 TCM: 1352050
Musicbrainz: 7965e4fd-1937-4b3c-b73e-392ce3212883 Discogs: 1388799 Find a Grave: 175779301
Modifica les dades a Wikidata

El 2013, després de la seva interpretació a Amor, Emmanuelle Riva obté el César a la millor actriu, i una nominació als Oscar.[2]

BiografiaModifica

Nascuda en una modesta família obrera d'origen italià (el seu avi Alfred Riva  havia nascut a Monvalle a Itàlia) a la vall de la Vologne al departament dels Vosges,[3] la jove no està satisfeta amb l'ofici de modista al qual sembla destinada.

Gran lectora d'obres teatrals, s'apunta a una petita tropa aficionada de Remiremont.

Convençuda de les seves aptituds i malgrat l'oposició de la seva família, passa el concurs de l'escola del carrer Blanche. Va a París el 1953, i obté una borsa d'estudis. És llavors l'alumna de Jean Meyer.

Massa gran per pretendre a la formació prestigiosa del Conservatoire d'art dramàtic, obté el seu primer paper a l'Heroi i el Soldat, de George Bernard Shaw, en una posada en escena de René Dupuy.

 
Emmanuelle Riva el 1962.

Descobrint-la en el cartell de l'Épouvantail – una peça de Dominique Rolin, posada en escena per André Barsacq – Alain Resnais la imagina pel seu primer llargmetratge, Hiroshima mon amour, que la fa mundialment  coneguda.[2] El setembre de 1958, abans del rodatge, tretze anys després de l'explosió de la bomba del 6 d'agost de 1945, Emmanuelle Riva recorre els carrers de la ciutat màrtir amb el seu aparell de fotos Ricohflex i n'agafa la vida retrobada. Aquestes fotos il·lustraran l'obra col·lectiva No has vist res a Hiroshima.

Té un paper destacat a Kapò de Gillo Pontecorvo i encarna una agnòstica enamorada d'un home d'església, interpretat per Jean-Paul Belmondo, a Léon Morin, prêtre de Jean-Pierre Melville.[4]

El 1962, Emmanuelle Riva és coronada a la Mostra de Venècia per la seva interpretació a Thérèse Desqueyroux de Georges Franju, adaptació de la novel·la homònima de François Mauriac. Franju la dirigeix de nou a Thomas l'imposteur sobre un guió postum de Jean Cocteau.

 
Emmanuelle Riva a la 38a cerimònia dels Césars l'any 2013.

A continuació desapareix progressivament de les pantalles, rebutjant nombrosos projectes però exercint el seu ofici d'actriu al teatre, amb  tota discreció, a prop de directors de renom : Jacques Lassalle, Roger Planchon o Claude Régy.[5]

Als anys 1980, apareix a les realitzacions d'autors reputats difícils  com Llibertat, la nit de Philippe Garrel i Les Yeux, la bouche de Marco Bellocchio.[5] Té igualment un segon paper destacat a Tres colors: Blau de Krzysztof Kieślowski el 1993[5] on interpreta la mare de Juliette Binoche.

A més del cinema i el teatre, Emmanuelle Riva també va publicar tres reculls de poemes: Juste derrière le sifflet des trains (1969, reeditat l'any 1976), Le Feu des miroirs (1975) i L'Otage du désir (1982).

Amb 85 anys, té l'ocasió de tornar al primer pla del cinema mundial.[5] En efecte, al costat de Jean-Louis Trintignant el 2012, és la interpret principal d'Amour de Michael Haneke, drama intimista i universal sobre la malaltia, la vellesa i la mort, premiat amb la Palma d'Or al 65è Festival de Canes, el César a la millor pel·lícula i el Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La seva interpretació, com la de Trintignant, aconsegueix la unanimitat de la critica, del públic i de la professió.[6] Per aquest film en el qual encarna una professora de piano octogenària víctima de dos accidents vasculars cerebrals, assoleix, entre d'altres, el premi a la millor actriu europea l'any 2012, a continuació el BAFTA a la millor actriu i el César a la millor actriu l'any 2013. Rep igualment una nominació a l'Oscar a la millor actriu.[7] A prop dels 86 anys, esdevé l'actriu més gran mai nominada per aquest premi i es troba en competició amb l'actriu més jove de tota la història dels Oscars citada per aquest premi (Quvenzhané Wallis, 9 anys, nominada per Bèsties del sud salvatge, film premiat també, el 2012, a Canes per la Càmera d'or).

S'apaga el 27 de gener de 2017 a l'edat de 89 anys a conseqüència d'un càncer.

FilmografiaModifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[8]

CinemaModifica

TeatreModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

  • 1962: Copa Volpi per la millor interpretació femenina a la Mostra de Venècia per Thérèse Desqueyroux
  • 1964: Premi dels Periodistes mexicans del cinema: Deessa d'argent (Silver Goddess) a la millor actriu estrangera per Thérèse Desqueyroux
  • 2012: Premi Marguerite Duras pel conjunt de la seva carrera
  • 2012: Joseph Escenari Honorary Award del Festival internacional del film de Flandes-Gand
  • 2012: 25a cerimònia dels premis del cinema europeu per la millor actriu europea per Amour
  • 2012: 38a cerimònia dels premis Los Angeles Film Critics Association per la millor actriu per Amour
  • 2012: 33a cerimònia dels premis Boston Society of Film Critics per la millor actriu per Amour
  • 2012: 12a cerimònia dels premis New York Film Critics Online per la millor actriu per Amour
  • 2012: 48a cerimònia dels premis Nacional Society of Film Critics per la millor actriu per Amour[9]
  • 2013: 18a cerimònia dels premis Lumière per la millor actriu per Amour
  • 2013: 33a cerimònia dels premis London Film Critics Circle per l'actriu de l'any per Amour
  • 2013: 66a cerimònia dels premis British Academy of Film and Television Arts amb BAFTA a la millor actriu per Amour
  • 2013: 38a cerimònia dels César amb César a la millor actriu per Amour

NominacionsModifica

DiscografiaModifica

  • Florilège de la Poesia Enamorada Francesa : Mitja Edat – Renaissance, poemes llegits per Emmanuelle Riva i Pierre Vaneck, Deutsche Grammophon Gesellschaft, col·lecció Arxiva literària no 43905.
  • Fallarà que em recordi...Ravensbrück, poemes i textos de Micheline Maurel, dites per Silvia Monfort, Emmanuelle Riva, Catherine Sellers i Jany Sylvaire (30è aniversari de l'Alliberament dels camps), Alvares/La Caixa a Música.
  • La Gran Nit (Ravensbrück), poemes inèdits dits per Silvia Monfort i Emmanuelle Riva, música de Joseph Kosma, Barclay.
  • Tchaïkovski contat als nens, text de Michel Hofman, per Emmanuelle Riva, El Petit Ménestrel.
  • Car Diego, Quiela t'abraça, text d'Elena Poniatowska, llegit per Emmanuelle Riva, Edicions Claudine Ducaté.

ReferènciesModifica

  1. Jacques Mandelbaum, « L’actrice Emmanuelle Riva est morte » a Le Monde, 28 gener 2017
  2. 2,0 2,1 «Emmanuelle Riva». famousbirthdays.com.
  3. Font = état civil de Granges-les-Plombières (Vosges), acte de naissance de René Alfred Riva, père d'Emmanuelle. Curieusement, Emmanuelle a bien des ancêtres Rivat, vosgiens, dans son ascendance à la cinquième génération.
  4. Riou, Alain «Emmanuelle Riva: « Ce rôle, je ne l'attendais plus; il aurait fallu que je sois folle pour passer à côté. »». Le Nouvel Observateur, febrer 2013.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Emmanuelle Riva, favorite, forcément». Télérama, février 2013.
  6. «Emmanuelle Riva, un César en attendant l'Oscar...». Le Figaro, février 2013.
  7. Emmanuelle Riva, Palmarès.
  8. «filmografia». hollywood.com.
  9. Amor taxat pels crítics americans, Le Figaro, 5 de gener 2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuelle Riva