Llista d'emperadors romans d'Orient

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Emperador romà d'Orient)

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] No hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Romà d'Orient. Serà l'emperador Dioclecià (284-305) qui inicia aquest procés, instaurant la tetrarquia, dividint l'Imperi entre dos augustos i dos cèsars, quedant-se per a ell la part d'Orient.[1] No obstant, les diferents visions es basen sobretot en:

La data final és clara coincident amb la caiguda de Constantinoble el 1453, últim reducte de l'imperi, en mans de Mehmet II, soldà de l'Imperi Otomà.[3]

Els emperadors d'Orient, com a continuadors de l'Imperi Romà, van continuar anomenant-se a si mateixos emperadors romans i conservar la resta de títols lligats a aquesta dignitat.[5] No obstant això, aquests títols es van mantenir fins al regnat d'Heracli, que instaura el de basileu i es va produint la progressiva desaparició dels tradicionalment romans, com una tendència a l'hel·lenització que va experimentar l'Orient, situat en una zona culturalment grega.[6]

L'emperador romà d'Orient era el comandant suprem de l'exèrcit romà d'Orient i la màxima autoritat judicial de l'Estat.[7]

Llista des de la partició de l'Imperi Romà modifica

Considerarem en aquesta llista, com fan diversos autors, els emperadors d'Orient a partir d'Arcadi:[8]

Nom Període Dinasta Nota
395 — Partició de l'Imperi Romà
Arcadi 395-408 Teodosiana
Teodosi II 408-450
Marcià 450-457
Lleó I 457-474 Tràcia
Lleó II 474
Zenó 474-475
Basilisc 475-476
Zenó 476-491 Restaurat
Anastasi I 491-518
Justí I 518-527 Justiniana
Justinià I 527-565
Justí II 565-578
Tiberi II 578-582
Maurici 582-602
Focas 602-610 Heracliana
Heracli 610-641
Constantí III 641
Heracleones 641
Constant II 641-668
Mecenci 668-669 Usurpador a Sicília
Constantí IV 688-685
Justinià II 685-695
Lleonci II 695-698 Sense dinastia
Tiberi III 698-705
Justinià II 705-711 Heracliana Restaurat
Filípic 711-713 Sense dinastia
Anastasi II 713-715
Teodosi III 715-717
Lleó III 717-741 Isàurica
Tiberi 718-721 Usurpador a Sicília
Constantí V 741-742
Artavasdos 742-743
Constantí V 743-775 Restaurat
Lleó IV 775-780
Constantí VI 780-797
Irene 797-802
Nicèfor I el Logoteta 802-811 Niceforiana
Estauraci 811
Miquel Rangabé 811-813
Lleó V 813-820 Sense dinastia
Miquel II 820-829 Frígia o Amoriana
Teòfil 829-842
Miquel III 842-867
Basili I 867-886 Macedònia
Lleó VI 886-912
Constantí VII 912-959
Alexandre II 912-913 Associat
Romà I 919-944 Associat
Romà II 959-963
Basili II 963-1025
Constantí VIII 963-1028 Coemperador
Nicèfor II 963-969 Associat
Joan Tsimiscés 969-976 Associat
Romà III 1028-1034
Miquel IV 1034-1041
Miquel V 1041-1042
Constantí IX 1042-1054
Teodora 1054-1055
Miquel VI 1056-1057 Sense dinastia
Isaac I Comnè 1057-1059 Ducas-Comnè
Constantí X Ducas 1059-1067
Romà IV Diògenes 1068-1071
Miquel VII Ducas 1071-1078
Nicèfor III Botaniates 1078-1081
Aleix I Comnè 1081-1118
Joan II Comnè 1118-1143
Manuel I Comnè 1143-1180
Aleix II Comnè 1180-1183
Andrònic I Comnè 1183-1185
Isaac II 1185-1195 Àngel
Aleix III 1195-1203
Isaac II 1203-1204 Restaurat
Aleix IV 1203-1204
Aleix V Murzufle 1204
Entre 1204 i 1261 l'Imperi Romà d'Orient es desmembra a causa de l'ocupació de Constantinoble pels croats, que funden l'Imperi Llatí.

Apareixeran diversos estats grecs com l'Imperi de Trebisonda, els Despotats de l'Epir, de Grècia i de Sinope i el Ducat de Demòtica.

L'Imperi de Nicea, amb els Làscaris, esdevindrà el continuador i el restaurador de l'imperi a Constantinoble.

Constantí Làscaris 1204 Lascàrida No va ser coronat, no té ordinal.
Teodor I 1204-1222
Joan III Ducas Vatatzes 1222-1254
Teodor II 1254-1258
Joan IV Ducas Làscaris 1258-1261
Miquel VIII Paleòleg 1259-1261 Associat.
El 1261 es reconquereix Constantinoble i, pràcticament, s'unifica tot l'imperi sota els governants de Nicea.
Miquel VIII 1261-1282 Paleòleg
Andrònic II 1282-1328
Miquel IX 1295-1320 Associat.
Andrònic III 1328-1341
Joan V 1341-1353
Joan VI Cantacuzè 1347-1354
Mateu Cantacuzè 1353-1355 Coemperador.
Joan V 1355-1376
Andrònic IV 1376-1379
Joan V 1379-1390
Joan VII 1390
Joan V 1390-1391
Manuel II 1391-1425
Joan VIII 1425-1448
Constantí XI 1448-1453
El 1453 la ciutat de Constantinoble, un dels darrers reductes de l'imperi, cau en poder dels turcs otomans, Constantí XI mor defensant els seus murs.

Cronologia de les dinasties modifica

Quarta CroadaCaiguda de l'Imperi Romà

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'emperadors romans d'Orient

Notes modifica

Bibliografia modifica