Obre el menú principal

L'endevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del segle VIII o principis del segle IX i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica.

Infotaula documentEndevinalla veronesa
Indovinello veronese.jpg
Tipus endevinalla
Modifica les dades a Wikidata

Transcripció i interpretacióModifica

Diu així:

Transcripció diplomàtica:

1 separebabouesalbaprataliaaraba & albouersorioteneba & negrosemen
2 seminaba
3 gratiastibiagimusomnipotenssempiternedeus
(La línia 3 presenta una fórmula canònica de la benedicció en llatí, no pertanyent a l'endevinalla, però que els investigadors han fet servir, de vegades a manera de contrast, per donar suport a les seves hipòtesis d'idiomes).

Interpretació

Se pareba boves,
alba pratàlia aràba
et albo versòrio teneba,
et negro sèmen seminaba

SignificatModifica

Es tracta d'un testimoniatge autorreferencial: la descripció de l'acte d'escriure feta pel mateix amanuense. És una endevinalla freqüent en la literatura tardo-llatina.

La traducció seria la següent: "Davant seu guiava els bous, llaurava un prat blanc, tenia una arada blanca, i sembrava una llavor negra".

La solució a l'endevinalla és "l'escriptura". Els bous representen els dits, el prat blanc és el full de paper o pergamí, l'arada blanca la ploma, que en aquell temps acostumaven a ser d'oca (blanques), i la llavor negra, l'escriptura.

OrígensModifica

Trobat a la Biblioteca Capitular de Verona en 1924, el còdex procedeix de l'estat espanyol, quasi amb total seguretat de Tarragona,[1] des d'on va poder ser traslladat a Cagliari i Pisa, abans d'arribar definitivament a Verona. Diversos trets del dialecte veronès detectats en el text (com ara versorio amb el sentit de arada, així com els imperfectes d'indicatiu en -eba) permeten collegir que l'autor va ser un amanuense veronès, probablement de la mateixa Biblioteca Capitular.

ReferènciesModifica

  1. Godoy, Cristina «Notes històriques sobre les oracions "Post Vicesimam" de l'Oracional de Verona». Miscel·lània litúrgica catalana, vol. 6, 1995 [Consulta: 19 juny 2012]. ("Sobre la seva procedència, geogràfica, hom ja no posa en discussió que pertanyia a la seu metropolitana de Tarragona..." Pàg. 49-50)

BibliografiaModifica

  • Migliorini, B. Storia della lingua italiana. Firenze, Sansoni, 1987.
  • Giudice, A. and Bruni, G. Problemi e scrittori della lingua italiana. Torino, Paravia 1973, vols.
  • AA.VV. Il libro Garzanti della lingua italiana. Milano, Garzanti, 1969.
  • Cesarini-Martinelli, L. La filologia. Roma, Editori Riuniti, 1984.

Enllaços externsModifica