Engelbert Humperdinck

compositor alemany
Per a altres significats, vegeu «Engelbert Humperdinck (cantant)».

Engelbert Humperdinck (Siegburg, 1 de setembre de 1854 - Neustrelitz, 27 de setembre de 1921) fou un compositor alemany, sobretot conegut per l'òpera Hänsel und Gretel (1893).[1]

Infotaula de personaEngelbert Humperdinck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Siegburg (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1921 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Neustrelitz (República de Weimar) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSüdwestkirchhof Stahnsdorf, Erlöser F.5 Eb. 10 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHochschule für Musik und Tanz Köln
Gymnasium Theodorianum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCompositor Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, llibretista, musicòleg, director d'orquestra, crític musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main
Conservatori Superior de Música del Liceu
Conservatori Dr. Hoch Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFranz Lachner, Josef Rheinberger i Otto Hieber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmil Kühnel (en) Tradueix, Siegfried Wagner i Yuliya Veysberg Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsWolfram Humperdinck Modifica el valor a Wikidata
GermansAdelheid Wette Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0401886 TMDB.org: 160269
Spotify: 4YewMmHFBArJGtvVb1LBdL Musicbrainz: 30060b66-4ed3-47a5-89d7-cb4f13437441 Lieder.net: 4490Songkick: 94835 Discogs: 855709 IMSLP: Category:Humperdinck,_Engelbert Find a Grave: 23731609 Project Gutenberg: 42111 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar música al Conservatori de Colònia i a l'Escola de Música de Múnic. Des de molt jove va guanyar beques i premis que li van donar l'oportunitat d'estudiar i viatjar pel món. Precisament entre els anys 1875 i 1877 va ser contractat com a professor de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona. Aquests viatges li van ser una constant inspiració i en la seva música trobem influències de sons i instruments de països llunyans.

Humperdinck, englobat en el període musical romàntic, sempre se l'ha relacionat amb Richard Wagner que va influir molt en les seves composicions operístiques i fins i tot va col·laborar amb Wagner en l'òpera Parsifal.

A principi del segle xx va fer classes als Conservatoris de Berlín i Leipzig on va tenir com alumnes entre d'altres:

El 1965, el cantant britànic Arnold Dorsey va agafar el nom del compositor com a nom artístic.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Engelbert Humperdinck
  1. «Engelbert Humperdinck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 304 (ISBN 84-239-4572-3)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 499 (ISBN 84-239-4572-3)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2184 (ISBN 84-239-4581-2)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 414. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 2045 (ISBN 84-239-4524-3)
  7. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 571-72 (ISBN 84-239-4575-8)
  8. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 62, pàg. 646 (ISBN 84-239-4562-6)
  9. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 559. (ISBN 84-7291-255-8)
  10. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1424 (ISBN 84-239-4575-8)
  11. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
  12. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1184 (ISBN 84 239-4557-X)
  13. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 936. (ISBN-84-239-4554-5)
  14. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1354 (ISBN 84 239-4557-X)