Engelbert Humperdinck
Engelbert Humperdinck (Siegburg, 1 de setembre de 1854 - Neustrelitz, 27 de setembre de 1921) fou un compositor alemany, sobretot conegut per la seva òpera Hänsel und Gretel (1893).[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r setembre 1854 ![]() Siegburg ![]() |
Mort | 27 setembre 1921 ![]() Neustrelitz ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | Südwestkirchhof Stahnsdorf, Erlöser F.5 Eb. 10 ![]() |
Dades personals | |
Formació | Hochschule für Musik und Tanz Köln Gymnasium Theodorianum (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Compositor ![]() |
Ocupació | compositor, llibretista, musicòleg, director d'orquestra, crític musical ![]() |
Ocupador | Institut de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main Conservatori Superior de Música del Liceu Conservatori Dr. Hoch ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Professors | Franz Lachner, Josef Rheinberger i Otto Hieber (en) ![]() ![]() |
Alumnes | Emil Kühnel (en) ![]() ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Wolfram Humperdinck ![]() |
Germans | Adelheid Wette ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Va estudiar música al Conservatori de Colònia i a l'Escola de Música de Munic. Des de molt jove va guanyar beques i premis que li van donar l'oportunitat d'estudiar i viatjar pel món. Precisament entre els anys 1875 i 1877 va ser contractat com a professor de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona. Aquests viatges van ser una constant inspiració per a ell, i en la seva música trobem influències de sons i instruments de països llunyans.
Humperdinck, englobat en el període musical romàntic, sempre se l'ha relacionat amb Richard Wagner. La seva influència va ser molt important en les seves composicions operístiques i fins i tot va col·laborar amb Wagner en l'òpera Parsifal.
A principis del segle xx donà classes als Conservatoris de Berlín i Leipzig on tingué alumnes avantatjats com:
- Johann Schaub,[2]
- Manfred Gurlitt,[3]
- Walter Niemann,[4]
- Frederick Stock,[5]
- Arthur Farwell[6]
- Charles Griffes, (1884-1920),[7]
- Jan van Gilse (1881-1944),
- Otto Urbach,
- Ernesto Drangosch,[8]
- Leo Blech[9]
- Gena Branscombe[10]
- Robert Sondheimer (1881-1956),
- Eduard Steuermann,
- Friedrich Frischenschlager[11]
- Oskar Fried,[12]
- Andrés Isasi,
- Robert Hermann[13]
- Edmund van der Straeten[14]
- Edmund van der Straeten[15] entre d'altres.
El 1965, el cantant britànic Arnold Dorsey va agafar el nom del compositor com a nom artístic.
Vegeu tambéModifica
- Hansel and Gretel: An Opera Fantasy, pel·lícula de 1954, usà una de les seves obres.
- Die Königskinder: òpera escrita per Elsa Bernstein i musicada per Humperdinck i estrenada el 28 de desembre de 1910 al Metropolitan Opera, Nova York.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Engelbert Humperdinck |
- ↑ «Engelbert Humperdinck». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 936. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 559. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1184 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 414. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 62, pàg. 646 (ISBN 84-239-4562-6)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2184 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 304 (ISBN 84-239-4572-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 499 (ISBN 84-239-4572-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 571-72 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 2045 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1424 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1354 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ https://www.ipsb.nina.gov.pl/a/biografia/feliks-wladyslaw-starczewski