English National Opera

La English National Opera (ENO) és una companyia d'òpera londinenca que té el seu origen en la que va ser la primera companyia operística anglesa a temps complet, la del Sadler's Wells Theatre, fundada per Lilian Baylis el 1931 en aquest teatre del nord de Londres

Infotaula d'organitzacióEnglish National Opera
London-coliseum.jpg
El London Coliseum, seu de la English National Opera Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCompanyia d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1931 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu Vista-down.png

Lloc webeno.org Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 130769c2-2e18-4907-b116-52bf99bcb45b Modifica els identificadors a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
English National Opera
  • IATA: LON Modifica el valor a Wikidata
London Montage L.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(en-gb) London Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMetròpoli, centre financer, capital, ciutat, entitat territorial administrativa del Regne Unit i ciutat de més d'un milió d'habitants Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 47 dC Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1666 Gran incendi de Londres
1940 – 1941Blitz
7 juliol 2005 Atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres
2012 Jocs Olímpics d'estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície1.572 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud35 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LocalitzacióGran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
 51° 30′ 26″ N, 0° 07′ 39″ O / 51.5072°N,0.1275°O / 51.5072; -0.1275
Lloc weblondon.gov.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LDNgov Twitter: ldn_gov Instagram: ldn_gov Modifica els identificadors a Wikidata

Entre els estrenes cal destacar el de Peter Grimes de Britten, que va tenir lloc el 1945 i va contribuir decisivament al renaixement de l'òpera anglesa. El 1968 la Sadler's Wells Opera es va traslladar al Teatre Coliseum, molt més gran i al cor del West End londinenc, i sis anys després va rebre el nom d'English National Opera.

En contraposició a la cèlebre Royal Opera, l'ENO té un caràcter més popular -els seus preus són menors i ofereix sempre les obres en versió anglesa- i davant del conservadorisme i la desfilada de divos del Covent Garden, aposta per dramatúrgies modernes i visions diferents de les obres de repertori.

Això li ha merescut el suport d'un públic jove i inquiet però també fortes crítiques de part de la premsa a alguns muntatges. Aquest va ser el cas del Don Giovanni de Bieito, una coproducció de la ENO, l'Òpera de Frankfurt i el Liceu del 30 de novembre de 2002. Així, el Don Giovanni de Bieito i el seu Ballo in maschera, una altra coproducció entre els dos teatres, fou un dels motius de la dimissió del fins llavors director artístic de la ENO, Nicholas Payne, encara que aquesta es va deure principalment a la certa crisi de públic que l'ENO patia des de feia algun temps i que li deixà un fort dèficit econòmic.[1]

ReferènciesModifica