Aladroc
L'aladroc o seitó (Engraulis encrasicolus) és una espècie de peix teleosti de la família dels engràulids que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, i pren el nom d'anxova. Per extensió, l'aladroc és el nom corrent que reben les anxoves en diversos llocs dels Països Catalans, com ara en zones del País Valencià i el sud de Catalunya.
Engraulis encrasicolus  | |
|---|---|
 Aladroc, anxova o seitó a Samsun | |
| Dades | |
| Font de | salt-cured anchovy (en)  i acciughe sotto sale (it) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198568 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Clupeiformes |
| Família | Engraulidae |
| Gènere | Engraulis |
| Espècie | Engraulis encrasicolus Linnaeus, 1758 |
En volum, és el peix més capturat a Catalunya, i representa més d'un terç del total, amb una captura de 10.383,7 tones l'any 2015.[1]
Descripció modifica
Els peixos de la família Engraulidae són petits, generalment al voltant dels 15 centímetres de llarg; el color varia des del blau fosc fins al gris clar, però solen presentar una banda platejada als costats. Tenen aspecte fusiforme i estan coberts de grans escates cicloides que es desprenen amb facilitat. El cap és gros, els ulls estan coberts per una fina pel·lícula, el morro és punxegut i la boca és molt ampla.
Biologia modifica
És una espècie marina que viu a les zones a prop de la costa en grans bancs. Tolera salinitats de 5 a 41 ppt i en algunes àrees entra en albuferes, estuaris i llacunes, especialment per fresar. A l'estiu té la tendència a pujar cap al nord i anar per aigües somes, mentre que a l'hivern tendeix a baixar en aigües profundes. S'alimenta d'organismes del plàncton. La fresa es produeix d'abril a novembre, amb preferència pels mesos més calorosos. Els ous són des d'el·lipsoïdals fins a ovals i van flotant en els primers 50 metres de profunditat fins que es trenquen al cap de 24 o 65 hores. Es comercialitza fresc, salat, fumat, en conserva i congelat.[2]
Gastronomia modifica
Una de les formes més conegudes de preparar les anxoves és en salaó. Entre les anxoves salades més conegudes cal mencionar les anxoves de l'Escala.
Els peixos es confiten amb sal en pots d'anxova. Al fons del pot s'hi posen els peixos esganyats i perfectament col·locats. Aquesta primera capa s'empolvora de sal. Sobre aquesta primera capa d'anxoves i sal se n'hi posa una altra, igualment ordenada, i així successivament fins a arribar al coll del pot, que es tanca amb un paper d'estrassa i es lliga amb un cordill.
Les anxoves s'han de deixar reposar als pots com a mínim un any o més abans d'obrir-les i no es poden remenar. En alguns llocs s'hi afegeixen grans sencers de pebre negre amb la sal en el moment de la preparació per donar més bon gust al peix.[3]
Entre els plats famosos amb anxova cal esmentar l'arròs amb pèsols i aladroc de Torrevella, els "boquerones" de la cuina d'Andalusia i l'anxovada (una pasta d'anxoves triturades) occitana.
Olives farcides modifica
Trossos menuts d'aladroc també es fan servir per farcir olives. Hi ha una màquina que els treu el pinyol, hi fica el trosset d'anxova i cobreix el forat amb un tros circular d'oliva.
Vegeu també modifica
- Anxovada
- Hamsi tava (plat turc)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aladroc |
- ↑ «Seitó». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ «Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758)». Fishbase. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ Les anxoves