Aliança Roja-Verda

partit polític a Dinamarca
(S'ha redirigit des de: Enhedslisten - De Rød-Grønne)

L'Aliança Roja-Verda (en danès, Enhedslisten - De Rød-Grønne, lit.'La Llista d'Unitat - Els Rojos-Verds') és un partit polític ecosocialista danès.[1]

Infotaula d'organitzacióAliança Roja-Verda
(da) Enhedslisten — de rød-grønne Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtØ Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaanticapitalisme
euroescepticisme
ecosocialisme
socialisme democràtic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2 desembre 1989
Activitat
Membre deEsquerra Anticapitalista Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres9.281 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPernille Skipper (2015–2021)
Mai Villadsen (2021–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsSocialist Youth Front (en) Tradueix (2001–)
Rød-Grøn Ungdom (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats35 Modifica el valor a Wikidata
Afiliació europeaPEL, EACL i Ara la Gent
Grup al Parlament EuropeuGUE-NGL
Diputats
9 / 179
Eurodiputats
1 / 14
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webenhedslisten.dk Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Enhedslisten Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Es va formar l'abril de 1989 com a coalició de tres partits marxistes: el Partit Comunista de Dinamarca (DKP), que va ser la força impulsora, els Socialistes d'Esquerra (VS) i el Partit Socialista dels Treballadors (SAP). El plantejament inicial era agrupar altres forces progressistes, com els Verds o Curs Comú, però no va reeixir.[2] Dos anys després es va transformar en partit polític i es va incorporar el Partit Comunista dels Treballadors (KAP), que es va dissoldre el 1994.[3]

Es va presentar per primera vegada a les eleccions generals de 1990, obtenint l'1,7% dels vots i, per tant, no va superar el llindar.[4] No obstant això, l'aliança es va mantenir i per a les següents eleccions va aconseguir els seus primers 6 diputats, impulsats per les protestes contra el Tractat de Maastricht.[4]

Des de llavors el partit ha mantingut una presència discreta al Folketing, amb una forquilla d'entre 4 i 14 diputats. A partir del 2011 i amb el canvi de direcció després d'una etapa de fortes polèmiques amb l'anterior dirigent musulmana Asmaa Abdol-Hamid,[5] [6] [7] [8] l'Aliança va experimentar fort un creixement, que aprofitaria per donar un suport extern clau al nou govern socialdemòcrata encapçalat per Helle Thorning-Schmidt, [9][10] aprovant una reforma fiscal i tres dels quatre pressupostos durant la legislatura.

Per a les eleccions de 2015 el partit va augmentar encara més el seu suport fins al màxim històric de 14 diputats, exercint d'oposició contra el nou govern conservador de Lars Løkke Rasmussen.[11][12] Al 2019 aconseguien el seu primer eurodiputat en les primeres eleccions europees en les quals es presentaven,[13] i pocs dies després en les eleccions legislatives gairebé mantindria posicions amb 13 diputats, tornant a otorgar el seu suport extern al govern socialdemòcrata de Mette Frederiksen.[14] [15] [16]

Més recentment, al 2022 l'Aliança obtindria els seus pitjors resultats en 15 anys, baixant de la desena fins als 9 diputats,[17] per sota del que les enquestes indicaven.[18] A més a més, Frederiksen, formaria un nou govern de coalició sense el seu suport, tornant així a l'oposició.[19]

Resultats electorals modifica

Parlament modifica

Any Vots % Escons +/– Govern
1990 54,038 1.7 (#10)
0 / 179
= Extraparlamentari
1994 104,701 3.1 (#7)
6 / 179
  6 Oposició
1998 91,933 2.7 (#8)
5 / 179
  1 Suport extern
2001 82,685 2.4 (#7)
4 / 179
  1 Oposició
2005 114,123 3.4 (#7)
6 / 179
  2 Oposició
2007 74,982 2.2 (#8)
4 / 179
  2 Oposició
2011 236,860 6.7 (#6)
12 / 179
  8 Suport extern
2015 274,463 7.8 (#4)
14 / 179
  2 Oposició
2019 244,664 6.9 (#6)
13 / 179
  1 Suport extern
2022 181,452 5.1 (#8)
9 / 179
  4 Oposició

Parlament Europeu modifica

Any Grup Vots % Escons +/-
2019 GUE/NGL 151,903 5.5 (#7)
1 / 14
Nou

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliança Roja-Verda
  1. «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 26 desembre 2022].
  2. «[https://web.archive.org/web/20050306154307/http://www.samfundsfag.dk/politik/enhedslisten.htm Enhedslisten dannedes i 1989 og bestod af DKP, VS og SAP (Socialistisk Arbejderparti, en dansk afl�gger af den trotzkistiske 4. Internationale), samt af partil�se p� venstrefl�jen. Siden har ogs� Kommunistisk Arbejderparti, KAP (et dansk maoistparti) slut]», 06-03-2005. [Consulta: 9 març 2024].
  3. «Enhedslistens historie» (en danès), 15-06-2018. [Consulta: 26 desembre 2022].
  4. 4,0 4,1 Elections in Europe: a data handbook. 1. Ed. Baden-Baden, Germany: Nomos, 2010. ISBN 978-3-8329-5609-7. 
  5. «Feminist, socialist, devout Muslim: woman who has thrown Denmark into turmoil» (en anglès), 16-05-2007. [Consulta: 26 desembre 2022].
  6. «Leder: Kære Asmaa» (en danès), 31-08-2007. [Consulta: 26 desembre 2022].
  7. Asmaa kan sprænge Enh's partiliste i København Arxivat 4 December 2007[Date mismatch] a Wayback Machine., Politiken, 2 de novembre 2007
  8. Ekspert: Asmaa har skræmt marxisterne Arxivat 3 December 2007[Date mismatch] a Wayback Machine., Politiken, 1 novembre 2007
  9. «Enhedslisten: mellem frisk pust og sur em | information.dk», 21-10-2011. [Consulta: 9 març 2024].
  10. «Enhedslisten ønsker et klasseløst, kommunistisk samfund - politiken.dk», 28-05-2019. [Consulta: 9 març 2024].
  11. «Danish election: Opposition bloc wins» (en anglès). BBC News, 17-06-2015.
  12. Jørgenssen, Steen A. «Her er hele Lars Løkkes ministerhold» (en danès), 28-06-2015. [Consulta: 9 març 2024].
  13. «28 svar, der klæder dig på til valget til Europa-Parlamentet» (en danès), 05-05-2019. [Consulta: 9 març 2024].
  14. Jensen, Signe From. «Mette Frederiksen har landet en aftale om ny regering» (en danès), 25-06-2019. [Consulta: 9 març 2024].
  15. «Mette Frederiksen dropper et regeringsgrundlag» (en danès), 26-06-2019. [Consulta: 9 març 2024].
  16. «Viser stolt sine nye ministre frem: Vores socialdemokratiske kompas skal lede os» (en danès), 27-06-2019. [Consulta: 9 març 2024].
  17. «Resultater - Hele landet - Folketingsvalg tirsdag 1. november 2022 - Danmarks Statistik». [Consulta: 9 març 2024].
  18. «Exitpoll: Mette Frederiksen mister flertal - Løkke får nøglerolle» (en danès), 01-11-2022. [Consulta: 9 març 2024].
  19. «Ellemann bliver forsvarsminister og Løkke bliver udenrigsminister: Se hele listen her» (en danès), 15-12-2022. [Consulta: 9 març 2024].

Enllaços externs modifica